Wednesday, November 23, 2011

Kir Royal al Royal


Sense dubte l’hotel Royal del Passeig dels Anglesos de Niça, a pocs metres del famós Negresco, ha gaudit de temps millors, però prendre un Kir Royal sota el taronger de la terrassa del Royal, sentint la intensa remor que fa el mar sacsejant els còdols de la platja, és una agradable experiència.

El Kir, que la meva fonedissa amiga Meritxell ha descobert fa poc, es relativament modern, no apareix al llibre de Pedro Chicote del 33, ni ho comenta el Larousse del 36 quan parla del Cassis, però si que hi és a la més moderna Encyclopédie, d'Alexis Lichine, del 1980, que diu que el Cassis més conegut és de Dijon on:

Dans cette ville et aux environs on le prend en apéritif en le mélangeant au vin blanc, selon une recette attribuée à feu la chanoine Kir qui fut maire de Dijon; mais avant que sa vogue se soit répandue sous le nom de Kir, on le consommait sou celui de Rince Cochon.
Si que apareix a la versió Espanyola de Larousse i a l'anglesa del 82, i aquesta darrera és la que ens aclareix millor el seu origen:
Originally, a Burgundy mixture of dry white Aligoté wine and Cassis (the blackcurrant liqueur for which Burgundy is famous). Referred to as vin blanc cassis, it became associated with the late Canon Felix Kir, a hero of the French Resistance who, as a Major of Dijon, insisted on its being the only drink offered at official receptions. Kir Royal wa originally made with champagne, but like ordinary Kir is now based on a dry and sparkling wine. Kir Communard is red wine plus Cassis; in the Beaujolais region is know as a rince cochon
En aquesta ocasió, com es pot veure a la foto hi ha massa Cassis, el que no permet gaudir del Taittinger, el Champagne de la carta, i amb el que espero hagin fet el Kir, per justificar, si més no, els deu Euros del seu preu.

Marathon des Alpes Maritimes: Nice-Cannes


Només fa dos mesos la meva agenda esportiva, i el meu entreno, estava adreçat a repetir per tercera vegada la marató de Barcelona, a la primavera, però per enveja de la fonedissa Anna, que feia la de Berlin, vaig cercar alguna cursa més propera, i vaig trobar aquesta, la Marató dels Alps Marítims.

Només en pensar en la sortida a la Promenade des Anglais i l’arribada a la Croisette de Cannes, passant pel cap d’Antibes, ja no hi vaig poder fer marxa enrere.

A darrera hora, per un excés de feina, vaig haver d’ajustar el programa i, per problemes d’agenda, vaig haver de fer la bogeria de pujar en cotxe el dissabte i baixar el diumenge to sol.

Tot això per gaudir de mig dia a Niça, on havia estat amb la Judith menjant ostres fa més de vint anys, per fruir dels primers 30 kilòmetres i finalment arribar, en mig d’una multitud que aplaudeix, corrent per sobre d’una catifa vermella, a la Croissete, davant del Carlton, amb les càmeres de fotos disparant i una hostessa que et col·loca una medalla al coll.

Tinc que reconèixer que tot això compensa el immens patiment que has de suportar entre el kilòmetre 30 i el 39, quan jures que mai tornaràs a enredar-te, però acabes, i ja estàs pensant en la propera.

Només dues notes per als organitzadors, perquè no doneu ampolles en comptes de gots? Com es pot córrer i veure amb un got? I segón, és de sàdics programar paral·lelament una marató de relleus.

Pel que fa al temps, just per sota de les 4:30, de fet, fins el 32, no vàrem avançar-me els pace makers de les 4:15. Tenint present que jo soc un maratonià de pa sucat amb oli, que deia una amic mexicà, estic prou content.

Parmentier

Tapa Patata
De Parmentier diu el diccionari de l’Acadèmia, la francesa clar, que és:
L’Apprêt (ou garniture) à la pomme de terre.
Quasi 30 anys abans el Larousse deia:
Mode de préparation de mets divers dans lesquels entre toujours la pomme de terre sous une forme ou sous une autre.
També deia José Sarrau, director de l’Acadèmia de Gastrónomos de Madrid al seu El Restaurante de 1951:
Puré Parmentier es puré de patatas .
És ben senzill, no, doncs sembla que no.

Escric aquest post després de dinar amb en David i l’Andreu al Mussol, on hi havia a la carta una Crema de Patata amb el seu Parmentier, quelcom així com patata amb patata.

Però això no és pas estrany, només cal que feu la recerca a la xarxa per veure el milers de vagades que apareix el concepte Parmentier de Patata.

Antoine-Augustin Parmentier (1737 – 1813) va ser un farmacèutic francès que va aconseguir popularitzar la patata al seu país, on només era considerada un aliment pel bestiar.

Malgrat les originals idees i l’esforç que va esmerçar en aquesta tasca i d’altres, va ser el responsable de la primera campanya obligatòria de vacunació contra la verola, no apareix a l’Enciclopèdia Catalana.

Si aneu a París podreu trobar la seva tomba a un dels indrets més deliciosos per passejar, el cementir de Pere Lachaise. On trobareu, també, ja que parlem de cuines, la tomba de Brillant-Savarin, al que, per cert no tinc en gaire estima. És més engrescador pensar que passegeu a prop de Wilde, Balzac, Molière, Proust, Bellini, Max Ernts, Corot, Delacroix, Ingres, Doré, David, Caillebotte, Seurat, Modigliani, Gericault, Chopin, Rossini, Bizet, Poulenc, Edith Piaf, Maria Callas, Gay-Lussac, Lesseps, Haussmann, Jean-Baptiste Say, aquell de la llei de Say...

Per cer, la foto és d’un restaurant de Madrid, el Juan Bravo, 25, carrer Juan Bravo 25, com al seu nom indica, al barri de Salamanca de Madrid, on amb la copa de vi amb varen oferir de tapa una deliciosa patata bullida amb un suau allioli, més ben dit, amb una maionesa feta mirant uns grans d’alls.

Saturday, November 12, 2011

Asador Gainza


El Gainza és un restaurant amagat de les afores de Madrid, a Villaverde, al sur, al costat d’una de les cotxeres de la Sepulvedana, a la carretera d’Andalusia.

Tot i el seu nom basc, l’estrella del restaurant és de Ceuta, en Juan, el cap de sala. Només per sentir com canta la carta i rebre el seu tracte exquisit, ja val la pena acostar-se. El menjar molt bo, jo vaig provar el lluç a la basca i el rap, pot ser el lluç un pel massa fet, amb el bacallà l’Eduardo, que és Portuguès, i de bacallà en són experts, va quedar encantat.

Jo, a més, vaig conèixer i gaudir tant de les anècdotes d’en Pepe i el seu germà en Curro, que el dinar se’m va fer curt.

Asador Gainza
Calle de Cifuentes, 1
Avd. Andalucia, Km 9
Recinto Todo Parking
Telf. 91 796 15 88 / 91 505 01 85
Villaverde Bajo, 28021-Madrid