Fa bastants anys vaig perdre'm pels rectes carrers de la encantadora ciutat de Mèrida, al extrem del Yucatán Mexicà, era a principis de l'estiu i feia força calor, així que quan vaig trobar una cantina en el carrer desert, no vaig dubtar en entrar per refrescar-me amb una cervesa, suposo que seria una negra Modelo o pot ser una “Tres Equis”.
Per una estranya casualitat la meva entrada en aquell solitari local va coincidir amb l'hora especial en la que oferien, junt amb la consumició, una "botana". Una tapa per acompanyar la beguda.
La sorpresa va estar quan em vam portar junt amb la cervesa un bol de sopa, calenta, fumejant.
En un líquid quasi transparent, un brou de pollastre o potser "guajolote" hi suraven: pollastre “deshebrat”, alvocat, xiles i coriandre.
Després de la meva primera reacció de rebuig, la gana, la curiositat o la bona educació em van forçar a provar-la. Han passat més de vint anys i encara recordo el seu gust, una combinació senzilla i extraordinària.
Doncs aquesta sopa, més unes croquetes de carn d'olla amb amanida, és el que vam sopar ahir, amb en Toni, que per cert, va rebutjar el xile.
Es tracta de fer un brou clar de pollastre. Si és massa consistent només cal afegir més aigua, com en aquest cas, doncs quan la Mireia fa el caldo, "no se mide" que dirien a Mèxic. En el brou hi afegim, “deshebrat”, una mica del pollastre que hem fet servir pel caldo, alvocat, tallat a trossos petits, una mica de xile esmicolat, Serrano o Jalapenyo, segons el que ens agradi el picant i unes fulles de coriandre fresc, ho fem bullir dos minuts i ja es pot servir.
Dues reflexions, una culinària: en la cuina podem trobar meravelles en les coses més senzilles, l'altre filològica: a la versió resumida del Maria Moliner no hi surt la paraula “deshebrar”, un concepte que jo associo a la manera de treballar la carn en les "carnitas" mexicanes. Voldria saber si existeix aquesta acepció vinculada al menjar, però encara tinc la biblioteca pel terra i només tinc a ma aquest diccionari, oferta de La Vanguardia.
1 comment:
“L’Olivera apareix com a arbre cultivat en pràcticament totes les regions de clima mediterrània amb exposició assolellada, lliure de gelades”.
Jo afegiria que també es un arbre que està en molts jardins com element decoratiu i que els seus fruits no habitualment s’ aprofiten.
Ahir diumenge em va tocar recollir les olives de l’ olivera de la terrassa d’un bon amic; ell aquest anys ha decidit fer olives.
La majoria eren negres, bé alguna verda. Calculo que hi havia mig Kilogram . Rentades i amb les vaig deixar amb aigua i 2 fulles de llorer , amb un recipient de plàstic.
Em seria de molta utilitat que esbrinéssiu el procés d’ elaboració d’ olives, i quina es l’ època de fer-ho, no ho se trobar i em consta de molta gent que no aprofita aquest producte i no se si es per desconeixement o perquè es un procés molt laboriós.
Salutacions Cordials i Molt Bona Setmana.
Post a Comment