tag:blogger.com,1999:blog-70805757329080206962024-03-05T10:44:31.867+01:00Lo Blog del Cochgastronomia gastronomo gastronom gastronomy cuina cocina cook cuinar cocinar restaurant restaurante restauració ristorante recepta recipe catalana català mediterrani mediterraneo història historySentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.comBlogger178125tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-57541607653726759922013-06-21T19:59:00.000+02:002013-06-23T19:51:54.867+02:00Fajol, blat sarraí, blat negre o blat cairut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBZtPdH2qJ0UHVf-GaIOiEe4kiPTuYvAUE87wDNxov7Cy4r4vEaPdyeRMNXERxolTM2bW7ri_EIvL6OpovrH6sVwuXwTFGVlGX2WhvzhBN5wtJBdw3Asun25IE_MrT72chh06NDGpqtVpe/s1600/Tetiana1.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBZtPdH2qJ0UHVf-GaIOiEe4kiPTuYvAUE87wDNxov7Cy4r4vEaPdyeRMNXERxolTM2bW7ri_EIvL6OpovrH6sVwuXwTFGVlGX2WhvzhBN5wtJBdw3Asun25IE_MrT72chh06NDGpqtVpe/s400/Tetiana1.jpg" /></a>
</div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">El blat sarraí, Fagopyrum esculentum, no és un cereal però s’hi assembla, les seves llavors i la utilització que les hi en donem, és clar. Es tracta d’una planta de la família de les poligonàcies, nom que deriva del grec goni, genoll, com en català, per la presència d’una mena de nusos, anomenats genolls, a les tiges d’algunes de les espècies d’aquesta família.<p>A casa nostre és més conegut per fajol i també per blat cairut o blat negre. Tot i que per la climatologia no n’és gaire abundant, llevat de la zona de la Garrotxa, on l’utilitzen, o més ben dit ho feien, per fer farinetes, a banda de menjar pel bestiar, cosa més comuna; el seu mal nom ens en pot donar una idea del perquè. Avui l’hem rehabilitat força, doncs en no contenir la proteïna del blat, les seves farines són aptes pels celíacs, que en són al·lèrgics a aquelles, i per això el trobem avui amb una certa assiduïtat a les fleques especialitzades.<p>Però hi altres països on, per climatologia, n’és més abundant i hi ha, doncs, més tradició en el seu consum, com per exemple Ucraïna.<p>Així que, com podríeu imaginar, en trobar-me en una botiga de productes “russos” amb el meu petit gran àngel eslau, vàrem comprar, entre d’altres especialitats ucraïneses com la sal Galda, el buchweizen, buckwheat, alforfón o fajol. Però no pas en farina, ans que el gra sencer, que ells acostumen a menjar com a guarnició o com a plat.<p>A banda de preparar-ho com ara us explicaré, no us puc donar cap altre recepta, ja que el problema dels àngels és que habiten en un mon que no és el nostre, no tenen els nostres problemes ni les nostres dèries, o en tenen unes altres, i la cuina no hi és entre les seves.<blockquote>S’ha de rentar el Fajol si no ho està prou i té una mica de terra, cosa que no acostuma a passar avui dia, llavors ho posem a una cassola amb doble quantitat d’aigua que de llavors, ho portem a ebullició i quan hi comenci afegim la sal. Remenem, ho tapem i ho deixem coure uns 15 minuts. Deixem reposar 3 minuts i ja el podem servir, amb unes verdures per acompanyar un pollastre, per exemple, o amb una mica d’oli i uns encenalls de pernil d’aglà com a primer plat.</blockquote>Té un interessantíssim gust amarg i crec que pot donar joc per algunes combinacions que hauré de provar, mentre, i ara que l'ànima inquieta que m’ho ensenyat pot estar a Moscou, Kiev, Bangalore o València, i no se quan tornarà a aparèixer, em distrec escrivint aquestes línies escoltant l’ària de les variacions Goldberg interpretades per un altre mena d’àngel.</span>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-43904535649122500852013-06-04T08:30:00.000+02:002013-06-04T08:30:03.475+02:00Ronyons a la planxa per Bloom's Day<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhfst4a4v_LjeKVmBPQxcyU8xVKKvJBhyphenhyphen-jRi94sd0gVkjBEJJu-CAkIevb4OopUMoVAG1pUCQV3_oHnk4wMOPVLSv7_scNAxqRlceHO-9MWBvNpEYN6F4PgmXywwUEli_SZDtA2kLPz0s/s1600/Joyce1.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhfst4a4v_LjeKVmBPQxcyU8xVKKvJBhyphenhyphen-jRi94sd0gVkjBEJJu-CAkIevb4OopUMoVAG1pUCQV3_oHnk4wMOPVLSv7_scNAxqRlceHO-9MWBvNpEYN6F4PgmXywwUEli_SZDtA2kLPz0s/s320/Joyce1.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Malgrat que l’Ulises de Joyce comença a una torre Martello a Sandycove, on ara hi ha un petit museu que té la mala costum de tancar als migdies, el llibre és l’odisea d’un dia en la vida d’en Leopold Bloom, el 4 de juny de 1904, que comença preparant l’esmorzar per a la seva dona Molly, pa amb mantega i té amb llet, mentre que per a ell, a més a més, hi fregeix amb mantega un ronyo de porc, que acaba de comprar a Dlugacz i que quasi se li crema.<p>Per aquest motiu, tots els fanàtics d’en Joyce, com jo mateix, comencem el 4 de juny, el Bloom’s Day, esmorzant ronyons, que és el que acabo de fer, tot i que els meus són de xai i fets a la planxa i en comptes de té he aixecat una copa de vi a la salut d’en Leopold:<blockquote>El señot Leopold Bloom comía con deleite los órganos internos de las bestias y aves. Le gustaba la sopa espesa de menudillos, las mollejas, de sabor a nuez, el corazón relleno asado, tajadas de hígado rebozadas con migas de corteza, huevas de bacalao fritas. Sobre todo, le gustaban los riñones de cordero a la parrilla, que daban a su paladar un sutil sabor de orina levemente olorosa.</blockquote> </span>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-34333993502827640652013-04-02T05:00:00.000+02:002013-06-01T00:37:44.897+02:00Conchiglioni con cavoli<div text-align: center;"><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFDW5HczsTQzdALULg8vy-cSInnY1L3fAjlmmansdwX9eTGxHBobYiUjBazsrZ4ylEBuqCDvVsXP1N8ohggILccfc19n5T9RHRm_qqWGY4ea1_0Vedk6eYtzaufZNZC0t4ZeTuYTJ8TTkP/s1600/Pisa2.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFDW5HczsTQzdALULg8vy-cSInnY1L3fAjlmmansdwX9eTGxHBobYiUjBazsrZ4ylEBuqCDvVsXP1N8ohggILccfc19n5T9RHRm_qqWGY4ea1_0Vedk6eYtzaufZNZC0t4ZeTuYTJ8TTkP/s320/Pisa2.jpg" /></a></div><p></p><span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Tot just acabem d’arribar de la Toscana, un curt però intens viatge visitant Siena, Florència i Pisa, i especialment gaudint de la galeria dels Uffizi, bocabadats amb el tondo Dini i el de la magrana, amb les atribucions de Giorgione, el tercer Uccello, el nas trencat d’en Montefeltro, la Venere d’Urbino, l’increïble coll de Parmigianino, l’Isaac de Caravaggio o l’autoretrat de Velázquez.<p>A la foto estem a Pisa, dalt de la torre “pendente”, després d'un gran esforç per part de l’Astrid que pateix de vertigen.<p>Ara toca recuperar forces menjant una mica de pasta, de la que a Itàlia mai et canses.La proposta d’aquesta meravellosa cuinera és una pasta curta amb col. És una variació d’una recepta del sud, de la Basilicata, l’antiga Lucània:<blockquote>Saltejar en una mica d’oli col tallada en juliana i tot seguit afegir una copa de vi blanc i bacó fumat a daus i mitja ceba tallada ben petita, quasi triturada.<br>Tapar la paella i deixar-la coure durant uns 15 minuts.<br>Afegir un bon raig de nata, una mica de mantega i retirar-ho del foc.<br>Barrejar amb la pasta, conchiglioni en aquest cas, i servir.</blockquote>Els italians no afegeixen mai formatge a la pasta amb peix ni ho acostumen a fer amb la de verdura com aquesta, tot i que jo crec que el Pecorino o el Parmesano li senten molt bé.<P><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http:///-b-2rEQe0f9I/UakZCPgtNlI/AAAAAAAAByI/U9Cks9QSmco/s1600/Conchiglioni.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-b-rEQe0f9I/UakZCPgtNlI/AAAAAAAAByI/U9Cks9QSmco/s320/Conchiglioni.jpg" /></a>
</div></span>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-78174486783071944292013-02-15T09:43:00.000+01:002013-03-09T09:55:23.495+01:00Quaglie coi fichi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP4it49oSnexUG9hT6srjD8HmlYZZfYRUoNjGuX4gUkFz8BDsRyXw0HxHRGdtcfltyGGbkbDznGY_qsShqUqAZFKfUjftIP5sH7CLGvL3VzndIAPXYvdwtEKwy1hhqfpxx0m73nNefG3N-/s1600/Astrid.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" height="450" width="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP4it49oSnexUG9hT6srjD8HmlYZZfYRUoNjGuX4gUkFz8BDsRyXw0HxHRGdtcfltyGGbkbDznGY_qsShqUqAZFKfUjftIP5sH7CLGvL3VzndIAPXYvdwtEKwy1hhqfpxx0m73nNefG3N-/s320/Astrid.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Gaudeixo d’un nova escapada a la plàcida ciutat de Pescara. Tres dies on el temps queda aturat en la teranyina dolça i tendra i sensual i forta i curiosa i divertida amb la que sempre m’envolta l’Astrid.<p>Un espai i un temps per sublimar el plaer i els sentits, entre ells, i molt important, el gust, doncs ella té un do especial per la cuina.<p>Avui m’ha delectat amb unes guatlles farcides de figues, tot seguint bàsicament la proposta de na Laura Rangoni:
