Vinc a visitar l’Artium i en el poc temps que em queda tafanejar pel Museu Diocesà.
L’experiència de l’Artium és excitant i la del petit Diocesà agradable, només les talles de Pedro de Mena ja justifiquen el viatge. Però per sobre de tot gaudeixo d’aquesta preciosa ciutat amb la millor companyia.
En arribar, la Naroa em convida a compartir una vetllada de música i poesia al Green Bay amb en Tomás Conde i en David Verge. Per sopar, l’Alex, demostra les seves habilitats de xef, i ens delecta amb una crema de carbassa amb un toc subtil de tardor que no soc capaç d’endevinar, i que ja us explicaré en un altre ocasió.
Per l’improvisat dinar de diumenge només tenim un conill, comprat ahir, festiu, en una carnisseria Halal, oberta per fortuna. L’Alex el rosteix amb verdures i herbes i l’acabar de fer al forn. A banda del deliciós toc nòrdic que soc incapaç de definir i molt menys reproduir, no debades l’Alex és alemany, el més interessant és que ha tret els ossos del cos del conill i ha fet una mena de gigot, amb la pròpia carn, els menuts i herbes. El resultat és exquisit i l’hospitalitat i la conversa amb una filòloga i un cuiner impagable.
Si us atreviu desossar el conill cal treballar amb un ganivet petit prou esmolat, començant per unes costelles fins acabar a l’altre banda, després d’haver separat mans i cames. Només cal una mica de paciència i és molt més fàcil de menjar.
Jo em quedo amb ganes de tornar i de poder agrair d’alguna forma tanta generositat.
No comments:
Post a Comment