Wednesday, October 27, 2010

het compagnie theater/café, Amsterdam

het compagnie
Per acabar la sèrie, un altre restaurant a Amsterdam, però, per si no esteu gaire interessats en la cuina holandesa, com de fet li passa a la majoria dels holandesos, aquesta vegada us recomanaré un de cuina internacional.

En un espai extraordinari, una gran sala diàfana amb grans columnes de fusta, al bell mig de la ciutat, però encara sense l’aglomeració incòmoda de turistes, trobareu el:

het compagnie theater/café
Kloveniersburgwal 50
1012 CX Amsterdam
020-4232660
reserveringen@compagniecafe.nl
info@compagniecafe.nl
www.compagniecafe.nl
Amb un ampli horari de cuina, el toc oriental de les seves antigues colònies, un preu molt ajustat, acompanyat per un bon programa d’activitats (jo vaig gaudir d’una nit de salsa molt engrescadora) i, especialment, amb la calurosa implicació dels responsables del projecte.

Si visiteu la ciutat no us el perdeu.

Tuesday, October 26, 2010

De Blauwe Hollander, Amsterdam

De BlauweSeguim a Holanda, doncs amb l’excusa de la Marató d’Amsterdam m’he escapat uns dies als Païssos Baixos. Feia temps que no hi estava, havia quedat una mica saturat, doncs durant una època els havia visitat sovint.

Així que vaig aprofitar per córrer i visitar dos del museus que conec més bé, el Maurithuis i el Rijks, que un dia havia estat un gran edifici quasi exclusivament destinat a una obra, la diürna Nachwag, que apareixia majestuosa al final d’una llarga galeria a la primera planta.

Ara el Rijks està en obres, jo ja n’he viscut dues, i ara només es pot gaudir d’una versió concentrada de la col·lecció.

Abans la il·luminació i la museística era potser dolenta, però acostumaves a estar pràcticament sol, fora de les sales més “famoses”. Crec recordar que era a l’ala nord del soterrani, ara anomenada ala Philips, on es trobaven les peces de la India, on mai no hi havia ningú, i on havia gaudit d’una forma quasi mística de certes peces que conservo al meu record.

Bé, doncs, si esteu a la vora de la Leiseplein, a tocar el Rijks, l’únic restaurant on trobareu menjar holandès és:

De Blauwe Hollander
Leidsekruisstraat, 28
1017 RJ Amsterdam
020-627 05 21
www.deblauwehollander.nl
Us recomano una guarnició de col vermella amb poma, que serveixen en un parell de plats. El xef es va negar a donar-me la recepta, però jo ja us proposaré una versió en un proper post.

Monday, October 25, 2010

Eetcafé De Kleine Prins a La Haya


No és una meravella de local, la higiene és la justa, però serveixen un “stamppotten” força bo.

L’stamppotten, és, generalment, un puré no massa fi de patata, barrejat amb ceba i pastanaga, endívies o sauerkraut, la clàssica col fermentada. És un típic plat holandès d’hivern, que es serveix amb salsitxes o un altre tipus de tall. És tan tradicional que no s’acostuma a trobar a la inacabable sèrie de restaurants internacionals, amb majoria d’italians, que hom troba a les més turístiques ciutats holandeses.

Així doncs, si us perdeu a La Haya, encara que només sigui per veure en directe la Vista de Delft, la Noia de la Perla, la Lliçó d’Anatomia, o la petita joia de La Cadernera al Maurithuis, o per gaudir de la pedagògica exposició de l’obra d’Escher a l’encantador Lange Voorhout Palace, podeu anar a sopar a:

Eetcafé De Kleine Prins
Bagijnestraat, 1 (és un petit carreró però molt cèntric)
2511 CK Den Haag
070-365 27 27
www.eetcafedekleineprins.nl
Per cert, la foto correspon a un Curly Kale Stamppot d’un altre restaurant. El Curly Kale és una tradicional verdura holandesa d’hivern, de la gran família de les cols, és una de les varietats més antigues, Boerenkool, en holandès, de gust no massa especial, però d’una textura molt agradable.

El pastís de xocolata de l'Hélène


Per recuperar tots aquests dies sense escriure que millor que un pastis. Le tastat en tres ocasions, la primera a casa del Pere i la Isa, la segona, aquest estiu, quan celebraven al jardí un homenatge al Rocky Horror Picture Show, el que em va permetre, per primera vegada, acabar la pel•lícula a la piscina i prèviament fer la foto d’aquest post, l’autora, l’Hélène, explicant els secret d’aquest mite del cinema a la jove Audrey.

La tercera vegada ha estat fa uns dies, com a obsequi pel petit Alexandre, així que ara em decideixo a deixar constància de la recepta, quasi de memòria:

Fondre 200 gr. de xocolata ben negre amb la mateixa quantitat de mantega, barrejar la mateixa quantitat de sucre amb tres ous, una punta de sal i una de pebre, incorporar-ho a la xocolata i afegir una cullerada de farina tamisada, omplir uns motllos petits de paper, de magdalena, amb la pasta, fornejar a 180 graus, uns 45 minuts, amb compta de que no es cremi. Es pot aromatitzar amb raspadures de pell de toronja.