<blockquote>Cremar les restes de plomes i netejar quatre guatlles, salar-les i empebrar-les per fora i per dins. Triturar dos fetges de pollastre i barrejar-los amb quatre figues negres a les que haurem llevat el peduncle i trossejat i amb un grapadet de llavors d’anís. Farcim les guatlles amb aquesta massa, les envoltem amb una llesca de bacó gruixuda cadascuna i les lliguem amb fil. Les col·loquem a una cassola amb 50 grams de mantega i una vas petit de brou de verdures i les fem cure al forn a 180 graus durant una mitja hora. Al final de la cocció afegim dues cullerades de Grappa. Retirem del foc i desglassem la cassola amb dues cullerades més de Grappa. Servim acompanyades de polenta.</blockquote>Amb un Montepulciano d’Abruzzo i l’extraordinari Tiramisú que fa l’Astrid acompanyat d’una Grappa Chardonnay Bianco de Nonino, poques coses més es poden demanar. O no?<p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JylNMu-1oNb-W-kwvtyKl9sbZWCQ2PdnEcD5SyGp9kQSiGx8MnqE8bL_RK4goQVjUcjTIL_WzEqOIBDLZW22UybSsa8cHbiKATFuXLBXryOPVrME2r904ErJ2SgAp19M2nrbtKuwy2V3/s1600/Guatlles.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" height="140" width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JylNMu-1oNb-W-kwvtyKl9sbZWCQ2PdnEcD5SyGp9kQSiGx8MnqE8bL_RK4goQVjUcjTIL_WzEqOIBDLZW22UybSsa8cHbiKATFuXLBXryOPVrME2r904ErJ2SgAp19M2nrbtKuwy2V3/s320/Guatlles.jpg" /></a></div></span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-89533993549252421772013-01-05T23:00:00.000+01:002013-05-25T21:33:37.342+02:00Fricandó per a la Christine<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwlRySOSTi4f8K27UThkpfRXZlrfV9buZgYA_fyUhMScPqq0WJH7yhIhAc-fvJJF81lZHKnAO8rWMhIXoWejA0U6iVvfCJKgPGHFiG80Q19I4lLM8sVbPKk8Y8_Z3tFSs-VlqIBZ9aMhKS/s1600/Chris8.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwlRySOSTi4f8K27UThkpfRXZlrfV9buZgYA_fyUhMScPqq0WJH7yhIhAc-fvJJF81lZHKnAO8rWMhIXoWejA0U6iVvfCJKgPGHFiG80Q19I4lLM8sVbPKk8Y8_Z3tFSs-VlqIBZ9aMhKS/s320/Chris8.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Els acadians són els descendents de Pierre de Monts que a la recerca d’una terra mítica com l’Arcàdia que lloara Virgili, va colonitzar a principis del segle XVII la part més oriental del Canadà, el que correspondria, avui, a les províncies de Nova Brunsvic, Nova Escòcia, illa del Príncep Eduard i Terranova.<p>Anglesos i Francesos se’n disputaren el control i a l’igual que els catalans, varen ser moneda de canvi en el tractat d’Utrecht. Malgrat que maltractats i molts d’ells deportats, encara hi ha una important colònia al Canadà. Parlen un francès amb un accents força diferent al québécois, amb els que sembla ser no mantenen una excel·lent relació.<p>Aquesta petita lliçó d’història l’ha he aprés gràcies a la Christine, una persona fascinant per l’artista que sorgeix al seu interior i per aquesta barreja cultural que porta a la sang, mentre sopàvem un fricandó.<p>La recepta no és gaire complicada de fer, només cal encertar en la carn:<blockquote>Salpebrar i enfarina la vedella tallada en filets prims i fregir-la en abundant oli d’oliva, reservar-la. En el mateix oli sofregir força ceba a foc molt suau, incorporar la carn, un bon vas de vi blanc i deixar coure uns 20 minuts, afegir aigua si ens ha quedat massa sec i 25 grams de cama-secs que haurem remullat i rentat bé per eliminar la terra, deixem coure 15 minuts més i reposar un parell d’hores</blockquote>Hi ha qui posa vi ranci i hi ha qui fa servir moixernons o d’altres bolets secs, el que no em sembla malament, però estic en contra d’afegir tomàquet, ametlles picades i julivert.</p>El fricandó català és un plat que no te res a veure a la versió francesa que recull Muro al seu Practicón, una vedella enllardada (pag 326 ed.1894), on diu que es tracta d’un antic plat de la cuina espanyola i de la moderna francesa, també parla d’un fricassé de pollastre (pag 446 ed. 1894) “fritada o guiso en batiburrillo de diversos manjares”. En Domènech no el menciona a La Teca, tot i que a La Manduca apareix un Fricandó de Ternera Antony (pag 172) que sembla més el nostre, mentre que a La Nueva Cocina Elegante Española (pag 274 ed. 1915), torna a una preparació més en la línia de Muro.<p>Curiosament, tant el Pal·las com el Labernia (1864) tenen les dues entrades, Fricassé i Fricandó, que les recull en Coromines.<p>No obstant, la vídua de Carpinell, a les primeres edicions del Carmencita parlava d’un Fricassé Catalán (Pg. 41 ed. 1908) que és el nostre Fricandó, així que crec que aquí hi ha una barreja d’errors i malentesos, entre paraules catalanes i franceses i entre lingüistes, crítics culinaris i cuiners. De fet, en la versió francesa del Fricandó, el Larousse (pag 491 ed 1938) ja diu que aquest terme designa a una nova preparació, la vedella enllardada, que antigament s’aplicava a diverses preparacions culinàries.<p>Pot ser la pista la trobem seguint el fil de La Cuynera Catalana de 1839, a la pàgina 41 del segon quadern, però crec que ja he escrit massa per avui, ho deixaré per un altre dia.</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-14375392473399053242012-12-09T23:45:00.000+01:002013-01-21T23:50:13.608+01:00El conill rostit de l'Alex a casa la Naroa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLgS620PqqqnEcdGtQUN5v0ksGeXbiQKJ8xgLwMNM1xekByZzX_m-Q8H1hBUIg3FY_vlgvOM2_8HStArn-XTGXCZn4ewy4JFGEh9JrJwzwcRAWqk39lJz0Dd0bCWR9RfDQU1xhrEUb-_ky/s1600/NaroaAlex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="263" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLgS620PqqqnEcdGtQUN5v0ksGeXbiQKJ8xgLwMNM1xekByZzX_m-Q8H1hBUIg3FY_vlgvOM2_8HStArn-XTGXCZn4ewy4JFGEh9JrJwzwcRAWqk39lJz0Dd0bCWR9RfDQU1xhrEUb-_ky/s400/NaroaAlex.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Aquesta vegada estic de convidat, a casa de la Naroa i de l’Alex, una delícia de pis, en un edifici centenari del casc antic de Vitòria, reformat i decorat amb molt de gust.<p>Vinc a visitar l’Artium i en el poc temps que em queda tafanejar pel Museu Diocesà.<p>L’experiència de l’Artium és excitant i la del petit Diocesà agradable, només les talles de Pedro de Mena ja justifiquen el viatge. Però per sobre de tot gaudeixo d’aquesta preciosa ciutat amb la millor companyia.<p>En arribar, la Naroa em convida a compartir una vetllada de música i poesia al Green Bay amb en <a href="http://elhombrepalabra.wordpress.com/">Tomás Conde</a> i en David Verge. Per sopar, l’Alex, demostra les seves habilitats de xef, i ens delecta amb una crema de carbassa amb un toc subtil de tardor que no soc capaç d’endevinar, i que ja us explicaré en un altre ocasió.<p>Per l’improvisat dinar de diumenge només tenim un conill, comprat ahir, festiu, en una carnisseria Halal, oberta per fortuna. L’Alex el rosteix amb verdures i herbes i l’acabar de fer al forn. A banda del deliciós toc nòrdic que soc incapaç de definir i molt menys reproduir, no debades l’Alex és alemany, el més interessant és que ha tret els ossos del cos del conill i ha fet una mena de gigot, amb la pròpia carn, els menuts i herbes. El resultat és exquisit i l’hospitalitat i la conversa amb una filòloga i un cuiner impagable.<p>Si us atreviu desossar el conill cal treballar amb un ganivet petit prou esmolat, començant per unes costelles fins acabar a l’altre banda, després d’haver separat mans i cames. Només cal una mica de paciència i és molt més fàcil de menjar.<p>Jo em quedo amb ganes de tornar i de poder agrair d’alguna forma tanta generositat.<p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEeXfNAX-SfcMCT6YQ8uEyuL8LCGfj-5QljmhZMq1VI2-mB9uF8_NRPP1Idu_n5XUJIYx3-2zSBaoM03m4kG28l0kjuEDL4M4hGwNOzRwkUhmAc4a_LkaMhTp96s4xsV0fA3fvfAGVFFjB/s1600/Alex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="144" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEeXfNAX-SfcMCT6YQ8uEyuL8LCGfj-5QljmhZMq1VI2-mB9uF8_NRPP1Idu_n5XUJIYx3-2zSBaoM03m4kG28l0kjuEDL4M4hGwNOzRwkUhmAc4a_LkaMhTp96s4xsV0fA3fvfAGVFFjB/s200/Alex.jpg" /></a></div>
