Friday, October 26, 2012

El pollastre amb soja i gingebre de la Yee Shan

La Yee Shan, de cognom impronunciable, m’ha donat aquest dies l’oportunitat d’aprendre una mica més de la diversa i mil·lenària cultura xinesa i una mica de la seva cuina. És cert que el plaer del menjar no acostuma a ser una prioritat per a la joventut d’avui dia, i encara menys la seva elaboració, però només observant les subtils o importants diferències en la forma d’elaborar l’àpat més senzill pot ensenyar-nos moltes coses.

Amb la Yee Shan he gaudit d’una plàcida companyia, la he fet servir de conillet d’índies per un projecte culinari, del que ja us en parlaré, i he aprés a... a pelar el gingebre.

Pot semblar una tonteria, però, d’ençà d’aquest descobriment, he incorporat amb més assiduïtat aquest rizoma que tant m’agrada a la cuina. El secret és pressionar-lo, com hom acostuma a fer per pelar els alls, i després gratar-lo amb el cantell del ganivet.

També he aprés una recepta de pollastre amb soja i gingebre. Heus-la aquí:

Cal marinar el pollastre amb soja, pebre i sal. A la Xina en fan servir bàsicament dues varietats, la més clara i lleugera o la mes fosca i intensa, en aquest cas fem servir la clara, doncs no en tinc de l’altre.
Fem bullir amb poca aigua salada unes patates pelades i tallades a daus (per cert la Yee Shan les pela cap enfora).
Fregim uns instants tres grans d’all pelats en oli de gira-sol (a la xina en fan servir el de cacahuet). Hi afegim les peces de pollastre, en el nostre cas quatre cuixes, el líquid del marinat, una mica d’aigua i el gingebre pelat i tallat en palets i ho deixem coure una estona.
Quan les patates estiguin quasi fetes hi afegim a la cassola el pollastre amb el gingebre, ceba tallada en grills i un bon raig de llet de coco i ho deixem coure fins que hi estigui fet.
Ho servim acompanyat d’arròs, que també haurem bullit amb llet de coco.

Tuesday, October 9, 2012

Guoxian, Ekaterina i Yulia

Si cadascuna per separat ja és simpàtica, guapa, interessant i intel·ligent, ara imagineu-ne a les tres juntes. Guoxian, Ekaterina i Yulia, una xinesa, una russa i una ucrainiana.

Han estat uns dies farcits de converses, passejades, àpats i alguna bogeria, com una nit memorable, que va començar en un tablao flamenc, va continuar en un bany improvisat, nuus a la llum de les estrelles de la Barceloneta, per seguir pel Born camí de casa.

Per menjar no varem fer gaires sofisticacions, amanides, carns a la planxa, verdures i l’inevitable truita de patates, com a exemple d’un dels més tradicionals plats de la cuina espanyola.

Per un dels sopars vaig deixar la cuina en mans de la Roxanne i l’Ekaterina. De la xina vaig gaudir d’uns espaguetis amb verdures i una barreja d’espècies, quasi aleatòries, impossibles d’imitar, amb un toc oriental exquisit.

La Kate, lamentablement, no dedica la seva extraordinària creativitat d’artista a la cuina, però va preparar una curiosa barreja de pomes amb bacó, un plat noruec, més aviat Sami, no debades acabava d’arribar de Karasjok, més al nord del cercla polar.

Suposo, ja us he dit que em varen fer fora de la cuina, que es tracta de fregir el bacó tallat a tires en poc oli, afegint tot seguit la poma amb pell, en aquest cas unes Golden, tallades a trossos gruixuts. El resultat és un plat molt interessant, però difícil de combinar.

Varen ser uns dies molt especials, suposo que impossibles de repetir.

Segueixo amb un especial interès les propostes artístiques de la Kate, ja sigui al seu blog o al Facebook. Imagino a la Roxanne saltant, pujant als arbres o enlluernant qualsevol que es creui al seu camí, ja sigui a una illa grega, a Berlín, o ara, a Mèxic. Penso sovint en el somriure entremaliat de la Yulia.

Espero que la força les acompanyi.