Conchiglioni con cavoli

Tot just acabem d’arribar de la Toscana, un curt però intens viatge visitant Siena, Florència i Pisa, i especialment gaudint de la galeria dels Uffizi, bocabadats amb el tondo Dini i el de la magrana, amb les atribucions de Giorgione, el tercer Uccello, el nas trencat d’en Montefeltro, la Venere d’Urbino, l’increïble coll de Parmigianino, l’Isaac de Caravaggio o l’autoretrat de Velázquez.

A la foto estem a Pisa, dalt de la torre “pendente”, després d'un gran esforç per part de l’Astrid que pateix de vertigen.

Ara toca recuperar forces menjant una mica de pasta, de la que a Itàlia mai et canses.La proposta d’aquesta meravellosa cuinera és una pasta curta amb col. És una variació d’una recepta del sud, de la Basilicata, l’antiga Lucània:

Saltejar en una mica d’oli col tallada en juliana i tot seguit afegir una copa de vi blanc i bacó fumat a daus i mitja ceba tallada ben petita, quasi triturada.
Tapar la paella i deixar-la coure durant uns 15 minuts.
Afegir un bon raig de nata, una mica de mantega i retirar-ho del foc.
Barrejar amb la pasta, conchiglioni en aquest cas, i servir.

Els italians no afegeixen mai formatge a la pasta amb peix ni ho acostumen a fer amb la de verdura com aquesta, tot i que jo crec que el Pecorino o el Parmesano li senten molt bé.