</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-47371459497983871462012-12-06T20:30:00.000+01:002013-01-20T18:40:00.798+01:00Espinacs a la Catalana per a la Marina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIi42vpjC08UOyRZ6vih8d84hpT1Gp4uUzdVY4BEYKGBQ7MkpT13ibfuugNfDHaM0Xa8jq3E7fKE28Fqd2AAkli8hTBwnrAzZlcY3tCZfv6Kg8ku52M2M7QzYNVvR9Y7KQRe0TuwVmpmE0/s1600/Marina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="289" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIi42vpjC08UOyRZ6vih8d84hpT1Gp4uUzdVY4BEYKGBQ7MkpT13ibfuugNfDHaM0Xa8jq3E7fKE28Fqd2AAkli8hTBwnrAzZlcY3tCZfv6Kg8ku52M2M7QzYNVvR9Y7KQRe0TuwVmpmE0/s400/Marina.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Molt agosaradament em vaig comprometre amb la Marina a preparar un sopar català a casa seva. Dic atrevit, doncs no és el mateix cuinar a casa que en camp contrari i encara més difícil si no tens gaire temps ni cap idea.<p>Estic a Bilbao en viatge llampec per veure l’exposició al Guggenheim de la col·lecció de papers que l’Albertina té de l’Egon Schiele, a banda d’aprofitar per donar una ullada a la permanent del Museu de Belles Arts, on es presenta, també, una important mostra de Botero. La Marina ha accedit gentilment a hostatjar-me i m’ha obert les portes de la seva llar i m’ha ofert la seva companyia amb tota generositat.<p>L’exposició d’en Schiele amb la Marina fantàstica. El Guggenheim me’l miro d’un altre manera després de veure el vídeo de l’Andrea Fraser. La col·lecció del Museu de Belles Arts molt interessant i molt ben presentada, només el Sant Joan de Zurbarán i el Sant Pere de Murillo ja justifiquen el viatge, però a més hi ha el Rapte d’Europa de Martín de Vos, la Verge amb el Nen de Berthomeu Baró, un Crist a la creu romànic català impressionant, en dipòsit uns Sorolla molt remarcables i de la Spanish Society la Victima de la Festa de Zuluoga, però també hi ha Tapies, Richard Serra, Chillida, Oteiza, Palazuelo, Sol Lewit, Barceló, Hockney... El més curiós és que poca gent de Bilbao coneix les meravelles que tenen, de fet ni tant sols ho sabien a l’oficina de turisme quan em vaig informar dels horaris.<p>Però parlàvem del sopar i de la manca de temps. Els ingredients els he comprat aquest matí al mercat de la Ribera, just davant de casa de la Marina, un mercat en reformes amb una proporció inusitada de peixateries plenes de gom a gom. He pensat en quelcom senzill i prou diferent del que aquí s’acostuma a menjar, uns espinacs a la catalana per començar i uns <a href="http://denola.blogspot.com.es/2009/09/calamars-farcits.html">calamars farcits</a> de segon.<p>D’aquests darrers ja us vaig parlar a un altre post, de les espinacs, poca cosa caldria dir. Fer-les és molt fàcil, només cal bullir les espinacs fins que quedin tendres, i després de deixar que s’escorrin força, les passem per la paella on prèviament hem torrat un grapat de pinyons amb oli, tot afegint la mateixa quantitat, en pes, de panses sense pinyols remullades.<p>El més curiós d’aquest plat és el seu nom, que segur que heu vist a un munt de restaurants. Pels francesos, a la catalana, és una guarnició per a grans peces de carn, feta amb albergínies, arròs pilaf i una reducció de tomàquet, ho trobem al Diccionari de l’Académie, i al Larousse sense tomàquet. Jo esperaria de quelcom a la Catalana que hi portés una picada, un sofregit o una samfaina, els tres pilars de la nostre cuina. A l’enciclopèdia Salvat de cuina, hi trobem uns espinacs a la catalana que porten panses, pinyons, ceba i pa fregit i tomàquet, però no hi trobem la recepta a la Teca d’en Domènech, on si hi ha uns espinacs, o bledes, amb pernil i pinyons.<p>Jo crec que aquest és un plat molt antic amb un adjectiu molt nou, amb regust fins i tot romà, però segur que medieval, de fet, al Llibre de Coch hi ha una recepta d’”Espinachs capolats”, que porten cansalada i panses, i també formatge fresc, del Sent Soví no ens han arribat els receptes d’espinacs ni de bledes, tot i que sabem que hi eren. Fa bé el Corpus, que si bé citen el nom “a la catalana”, la recepta apareix a l’entrada “espinacs amb panses i pinyons”. Així apareix a La Cuyna de Cunill de 1905, “Bledes ab panses y pinyons”:<blockquote>Sofregiràs alls ab l’oli que correspongui y quan això hagis fet, hi posaràs panses y pinyons y ho tiraràs tot en una cassola hont també hi tiraràs les bledes que has de tenir ja trinxades y perbullides en l’escorredora. Després ho faràs sofregir ben bé tot junt.<br>Aquesta mateixa regla la seguiràs ab els espinachs, als que ademés s’hi pot afegir unes quantes panses més que hi donen un gust molt bo.</blockquote> El sopar ha estat un molt pobre agraïment a totes les atencions i la generositat de la Marina, amb recital matinal de piano inclòs.<p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxB5BMxhKig6bf5NEkRRvEStQRYuOOb-aXqDptHDOgXYEEImCp3e256yoSLcjJ5Ac_dM46b-ESMHBKptbFfub1B6muDMFzIdYtTYJWGKPF6OygZJ0KBkDTaqUncLH-O0lyOenPWu5SfCqj/s1600/Bilbao.JPG" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="133" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxB5BMxhKig6bf5NEkRRvEStQRYuOOb-aXqDptHDOgXYEEImCp3e256yoSLcjJ5Ac_dM46b-ESMHBKptbFfub1B6muDMFzIdYtTYJWGKPF6OygZJ0KBkDTaqUncLH-O0lyOenPWu5SfCqj/s200/Bilbao.JPG" /></a></div>
</span> Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-57061710336067188942012-12-01T02:00:00.000+01:002012-12-15T08:36:55.804+01:00Estofat de pop<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ZHqleZtmA4vF5wYPUwEPuhzjNSMxfu0_Kmyz1LVl_dXeVE9ewAtjr_-i16yVj9ELGoVSqVsW-0iPnjqH8xWzdt-0_gJJ_n6sGqM4tR1KucCmVm4RXjCe0M8IXA7WQ2IsWA2yGyv60z4_/s1600/Sixties.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="161" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ZHqleZtmA4vF5wYPUwEPuhzjNSMxfu0_Kmyz1LVl_dXeVE9ewAtjr_-i16yVj9ELGoVSqVsW-0iPnjqH8xWzdt-0_gJJ_n6sGqM4tR1KucCmVm4RXjCe0M8IXA7WQ2IsWA2yGyv60z4_/s400/Sixties.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">És un compromís cuinar per a un Italià. Tenen una tradició culinària tan profunda que són molt refractaris a tastar i conèixer nous sabors, de tan extraordinària com és la seva cuina.<p>No obstant, pel sopar d’avui, el grup és prou internacional de cap i d’origen com per arriscar-se a sortir una mica del que s’espera en una festa d’aquesta mena, una aniversari amb un sopar dret.<p>L’Astrid s’encarrega del més tradicional, pizza macaroni, foccacia, amanides... Jo haig de fer uns bunyols de bacallà i un estofat de pop, més que res per que he de fer quelcom català i l’amfitriona ha comprat pop i bacallà.<p>L’estofat de pop era un dels plats preferits d’en <a href="http://denola.blogspot.com.es/2008/05/federico.html">Feede</a>, de qui vaig aprendre la recepta, però fa més de 25 anys que no l’he fet. La darrera vegada va ésser a casa d’en Joan Castelló, a Coyoacan, a Méxic, molt, molt a prop de la casa blava de la Frida.<p>Llavors va ser molt fàcil amb l’ajuda de l’excel·lent assistenta que tenia, jo només vaig haver d’anar fent petites indicacions per aconseguir un resultat memorable, com va dir en Joan, que de menjar bé en sabia molt. Quasi tant memorable com la darrera vegada amb en Fede, llavors ell, poeta, va tancar els ulls i va dir: crec que és millor que l’últim. Cal dir que feia quasi dos anys que l’havíem menjat junts, i sempre m’ha quedat el dubte si realment se’n recordava.<p>Avui el faig sense complicar-me massa la vida.<blockquote>Faig un sofregit amb ceba tallada petita , pastanaga a rodanxes i una mica de tomàquet. Mentre, faig bullir el pop, prèviament net, congelat i descongelat, a l’olla a pressió durant uns cinc minuts des de que comença a girar. Trossejat l’incorpor-ho al sofregit, hi afegeixo un got de vi negre, els pèsols, de llauna, i les patates, ja bullides, tallades a daus, un vas d'aigua de la cocció, rectifico de sal, una mica de pebre i ho deixo fer xup-xup quinze minuts i reposar mitja hora.</blockquote>La festa, ambientada als anys 80, és un plaer, l’Astrid un àngel capaç de fer de catalitzador de les sensibilitats, i la veu de l’Àngela un regal.<p>Pel que fa al pop, en Mario elogia molt el resultat, tot i que jo crec que no ha quedat tant bé com la darrera vegada, especialment la textura del pop, em sembla que era més consistent.</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjErva2b_50SzObyL005VHrw401gdzCH3dl3T-XXScxj7zMik5frnumUfnfOfZ3DSzESTVh1i37FcArS3SgshWSVyLw4yctrqEIsR2gxQi6t5D_PSXwLXC4Id0crHiweUosJEVq58GIh8Em/s1600/Pop.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="213" width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjErva2b_50SzObyL005VHrw401gdzCH3dl3T-XXScxj7zMik5frnumUfnfOfZ3DSzESTVh1i37FcArS3SgshWSVyLw4yctrqEIsR2gxQi6t5D_PSXwLXC4Id0crHiweUosJEVq58GIh8Em/s320/Pop.jpg" /></a></div>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-50722893784286950042012-11-30T23:08:00.000+01:002012-12-04T23:11:29.274+01:00L’Angolo d’Abruzzo i l’Enoteca Don Gennaro<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYn9jR3dBoulUxMosPUYMBP98YRDduI0yV1soVtNuHnyVZNAUXqYhSFHfscflpb9_3VO4yaDcXj4rydfsiboEr5Ri_CIMbEytkqMAZLcfXxnTkjJ8JmuskGYaSdswT2B-SLoHNnGde06xP/s1600/Angolo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="281" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYn9jR3dBoulUxMosPUYMBP98YRDduI0yV1soVtNuHnyVZNAUXqYhSFHfscflpb9_3VO4yaDcXj4rydfsiboEr5Ri_CIMbEytkqMAZLcfXxnTkjJ8JmuskGYaSdswT2B-SLoHNnGde06xP/s400/Angolo.