Wednesday, April 27, 2011

Setmana Santa al Perigord


Enguany, per excés de feina, tinc el blog una mica abandonat, no obstant, i més a títol individual, perdoneu l’egoisme, vull deixar constància de la nostra estància a casa dels Bayet al Perigord, al terme municipal de St. Martial de Nabirat, al costat de Leyssalles, aquesta tardana Setmana Santa.

Varem gaudir de la bellesa del paisatge, de la tranquil•litat, de les petites carreteres que travessen la Dordogne, del foie, del confit, de les nous, dels vins, del riu, dels castells, dels jardins...

A les fires de Sarlat, Saint Cyprien o Les Eyzies podeu trobar a la família Delbos, de la granja Bardenat, un dels molts productors tradicionals de derivats de l’ànec, una bona excusa per acostar-se en aquest recó de paradís:

Famille Delbos
Bardenat
Marquay
24620 Les Eyzies
05 53 29 65 65
fermedebardenat@yahoo.fr

Raviolis de roquefort i tomàquet


Torno, després d’un llarg parèntesi, a omplir de contingut aquest blog. Han estat motius laborals, en part, però també que un cop perduda la rutina, costa més tornar a la feina.

Bé, el millor és començar, sense pensar-ho més i ho faig pel darrer sopar. Ho varem fer a la cuina de Barcelona, doncs amb l’Emilia hi havia poc compromís i prou confiança. De primer uns raviolis amb roquefort i tomàquets assecats.

Per la massa vaig fer servir dos ous, un raig d’oli, sal i la farina de força necessària per que quedi una massa prou consistent. S’ha d’amassar uns quinze minuts i deixar reposar entre mitja hora i un hora. Pel farciment una nou de formatge i una mica de tomàquet prèviament escaldat. S’estiren dues làmines ben fines i a sobre d’una d’elles es col·loca el farciment, es cobreix amb l’altre, es tallen els raviolis i es pressionen per que s’enganxin, si queda aire a dintre es punxen per fer-lo fora. Es fan bullir a foc suau fins que estiguin cuits, cinc o deu minuts, en funció de la mida i el gruix de la pasta. Tres peces grans per persona són suficients.

Ha estat la segona vegada que faig raviolis, aquesta els vaig enganxar amb la forquilla, com si fossin crestes, l’altre, que van quedar millor, vaig mullar els costats amb aigua i vaig pressionar amb els dits.

Ho he d’anar perfeccionat... Ja us explicaré els resultats.

Per la salsa vaig fer una mena de crema de formatge, però una mica de mantega i una olivada hagués estat millor.

I de segon uns daus de tonyina a la planxa amb porro confitat.