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Pot ser per mandra, per variar o per gaudir del tradicional <a href="http://denola.blogspot.com.es/2012/04/arrosticini-al-cortille-pescara.html">arrosticini</a>, quelcom inevitable als Abruzzo, anem, després d’avaluar algunes alternatives, cap a una aposta segura:<blockquote>Trattoria l’Angolo d’Abruzzo<br>Via Palermo, 29<br>65122-Pescara</blockquote>L’Astrid no acostuma a reservar, però avui hauríem d’haver-ho fet, el restaurant està ple i llevat que hi hagi alguna anulació en Terrieri no ens pot oferir cap taula.<p>Hem d’esperar vint minuts i decidim fer una copa de vi a una de les parades obligades en les meves estades a Pescara:<blockquote>Enoteca Don Gennaro<br>Via Cesare Battisti, 116<br>65100-Pescara</blockquote>És un local quasi sempre ple, per comprar o prendre dret una considerable varietat de vins. Em deixo guiar i gaudim d’un excel·lent Castellum Vetus, un Montepulciano del 2007, a quatre Euros la copa, amb un grau i un cos que bé serveixen d’aperitiu.<p>En Terrieri truca. No hi ha taula, però ens ofereix una pasta alla Pecorara i un bon grapat d’arrosticini que la Raffaella ens tindrà preparats en 15 minuts, per menjar a casa. No és el que havíem planejat, però és una bona alternativa.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivW9-AB0og8lBWVRKP0DlBFQIS6fr7b2YNTLZ8MBq1LVfNIO8HX6qJzXKbhnznfCr91TJdrMsU1nFQCHhSJgoeALsjmC3VW-4i47j-3Q9zrNVhC3xnShl_GjXinvD-RPJ3PNuHLjXBCHlk/s1600/Gennaro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="239" width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivW9-AB0og8lBWVRKP0DlBFQIS6fr7b2YNTLZ8MBq1LVfNIO8HX6qJzXKbhnznfCr91TJdrMsU1nFQCHhSJgoeALsjmC3VW-4i47j-3Q9zrNVhC3xnShl_GjXinvD-RPJ3PNuHLjXBCHlk/s320/Gennaro.jpg" /></a></div>
</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-54115991252807125742012-11-24T23:30:00.000+01:002013-06-01T00:34:06.631+02:00Frango com chocolate per l'Helena, la Lurdes i en Fernando<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw_mcKrqwY3Ft04V_qB9O1rLxITIwwBDEPwVgMQIktrVdepPY9NouiYvmQCbKTDfCzFPztLmhD_MaktqtyB-PpQIdGmQtUOkz8f7nFvoH0Hyf0l4eifiOuizRNGwgaO8d5Nyanv6Gqux5z/s1600/HelenaLurdes.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" height="310" width="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw_mcKrqwY3Ft04V_qB9O1rLxITIwwBDEPwVgMQIktrVdepPY9NouiYvmQCbKTDfCzFPztLmhD_MaktqtyB-PpQIdGmQtUOkz8f7nFvoH0Hyf0l4eifiOuizRNGwgaO8d5Nyanv6Gqux5z/s320/HelenaLurdes.jpg" /></a></div><span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Portugal en general i Lisboa en particular són una de les meves moltes assignatures pendents. Un destí que ha estat sempre present com quelcom proper però que, curiosament, mai he intentat imaginar.<p>L’Helena ha estar l’espurna que ha fet revifar aquest interès latent, i per això l’esperava amb una barreja de curiositat i neguit, a més, era una espurna per triplicat, doncs venia a Barcelona acompanyada per la Lurdes, dolça i guapa i en Fernando, interessant i simpàtic.<p>Com quasi tots els homes no puc defugir l’encant de les dones guapes, però en aquest cas hi ha quelcom especial, s’ha produït una mena de química, diferent amb cadascuna d’elles, quelcom que hom no pot definir, un estrany lligam que queda en l’aire, d’aquests curts instants.<p>Per l’únic sopar que hem pogut fer a casa he improvisat, en el sentit literal i no retòric del terme, un pollastre amb xocolata que, com no podia ser d’altre manera, ha quedat tot just acceptable pel meu exigent paladar, però que en aquesta nit màgica ha semblat extraordinari. De primer una amanida amb fruits secs i panses, de postres una de les meves més habituals combinacions, mozzarella amb codonyat i per les copes he sorprès a la Lurdes amb un clàssic Alexandra.<p>La recepta del pollastre ja la vaig publicar en <a href="http://denola.blogspot.com.es/2012/06/pollastre-amb-xocolata-per-la-ming-li.html">català</a>, així que ara, amb l’ajuda de l’Helena i de la Sandra, de qui ja us parlaré un altre dia, la tradueixo al portuguès: <span lang="PT"><blockquote>Frite uma fatia de pão em azeite, com três alhos e o fígado de frango e reserve. Corte um frango em pedaços pequenos. Tempere com sal e frite no mesma tacho e depois retire-o . No mesmo azeite, frite bastante cebola picada em pedaços pequenos e quando estiver dourada, adicione o frango e flambeie adicionando um copo de brandy . Acrescente dois copos de vinho branco e um pau de canela, cozinhando durante meia hora em fogo lento, acrescentando um pouco de água ao caldo se ficar seco. Triture num pilão, o pão, o alho, um punhado de amêndoas torradas e 100 gramas de chocolate negro, ao que os catalães chamam fazer uma “picada”. Acrescente este conteúdo no tacho e cozinhe durante cerca de 15 minutos. Deixe repousar durante duas horas, e volte a aquecer para servir, por exemplo, com arroz branco.</blockquote></span> </span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-67638095815790320972012-11-04T23:30:00.000+01:002012-11-08T00:24:03.141+01:00Panellets en família<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUP6q1S2gV2A9aQ8mvfXUWzGnc6vDvOViOhL4N2S55BkKWwRPz-ZF1PWHVpMSS3clOhmYGnN2su3xDUcaaOcfrCKE7eIS9VHfsaSoQ3H7utuzsWZZ-q4TuS2X4WQ5mBfzfg_13FAGPPlEQ/s1600/H%25C3%25A8ctor1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="250" width="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUP6q1S2gV2A9aQ8mvfXUWzGnc6vDvOViOhL4N2S55BkKWwRPz-ZF1PWHVpMSS3clOhmYGnN2su3xDUcaaOcfrCKE7eIS9VHfsaSoQ3H7utuzsWZZ-q4TuS2X4WQ5mBfzfg_13FAGPPlEQ/s400/H%25C3%25A8ctor1.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Tornen els panellets. Aquesta vegada els hem fet a Barcelona, bé els han fets l’Hèctor i l’Alexandre, tot seguint la recepta que us <a href="http://denola.blogspot.com.es/search?q=panellets">explicava</a>, i jo només he supervisat l’operació. Ho he fet amb nervis, doncs no porto gaire bé controlar la impaciència infantil en un entorn tan complex com la cuina.<p>Finalment i per casualitat els hem compartit amb la família.<p>El Fer comenta que ell hi posa menys patata i que el gran secret és deixar la massa a la nevera tres o quatre hores abans de fer els panellets. Jo comento que vaig menjar uns sense patata que va fer l’<a href="http://denola.blogspot.com.es/search?q=encarna">Encarna </a>i que estaven extraordinaris. I comentant, comentant, ens hem acabat els panellets.</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS_sNKBTvRn3UWoxTzo7grQD3hfH_ZXde8gZ8K3L3hfxweCk9wvWMu4-Dcdun0v_Ff90BJaWZf0O4iXCal9TcAhFsqapXzirbx3eTZC1xBBbHCcgxa5O1nLUyd-IIJIbkcqCwNV1zK8Liw/s1600/Fam%25C3%25ADlia1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="135" width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS_sNKBTvRn3UWoxTzo7grQD3hfH_ZXde8gZ8K3L3hfxweCk9wvWMu4-Dcdun0v_Ff90BJaWZf0O4iXCal9TcAhFsqapXzirbx3eTZC1xBBbHCcgxa5O1nLUyd-IIJIbkcqCwNV1zK8Liw/s320/Fam%25C3%25ADlia1.jpg" /></a></div>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-71987275869810353272012-10-26T00:37:00.000+02:002013-01-24T00:14:49.849+01:00El pollastre amb soja i gingebre de la Yee Shan<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS_gdNcsqzaE78z5TVg6Q9zzPOoa3GWovvpnBZiRO6GVtWJ0Af-lRK7R8-eoChVEjN0TO8FtqItjvIR4TULuSvV8Cw8iPJLixMjCIDB3ECR8U8fgLWL-aFtb-8cjD9VFXYC9h-mZTrFYcE/s1600/YeeShan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS_gdNcsqzaE78z5TVg6Q9zzPOoa3GWovvpnBZiRO6GVtWJ0Af-lRK7R8-eoChVEjN0TO8FtqItjvIR4TULuSvV8Cw8iPJLixMjCIDB3ECR8U8fgLWL-aFtb-8cjD9VFXYC9h-mZTrFYcE/s400/YeeShan.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">La Yee Shan, de cognom impronunciable, m’ha donat aquest dies l’oportunitat d’aprendre una mica més de la diversa i mil·lenària cultura xinesa i una mica de la seva cuina. És cert que el plaer del menjar no acostuma a ser una prioritat per a la joventut d’avui dia, i encara menys la seva elaboració, però només observant les subtils o importants diferències en la forma d’elaborar l’àpat més senzill pot ensenyar-nos moltes coses.<p>Amb la Yee Shan he gaudit d’una plàcida companyia, la he fet servir de conillet d’índies per un projecte culinari, del que ja us en parlaré, i he aprés a... a pelar el gingebre.<p>Pot semblar una tonteria, però, d’ençà d’aquest descobriment, he incorporat amb més assiduïtat aquest rizoma que tant m’agrada a la cuina. El secret és pressionar-lo, com hom acostuma a fer per pelar els alls, i després gratar-lo amb el cantell del ganivet.<p>També he aprés una recepta de pollastre amb soja i gingebre. Heus-la aquí:<blockquote>Cal marinar el pollastre amb soja, pebre i sal. A la Xina en fan servir bàsicament dues varietats, la més clara i lleugera o la mes fosca i intensa, en aquest cas fem servir la clara, doncs no en tinc de l’altre.<br>Fem bullir amb poca aigua salada unes patates pelades i tallades a daus (per cert la Yee Shan les pela cap enfora).<br>Fregim uns instants tres grans d’all pelats en oli de gira-sol (a la xina en fan servir el de cacahuet). Hi afegim les peces de pollastre, en el nostre cas quatre cuixes, el líquid del marinat, una mica d’aigua i el gingebre pelat i tallat en palets i ho deixem coure una estona.<br>Quan les patates estiguin quasi fetes hi afegim a la cassola el pollastre amb el gingebre, ceba tallada en grills i un bon raig de llet de coco i ho deixem coure fins que hi estigui fet.<br>Ho servim acompanyat d’arròs, que també haurem bullit amb llet de coco.</blockquote>
</span><p>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA"><p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXSWMMVGH5vkU2-FhERE-LpcKFT9btDgOC0So7PxvKeZznjdGR-weTXv7vb345Tn1MSCXdRuf0F2LGSuBDJibEWf5Kk79XKSSgtqxMJ5a2V6qeOdB06SHXCJYFENxL6tPnDAAWiflIPu28/s1600/YeeShan2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="157" width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXSWMMVGH5vkU2-FhERE-LpcKFT9btDgOC0So7PxvKeZznjdGR-weTXv7vb345Tn1MSCXdRuf0F2LGSuBDJibEWf5Kk79XKSSgtqxMJ5a2V6qeOdB06SHXCJYFENxL6tPnDAAWiflIPu28/s320/YeeShan2.jpg" /></a></div></span>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-11506872737176707322012-10-09T00:09:00.000+02:002013-01-31T23:48:57.447+01:00Guoxian, Ekaterina i Yulia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCwUxybls5PPkizf68xXHWLSroKswTvsAm1JHgnrA6roLemTiTO2ZfVgAZRjvhwKZvo4u1XebuVvT1cmvYtJ9bhjbGLObW3vDTryzaowAccGytpNs91s5rsRn7vrV8jckTja45RPSwC4rh/s1600/3fantastic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="277" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCwUxybls5PPkizf68xXHWLSroKswTvsAm1JHgnrA6roLemTiTO2ZfVgAZRjvhwKZvo4u1XebuVvT1cmvYtJ9bhjbGLObW3vDTryzaowAccGytpNs91s5rsRn7vrV8jckTja45RPSwC4rh/s400/3fantastic.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Si cadascuna per separat ja és simpàtica, guapa, interessant i intel·ligent, ara imagineu-ne a les tres juntes. Guoxian, Ekaterina i Yulia, una xinesa, una russa i una ucrainiana.<p>Han estat uns dies farcits de converses, passejades, àpats i alguna bogeria, com una nit memorable, que va començar en un tablao flamenc, va continuar en un bany improvisat, nuus a la llum de les estrelles de la Barceloneta, per seguir pel Born camí de casa.<p>Per menjar no varem fer gaires sofisticacions, amanides, carns a la planxa, verdures i l’inevitable truita de patates, com a exemple d’un dels més tradicionals plats de la cuina espanyola.<p>Per un dels sopars vaig deixar la cuina en mans de la Roxanne i l’Ekaterina. De la xina vaig gaudir d’uns espaguetis amb verdures i una barreja d’espècies, quasi aleatòries, impossibles d’imitar, amb un toc oriental exquisit. <p>La Kate, lamentablement, no dedica la seva extraordinària creativitat d’artista a la cuina, però va preparar una curiosa barreja de pomes amb bacó, un plat noruec, més aviat Sami, no debades acabava d’arribar de Karasjok, més al nord del cercla polar.<p>Suposo, ja us he dit que em varen fer fora de la cuina, que es tracta de fregir el bacó tallat a tires en poc oli, afegint tot seguit la poma amb pell, en aquest cas unes Golden, tallades a trossos gruixuts. El resultat és un plat molt interessant, però difícil de combinar.<p>Varen ser uns dies molt especials, suposo que impossibles de repetir.<p>Segueixo amb un especial interès les propostes artístiques de la Kate, ja sigui al seu <a href="http://craftsova.wordpress.com/">blog </a>o al Facebook. Imagino a la Roxanne saltant, pujant als arbres o enlluernant qualsevol que es creui al seu camí, ja sigui a una illa grega, a Berlín, o ara, a Mèxic. Penso sovint en el somriure entremaliat de la Yulia.<p>Espero que la força les acompanyi.</span><p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdSclemkYCMovGgwBn1GqnEyAeo8pnrWUqTdLa1JGRuY9sUI4Os-u58JtZDoVFLbw3nI_Bfo7dSiIGEQsnC0_VeXqXeHhZpS_rt-jXyNbohAqQhgmKwBSvmVpdpalBTVkuWePFRXZhxeZU/s1600/Roxanne.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="199" width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdSclemkYCMovGgwBn1GqnEyAeo8pnrWUqTdLa1JGRuY9sUI4Os-u58JtZDoVFLbw3nI_Bfo7dSiIGEQsnC0_VeXqXeHhZpS_rt-jXyNbohAqQhgmKwBSvmVpdpalBTVkuWePFRXZhxeZU/s200/Roxanne.jpg" /></a></div>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-81573833710949817952012-09-11T23:30:00.000+02:002012-10-28T13:14:41.956+01:00Empanada de tonyina per la Nicole i l'Ashly<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSR7ZcoFf3nCrCkk-GaMWGJSB16i0OTep8I-KK6pVi2eo88dCmsKAVxbLmvl7jBJVMd4OX3kICaiIhZTO4Zb6RkbGfR9n58bfj2jOESFskE6wP7K7VrB-zukDC4JsXGNwrRKKlObB5roT/s1600/NicoleAshley.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="330" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWSR7ZcoFf3nCrCkk-GaMWGJSB16i0OTep8I-KK6pVi2eo88dCmsKAVxbLmvl7jBJVMd4OX3kICaiIhZTO4Zb6RkbGfR9n58bfj2jOESFskE6wP7K7VrB-zukDC4JsXGNwrRKKlObB5roT/s400/NicoleAshley.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Sembla que aquest 11 de setembre serà força especial, i això representa un esforç afegit per explicar-lo a algú que arriba de les antípodes, com la Nicole i l’Ashly.<p>Tot i que dubto d’haver sabut transmetre perfectament la meva posició nacional, totes dues s’han afegit amb alegria i curiositat a la manifestació.<p>En previsió que arribarem tard, aquest matí he preparat una empanada gallega, que amb una mica d’amanida ens soluciona el sopar.<p>He optat per la versió més còmoda pel que fa al farcit, un bric de “Fritada”, ous durs, olives i tonyina, tot del Mercadona, només cal tallar els ous i les olives i remenar, només 5 minuts de feina.<p>Per la massa també he optat per la comoditat, farina de blat, aigua tèbia, un bon raig d’oli i sal. És cer que la recepta tradicional es fa barrejant farina de blat amb farina de sègol, que alguns substitueixen ara per farina de blat de moro, en una proporció de dos a un, però tampoc cal ser tant purista, pensem que l’Arguiñano, en el seu <cite>“1.069 Recetas”</cite> fa l’empanada amb pasta de full.<p>Pel que fa a la quantitat d’oli, també hi ha diverses alternatives, per exemple, a l’enciclopèdia <cite>Salvat</cite> de la cuina, parlen de 300 g de farina, 100 g de greix de porc, 1 dl d’oli, dos ous i 1 dl de vi blanc, massa greix segons la meva opinió. El vi blanc, per cert, no l’acostumes a trobar i pel que fa als ous, depèn del tipus de farcit que els trobes o no.<p>Només cal deixar reposar la massa una mica, estendre-la i col•locar-la en una safata sobre paper de forn. La cobrim amb el farcit i per sobre un altre làmina de massa, ambdues el més fines possibles. Tanquem els costats, jo ho faig a l’estil del Repulgue Argentí, pintem amb rovell d’ou i punxem el sobre amb una forquilla. Enfornem uns 40 minuts a 180 graus, si cal una mica més de daurat donem un cop de grill al final.<p>Ha estat una dia rodó, el temps esplèndid, la diada impressionant i la companyia de la Nicole i l’Ashly magnífica, llàstima que viuen tan lluny, literalment a les antípodes, a l’altre banda del mon.</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLKKcPR_4ykzotaBx4BUaoEw8Wpm3U5ztald6gxw37kYQnxdvKA5KQ48Kz1OvA9I1Fuq6sKCQvdHQgaC1peids6e4RcdvE_ywkD9q3mhnRQjFSwXpfO5a8fY3bzc193WSriCO14BhPTZyR/s1600/Empanada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="200" width="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLKKcPR_4ykzotaBx4BUaoEw8Wpm3U5ztald6gxw37kYQnxdvKA5KQ48Kz1OvA9I1Fuq6sKCQvdHQgaC1peids6e4RcdvE_ywkD9q3mhnRQjFSwXpfO5a8fY3bzc193WSriCO14BhPTZyR/s400/Empanada.jpg" /></a></div>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-91863123751578595562012-09-03T22:30:00.000+02:002012-09-04T22:46:10.340+02:00Brandacujon<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXVqnWJXjQRn1ShCM4M2ZNCvUww4YngGhEtRefgT4YX7qKXEv0drlAP8cpjo72WaePuNjlfTs4JVMFrtcK_e9-U9MFWGXXFeSX_94RspIcOlSEhMf66HeQcbZFyb_TvuH07l9-4ddz3X-X/s1600/Valeria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="267" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXVqnWJXjQRn1ShCM4M2ZNCvUww4YngGhEtRefgT4YX7qKXEv0drlAP8cpjo72WaePuNjlfTs4JVMFrtcK_e9-U9MFWGXXFeSX_94RspIcOlSEhMf66HeQcbZFyb_TvuH07l9-4ddz3X-X/s400/Valeria.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">He rebut amb il·lusió el llibre de la Laura Rangoni, <cite>Profumi e Sapori di Liguria</cite>, me l'envia la Valeria des de San Remo, cosa que li agraeixo profundament.<p>Entre d’altres receptes hi ha la del Brandacujon, que em va fer conèixer fa uns dies, xerrant davant d’un remenat d’ous i verdures, la Valeria no menja carn, mentre jo li explicava les bases de la cuina catalana.<p>He intentat esbrinar la certesa etimològica de la percepció que qualsevol catalanoparlant sospita del significat del nom, pronunciat en italià, però no ho he aconseguit. No obstant, em sona tan evident que “se non e vero...”.<p>La recepta és més o menys així:<blockquote>1Kg de bacallà “ragno” (crec que és una varietat de bona qualitat, però no ho he pogut comprovar)<br>500 gr de patates<br>3 dents d’all<br>Un grapat de julivert<br>50 gr de pinyons<br>1 llimona<br>1 rovell d’ou<br>Mig vas d’oli extraverge d’oliva<br>Sal i pebre<p>Deixar en remull el bacallà durant 24 hores, després bullir-ho en aigua salada durant una mitja hora. Bullir a part les patates durant 20 o 25 minuts. Un cop cuit retirar del bacallà la pell i les espines i esmicolar-lo grossament amb els dits. En una paella una mica alta barrejar el peix i les patates pelades i tallades petites, salar i pebrar. Triturar finament l’all, el julivert i els pinyons en un morter i emulsionar-ho amb l’oli, el suc de la llimona i el rovell. Barrejar la picada amb el bacallà i les patates i tapar la cassola amb una tapa que tanqui perfectament. Sacsejar, brandar, la cassola per amalgamar-ho tot. Coure a foc lent durant mitja hora i després deixar refredar una mica abans de servir.</blockquote>Malgrat el nom i els ingredients, llevat de la <a href="http://denola.blogspot.com.es/2008/02/branda-de-bacall-al-crculo-equestre.html">patata</a>, el concepte és llunyà de la nostre brandada, quelcom que sense voler et ve a la memòria, però sembla una bona recepta si reduïm les coccions.</span> Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-45149906434740804312012-09-01T20:40:00.000+02:002012-09-03T20:44:24.520+02:00Esmorzar al Pinocho<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr7NCCqJxL-gqWDYKU9ml4ZoOjqdRxsj8s-G9hsqkfK_IZybyoQCASqQOVl3ApaAI6pSSfh2ZEaZlE8PZXeawP7mVInJrKckinJEhtJ_7p9h0SwdOPaN453rAChiCAUyp6gaA74VTPFY_i/s1600/Pinocho.JPG" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="296" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr7NCCqJxL-gqWDYKU9ml4ZoOjqdRxsj8s-G9hsqkfK_IZybyoQCASqQOVl3ApaAI6pSSfh2ZEaZlE8PZXeawP7mVInJrKckinJEhtJ_7p9h0SwdOPaN453rAChiCAUyp6gaA74VTPFY_i/s400/Pinocho.JPG" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Avui m’he fet un homenatge especial: he esmorzat al Pinocho, a la Boqueria, uns calamarsons amb mongetes de Santa Pau (12,50€) amb un vas de vi (2,60€).<p>Què més es pot demanar! Llàstima que en Joan està de baixa temporal, contra la seva voluntat, i segur que per molt poc temps, el tenen retingut a la planta 10 de l’Hospital de Barcelona.<Blockquote>Pinocho<br> Mercat de la Boqueria - Puesto 466-470<br>Plaça de la Boqueria s/n<br>Telf. 34 933 17 17 31<br>08001-Barcelona</blockquote>L’objectiu de baixar a la Boqueria era comprar una mica de marisc per fer una Paella, ja us explicaré el resultat.</span>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-25110334423418193692012-09-01T18:00:00.000+02:002012-10-28T12:05:23.401+01:00Paella de marisc...
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw4-1l42nUV6H8fbZv64Kx2AOREqpNOQbmcPnxaqAIWFdaZyEwCITgG04xZLUF8mBGVqBs2hc0QYbQ6NB7T9HwhYnQpn1eCUFCPyFzTtvs7SI1gJnpd3Yfqu75jn3H9A_QYNEjsD0PiGMu/s1600/Paella1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="267" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw4-1l42nUV6H8fbZv64Kx2AOREqpNOQbmcPnxaqAIWFdaZyEwCITgG04xZLUF8mBGVqBs2hc0QYbQ6NB7T9HwhYnQpn1eCUFCPyFzTtvs7SI1gJnpd3Yfqu75jn3H9A_QYNEjsD0PiGMu/s400/Paella1.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">No soc pas un gran expert en el mon de l’arròs i encara menys i en subtil àmbit de les paelles, però darrerament me l'han demanat sovint, així que he decidit suplir les meves mancances amb una mica de pràctica.<p>Ahir, a la Boqueria, em vaig proveir del material necessari, i avui, després d’una petita excursió matinal per descobrir el retaule de Sant Baldiri, m’hi poso a la feina<p> En començar, jo que soc bàsicament intuïtiu en la cuina, m’he posat obsessivament a pesar els ingredients, en un estrany exercici d’auto pedagogia que em permetés reproduir un resultat encara desconegut. Així que puc transcriure’ls amb precís detall. Lamentablement, el més important pel que fa a la mida, el brou, en haver fet alguns ajustos sobre la marxa no en tinc la absoluta certesa de la seva correcció.<p>Per a dues persones:<blockquote>73 gr de ceba<br>24 gr de pebrot<br>170 gr de dos escamarlans<br>115 gr de quatre gambes<br>80 gr de tomàquet<br>100 gr d’un calamar<br>40 gr de pèsols<br>180 gr d’arròs<br>500 gr de brou<br>120 gr de musclos</blockquote> Per començar cal escollir a quina tradició ens encomanem, si posar l’arròs abans que l’aigua o després, jo avui m’he decidit, per seguretat personal per la segona opció.<p>Cal dir que aquesta opció, malgrat el que puguin penar certs puristes valencians, té una llarga tradició, però això ho deixaré per un altre dia.<p>Així la descripció de la recepta podria ser això:<blockquote>Fregir dos alls i reservar-los (aquests no els vaig pesar), passar per la paella els escamarlans i les gambes, tot just que canviïn el color i retirar-los. Sofregir la seva i el pebrot al mateix oli, el pebrot era de l’hort de l’Empordà, exquisit, afegir el calamar en rodanxes i quan es tornin blanques incorporem l’arròs que torrarem tres minuts, després els pèsols i els musclos nets, i llavors afegim el brou calent, tot reservant una mica per la picada. El brou, aquesta vegada, era un de ben senzillet d’un Tetrabrik. Als 8 minuts afegim la picada, feta amb els alls apartats, una mica de julivert i la carn d’una nyora, hi posem a sobre els crustacis i quan s’hagi begut tot el brou, uns 10 o 12 minuts després, l’acabem de coure al forn, precalentat a 160 graus.</blockquote>Crec que he superat la prova amb escreix, però com indiquen els punts suspensius del títol del post, aquest només és el començament d’una llarga aventura.</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-13021943241110608742012-08-27T21:30:00.000+02:002012-09-04T22:40:12.963+02:00Calamars a la Provençal per a la Tetiana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5ihOnKUIvA0lTurYjafonQXZ7z1pDhYuNtHVjf-G0dwoFFuvby89Vo8d-9lOvXhBWf6Ys4LIydlqhUclWIHTyZwEHCKVSE23USEI4xJx-odWND9A-zMkQYAVxHI56rNvPBwJYxtvN3AWw/s1600/Tetiana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5ihOnKUIvA0lTurYjafonQXZ7z1pDhYuNtHVjf-G0dwoFFuvby89Vo8d-9lOvXhBWf6Ys4LIydlqhUclWIHTyZwEHCKVSE23USEI4xJx-odWND9A-zMkQYAVxHI56rNvPBwJYxtvN3AWw/s400/Tetiana.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Avui ha estat un sopar molt especial, no pas pel que hem menjat, ans per la persona que m’ha acompanyat, la Tetiana. Per certes casualitats que el destí ens depara, les nostres existències s’han creuat per uns instants, un “diminuto instante inmenso en el vivir” que diria en Silvio.<p>No ha estat, és cert, quelcom totalment atzarós, ella diu que jo l’havia interessat, i jo vaig contestar a la seva demanda veritablement encuriosit, així que potser hi havia una certa inevitabilitat en la nostre trobada.<p>Ella és jove, alta, guapa, intel·ligent, amb un cert grau de timidesa encara per superar, amant dels silencis, de les postes de sol, de la solitud, dels detalls, del calor, de les persones especials. La seva presència és subtil, però a la vegada forta, com el seu perfum. Parla un anglès amb accent, dolç i precís, impecable, amb un riquíssim vocabulari.<p>Només té un inconvenient, no menja carn. Però sembla gaudir en els àpats, amb una lentitud a la que t’has d’acostumar, sempre amb la sensació que hi ha quelcom amagat en aquell rostre encara més jove del que en realitat és.<p>Hem passejat pel port i hem vist la posta de sol al terrat del Museu d’Història i hem sopat uns senzills calamars, que jo anomeno a la Provençal, acompanyats d’arròs blanc.<p>Només cal fregir uns alls, retirar-los, saltejar el calamars, retirar-los, sofregir ceba, afegir tomàquet, a grans trossos, pelat i sense llavors, un raig de vi ranci, un grapat d’olives negres, de les d’Aragó, i tornar a posar els alls i els calamars, deixar que faci xup-xup uns instants i ja està.<p>Després de sopar m’he submergit tendrament en el mon solitari i especial de les seves fotografies, escoltant velles cançons franceses, i el temps s’ha quedat en suspens.</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-9345923469194596312012-08-17T10:47:00.000+02:002012-10-28T10:50:11.946+01:00Pollastre a la Caçadora amb en Manuel i la Lluïsa,<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaw95ygAtVgZ67ybsgaJQy1efJLtXmYC6DzhxDcD4qfDEs6hkVghy10hpR7_Z6-11OKFWM8VdcnjZ147_O86q6469D5fSMOxtjzwXEUU8U6FHSJ_3daQh7dPN8wuktaBW-FWpJ49EmmZEL/s1600/ManelLluisa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="281" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaw95ygAtVgZ67ybsgaJQy1efJLtXmYC6DzhxDcD4qfDEs6hkVghy10hpR7_Z6-11OKFWM8VdcnjZ147_O86q6469D5fSMOxtjzwXEUU8U6FHSJ_3daQh7dPN8wuktaBW-FWpJ49EmmZEL/s400/ManelLluisa.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">En aquest petit poble Empordanès hi ha certes tradicions immutables; una d’elles els de passejar fins a Camallera, un recorregut que déu fer uns dos quilometres i mig. És el mateix camí que et porta a un dels dos supermercats que ens abasteixen i el que segueixo sovint en els meus entrenaments, i per això es fàcil creuar-te amb certes persones uns quans cops per setmana. Això és el que em passa amb en Manuel i la Lluïsa, ell davant a les pujades i tots dos junts al pla.<p>Aquest darrer any la salut no va estar al costat d’en Manuel, i per això, trobar-los ara caminant és tota una alegria.<p>Un senzill adéu o una curta conversa no son suficients amb aquest home, del que la Isabel-Clara deia que hauria d’haver tingut sempre un secretari per registrar les seves saboroses, llargues, inacabables tertúlies.<p>Avui hem compartit un sopar llargament desitjat i unes quantes vegades compromès amb un no gaire precís: hauríem de sopar algun dia.<p>El plat principal ha estat un <a href="http://denola.blogspot.com.es/2008/02/caadora.html">pollastre a la caçadora</a>, d’acord a la recepta que us explicava a un dels primers posts d’aquest blog, sense la picada, però amb els seus pinyons. De postres, un assortit de formatges amb codonyat i melmelada.<p>La sobretaula ha esta llarga i intensa, tot apurant petits glops de Cardhu. En Manuel vibrant, i la Lluïsa discretament present. Hem parlat de l’educació, no debades tos dos han esta per sobre de tot mestres, de l’escola, de la vida, del menjar i dels restaurants. Hem aixecat la taula quasi per obligació, doncs aquest gaudi el voldries allargar indefinidament.</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-69403051007046567312012-07-17T23:58:00.000+02:002012-09-04T22:40:36.490+02:00Suquet de rap per a la Haina<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiCrdAXIIDH8_P07i0kQuJcldgIr4o2oq7LP14ZdVlOtPuvqlWYAqJKbjjE8-6qYV7ODHaVRO6I_AbpdlXzjGE5hL9AvFjfzyMGGRy7DCWwPki7D3akYVQdmmW3v7XrKTYjh86IbRXkkd5/s1600/Haina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="284" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiCrdAXIIDH8_P07i0kQuJcldgIr4o2oq7LP14ZdVlOtPuvqlWYAqJKbjjE8-6qYV7ODHaVRO6I_AbpdlXzjGE5hL9AvFjfzyMGGRy7DCWwPki7D3akYVQdmmW3v7XrKTYjh86IbRXkkd5/s400/Haina.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Havia estat una cita organitzada amb força antelació, la Haina és una dona previsora i Xangai queda prou lluny com per planificar bé les coses.<p>Malgrat la distància cultural i la, sens dubte, artificialitat de la trobada, varem establir una certa complicitat que esdevingué per moments veritable afecte. El primer dia vaig oferir-li improvisar un sopar a casa, cosa que va acceptar, no sense advertir-me que la seva religió no li permetia menjar porc. Vaig preparar-li una tradicional truita de patates amb pa amb tomàquet, precedida d’una amanida, que va menjar amb plaer per omplir el seu cos, extremadament prim, que vesteix amb una barreja de roba quasi occidental i destacats elements típicament xinesos.<p>El següent dia per sopar, seduït per la seva exòtica elegància, per la intensitat de la seva conversa i pel plaer de la seva companyia em vaig esmerçar una mica més, vaig preparar-li una suquet de rap, heus aquí la recepta:<blockquote>Sofregir en una cassola amb força oli tres alls, retirar-los per la picada, fregim el rap enfarinat i també ho retirem, afegim la ceba i, a foc suau, esperem que quedi transparent, incorporem el tomàquet pelat, trossejat i sense llavors, quan estigui cuit hi aboquem un vas de vi ranci, deixem reduir uns instants i incorporem les patates escapçades, barregem i afegim el brou de peix, jo vaig utilitzar-ne un d’envasat ben senzill, quant les patates estiguin quasi fetes hi tornem a posar el rap i seguidament la picada, en aquest cas amb els alls, julivert, un grapat d’ametlles, dues galetes i la carn d’un autèntic pebrot de romesco tarragoní, deixem fer xup-xup uns minuts i ja està.</blockquote>En la sobretaula, la Haina, que a banda d'ésser una persona extraordinària és una gran artista, em va donar el seu agraïment tot improvisant un retrat. Aquí us el deixo.</span><p><p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJHTLzcxHByxwZPAdDzMt710DqZJc7NxPD_wkOf58H8_AV9kpWZJHIQFkOyJXrezCfYY10NhH20-11R3utt5dBTpCDmEjzU0D5sIX9YYxKHoqa7LAgJP_L_Ap2I6XyVGK_Z35R7_zcdSJ/s1600/Jo3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="150" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipJHTLzcxHByxwZPAdDzMt710DqZJc7NxPD_wkOf58H8_AV9kpWZJHIQFkOyJXrezCfYY10NhH20-11R3utt5dBTpCDmEjzU0D5sIX9YYxKHoqa7LAgJP_L_Ap2I6XyVGK_Z35R7_zcdSJ/s400/Jo3.JPG" /></a></div>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-48185997566123903402012-06-11T00:57:00.000+02:002012-09-04T22:41:50.045+02:00Pollastre amb xocolata per a la Ming-Li<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFCCcE-GWPpQh-m-E2m1pzl3huKLKxVWx-FFRLs95CiuxZ9OoqjG8NcOoKf12q6Ibk3V4f2ZW7zX7HSxT90cbV-Ds9lpXnG0BE7U7n42e0d_V5CSf9H5w-NkU2oH-qjWt6B_U-93OofaUa/s1600/Ming_Li1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="188" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFCCcE-GWPpQh-m-E2m1pzl3huKLKxVWx-FFRLs95CiuxZ9OoqjG8NcOoKf12q6Ibk3V4f2ZW7zX7HSxT90cbV-Ds9lpXnG0BE7U7n42e0d_V5CSf9H5w-NkU2oH-qjWt6B_U-93OofaUa/s400/Ming_Li1.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Un cop més l’atzar es combina per acostar-me quasi dues antípodes, el Fer, de camí cap a la República Dominicana, i la Ming-Li de pas per Barcelona.<p>La Ming-Li és una molt jove noia de Taiwan, un país que per pròpia experiència pot entendre molt bé la relació de Catalunya amb Espanya, tema del que hem parlat sovint. És curiosa i extravertida i te la força de la joventut i la curiositat i l’orgull de pertànyer a un jove i vell país. <p>Amb ella he començat a descobrir tot un nou mon lingüístic, l’escriptura xinesa, que és una manera de conèixer la seva forma de pensar.<p>També he descobert la música dels camions d’escombraries de Taiwan. Per avisar a la gent de que han de baixar la brossa, els camions fan sonar una música característica, així com el xiulet de l’esmolador, o el colpejar les bombones del butanero, però una mica més agradable.<p>Per agrair aquest viatge virtual he preparat una crema freda de carbassó amb nata i muntada amb el sifó, servida amb encenalls de pernil d’aglà. De segon, pollastre amb xocolata:<blockquote>Fregim una llesca de pa, un parells d’alls i el fetge del pollastre i ho reservem per la picada. Daurem el pollastre al mateix oli, afegim ceba tallada ben gruixuda, i unes fulles fresques de llorer i una branca de canyella. Quan les seves estiguin transparents hi tirem un bon vas de vi ranci i un raig de conyac, ho deixem reduir i al final de la cocció incorporem la picada, a la que hi afegirem una bona dosi de xocolata negra i un grapat d’ametlles al que teníem reservat. Ho deixem coure una mica més, afegint una mica de brou o aigua, si queda massa eixut, tot ajustant el punt de sal.</blockquote></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxyZRHtVembL_nEcE0ND8rOaAqlxwnfJra6PsxdmOd7j_K7eQ9P6o1cC48g-eSskePoXrt0cHTiC3ggfkxWHn33l8V9NsryXFD_HwaFd1vvrLk5xlte4mJFitqtN_Rx7QSjoTuwtLWNmr/s1600/Ming_Li2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="163" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxyZRHtVembL_nEcE0ND8rOaAqlxwnfJra6PsxdmOd7j_K7eQ9P6o1cC48g-eSskePoXrt0cHTiC3ggfkxWHn33l8V9NsryXFD_HwaFd1vvrLk5xlte4mJFitqtN_Rx7QSjoTuwtLWNmr/s400/Ming_Li2.jpg" /></a></div>
Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-5677388456635812822012-06-02T22:32:00.000+02:002012-09-04T01:11:45.315+02:00Lletons<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo0nFiLPGX-gIBPz0SckijlmkAGeezBe7t5XJ9HNN794lwllepcvtHmSt4-6gYOoz9e5DVlw_FHwsHfMdtO4-832A-owIGRH82S6Vt9trJLhURZ7ZvWwo3jRDXqpE3WSgDJMdE_11-msHK/s1600/Caveau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="259" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo0nFiLPGX-gIBPz0SckijlmkAGeezBe7t5XJ9HNN794lwllepcvtHmSt4-6gYOoz9e5DVlw_FHwsHfMdtO4-832A-owIGRH82S6Vt9trJLhURZ7ZvWwo3jRDXqpE3WSgDJMdE_11-msHK/s400/Caveau.jpg" /></a>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">He d’admetre que he conegut aquesta exquisida víscera ja de gran. La vaig menjar per primer cop a un restaurant de la Place Dauphine, <strong>Le Caveau du Palais</strong>, a París. Després l’he menjat sovint al restaurant argentí <strong>Los Años Locos</strong>, del carrer Marià Cubí de Barcelona.<p>Avui he decidit provar de fer-los a casa, a la planxa, per no complicar-me la vida.<p>La matèria prima és de can Toni, al mercat de Santa Caterina de Barcelona, sota l’espectacular coberta d’EMBT. En Toni me’ls ha obert en dos peces i m’ha aconsellat enfarinar-los molt lleugerament abans de passar-los per la planxa. Jo no l’he fet cas i els poso directament, sense res més, amb la planxa ben calenta i força estona. Acompanyats només amb salsa <cite>Chimichurri</cite> i sal Maldon: una delícia.<p><cite>La Molleja</cite> espanyola fa referència, tant al pedrer com al lletó, el timus, una glàndula situada a l’entrada del pit, davant de la tràquea i que desapareix en l’adult, d’aquí el nom, lletó, animal de pit; tot i que en realitat en comptes de desaparèixer involuciona progressivament. És principalment l’òrgan productor dels limfòcits, encara que desenvolupa també funcions d’òrgan endocrí.<p>És molt apreciat en la cuina francesa, amb preparacions força complexes, al Flammarion hi trobo:<blockquote>Ris d’agneau de lait<br>Ris de veau à la broche<br>Ris de veau à la Clamart<br>Ris de veau à la Demidoff<br>Ris de veau (escalopes) à la crème<br>Ris de veau (escalopes) à la Florentine<br>Ris de veau (escalopes et médaillons)<br>Ris de veau (escalopes) Niquette<br>Ris de veau (escalopes) Richelieu<br>Ris de veau (escalopes) à la Villeroi<br>Ris de veau excelsior<br>Ris de veau financière<br>Ris de veau des gourmets<br>Ris de veau au gratin<br>Ris de veau grillé châtelaine<br>Ris de veau Montauban<br>Ris de veau Rachel<br>Ris de veau régence<br>Ris de veau à la toulousaine</blockquote></span>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuUSR6a7TgFlesoyJICM8Hh00dLrBFMD-mUxLMC7V5OMmFHarvR6fJ9DnQUNfrW7DR3XBIZ0y_7_3hqobQXl0KYJW9ICzKyoIjLeWHxyfZUsGThbo8hlp-nmWltDF2J_aqVw53AOYoa4lb/s1600/Lletons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="143" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuUSR6a7TgFlesoyJICM8Hh00dLrBFMD-mUxLMC7V5OMmFHarvR6fJ9DnQUNfrW7DR3XBIZ0y_7_3hqobQXl0KYJW9ICzKyoIjLeWHxyfZUsGThbo8hlp-nmWltDF2J_aqVw53AOYoa4lb/s400/Lletons.jpg" /></a>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-85122257483217831182012-05-28T20:58:00.000+02:002012-09-03T21:06:27.563+02:00Amb els Fernando a la Fonda España<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9wJUQ6sV3hV10KzGRpz3bMhtYWvkavuykz44zSrJMGY9yMFWZ_LxtW2b5KiDhQdcdzTvPb-8pdujFx1V5IqcN6JWFgiab6sn0F5Fl7J0zjQxZ8Xh-aTDpL_6lJMWlu462lTLADaltk3Vv/s1600/FondaEspa%25C3%25B1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="287" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9wJUQ6sV3hV10KzGRpz3bMhtYWvkavuykz44zSrJMGY9yMFWZ_LxtW2b5KiDhQdcdzTvPb-8pdujFx1V5IqcN6JWFgiab6sn0F5Fl7J0zjQxZ8Xh-aTDpL_6lJMWlu462lTLADaltk3Vv/s400/FondaEspa%25C3%25B1a.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Vaig començar aquest post en penjar la foto que l’il•lustra, però es va quedar aparcat fins avui, uns mesos després. Això fa que l’oblit hagi esborrat bastants dels records, que vull deixar, encara que sigui fragmentats.<p>Tot va començar amb una passejada pel carrer Nou de la Rambla, on va néixer el Fernando al 1920, molt a prop del Palau Güell, llavors bàsicament abandonat, en una Barcelona que es començava a traslladar al nou Eixample.<p>Després de rememorar una i mil aventures i amb el seu pas, hores d’ara vacil•lant, ens vàrem adreçar a casa Leopoldo, però estava tancat, així que per proximitat vàrem marxar cap la remodelada Fonda Espanya, cap a la franquícia de restaurant que signa en Martín Berasategui.<p>El dinar va ésser més que agradable pel Fer i Fernando i per l’entorn, que llueix luxós, malgrat que mai havia deixat de lluir.<p>Pel que fa al menjar, la carta era massa justa i els plats deixaven una forta sensació de càtering. Vàrem testar unes anxoves de Santoña, 12€, tres peces servides en un platet amb oli i res més, un ou “caseiro” prou interessant, 9€, i uns segons gens espectaculars, “vacio”, magret i cua de rap, unes postres, un cafè i una copa de cava, tot plegat 109€.<p>L’entorn mereix un petit esforç en millorar l’experiència culinària.<blockquote>Fonda España<br>Sant Pau, 9-11<br>Tel. 935 500 010<br>08001-Barcelona</Blockquote></span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-61214589562787980952012-05-12T02:25:00.000+02:002012-09-04T22:42:35.552+02:00Esmorzar per a la Yolanda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhidU1vhGI2lukhcd0Wq4sy8E_W77eIwVXF2k3C8wA8cy5JDfyAeAMFeHv6q3rOxsUo6dJStZaCSTUKjN36_q8feVPgqv93Mo0hIyo9vJWudRgc4lkLWczrL3k17U77hkuJmMvQpsFp300W/s1600/Yolanda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="266" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhidU1vhGI2lukhcd0Wq4sy8E_W77eIwVXF2k3C8wA8cy5JDfyAeAMFeHv6q3rOxsUo6dJStZaCSTUKjN36_q8feVPgqv93Mo0hIyo9vJWudRgc4lkLWczrL3k17U77hkuJmMvQpsFp300W/s400/Yolanda.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">Sempre he pensat que l’esmorzar era quelcom perfectament prescindible, i que aquest era l’àpat més important del dia, una fal·làcia reproduïda sense cap base científica.<p>Així que quan vaig haver de pensar un esmorzar per la Yolanda, vaig imaginar més aviat una mena de petit brunch, aquest concepte que barreja breakfast i lunch, esmorzar i dinar.<p>La Yolanda és una persona especial, si bé aquest adjectiu en puritat no vol dir res quan es parla de persones, qui no és especial a la seva manera; però es que ella te quelcom diferent: una personalitat prou consistent en aquest mon d’idees tan líquides i un bon nivell de profunditat en aquesta societat tant superficial. Una persona amb la que és un plaer conversar, malgrat les substancials diferències que ens separen en molts temes i la seva superlativa tendència a la discussió.<p>El menú ha estat una mena d’acumulació parcialment ordenada. Per veure: cafè, te no que no li agrada, vi blanc, Alella pel foie, vi negre, cava, Oriol Rosell, i Champagne, el cava tampoc li agrada, però a mi m’encanta pel matí.<p>Els dolços: uns croissants de Chez Paul, un pastis de formatge, un apple crumble amb nata acabada de muntar i torrades amb mantega i tres tipus de melmelada. El pa, de tres cereals fet a casa pel matí.<p>La banda salada començava amb formatges tendres, ous passats per aigua, ous durs, salmó fumat, foie amb cogombres i pols de blat de moro i “Guijuelo” acabat de tallar.<p>La part més important: xerrar i xerrar, de la vida, l’amor, l’art, la filosofia.... i el temps es va fer molt, molt curt.</span>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7080575732908020696.post-83217476677363082232012-05-03T20:47:00.000+02:002012-09-04T01:13:45.532+02:00El Pastis de Kiev de la Yulia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHGK3E1ugpevSljhsQBgjJu-q8ze4MXGE6ojMLA2b1dw9wEAdoMjSfmSmGJM_5EI5I6MqVklnGVI_NDUt-zzA0F1JLDs_sho8d8by05n6f9zEJxt9QdG71UzfKvQSvCnNuQh5WZubZtMAd/s1600/Yulia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="400" width="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHGK3E1ugpevSljhsQBgjJu-q8ze4MXGE6ojMLA2b1dw9wEAdoMjSfmSmGJM_5EI5I6MqVklnGVI_NDUt-zzA0F1JLDs_sho8d8by05n6f9zEJxt9QdG71UzfKvQSvCnNuQh5WZubZtMAd/s400/Yulia.jpg" /></a></div>
<span style="mso-ansi-language: ca;font-family:arial;font-size:130%;" lang="CA">La Yulia és de Kharkiv, però m’ha obsequiat amb un pastis de Kiev. Una barreja de merengue, avellanes i mantega i glacejat de xocolata per a la decoració i àdhuc un lleuger aroma de Cognac, així, amb denominació d’origen.<p>És un pastís curiós que s’ha convertit amb una mena d’icona nacional d’Ucraïna i que no resulta gens estrany pel meu paladar.<p>És un producte de pastisseria industrial, tot i que suposo que també se’n deuen de fer artesanalment, aquest està elaborat per una de les companyies del grup Roshen, propietat del magnat Petro Poroshenko.<p>També m’ha portat formatge, vodka picant, ous de no se quins peixos i la seva energia desbordant. Jo només he pogut oferir-li la meva hospitalitat i fer-li tastar, per primera vegada a la seva vida, les carxofes. Qui ho diria que a Ucraïna no tenen carxofes.</span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikXEGSY4PCb8R-o4OPB7gDrXuNuYUV-Ac3YNfTbBO9-gfjwngPWtKMZ1m4MiEr1SRgzfWmXw-pBXP9sdaqWktI8FsFdmW_XKAH5gbGh7teqPdd0s4-BrkZv91PcHEBsPM7lHf4xF1q1gyy/s1600/Kiev2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="160" width="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikXEGSY4PCb8R-o4OPB7gDrXuNuYUV-Ac3YNfTbBO9-gfjwngPWtKMZ1m4MiEr1SRgzfWmXw-pBXP9sdaqWktI8FsFdmW_XKAH5gbGh7teqPdd0s4-BrkZv91PcHEBsPM7lHf4xF1q1gyy/s400/Kiev2.jpg" /></a></div>Sentsovihttp://www.blogger.com/profile/11434357968305967266noreply@blogger.com0