Sense dubte l’hotel Royal del Passeig dels Anglesos de Niça, a pocs metres del famós Negresco, ha gaudit de temps millors, però prendre un Kir Royal sota el taronger de la terrassa del Royal, sentint la intensa remor que fa el mar sacsejant els còdols de la platja, és una agradable experiència.
El Kir, que la meva fonedissa amiga Meritxell ha descobert fa poc, es relativament modern, no apareix al llibre de Pedro Chicote del 33, ni ho comenta el Larousse del 36 quan parla del Cassis, però si que hi és a la més moderna Encyclopédie, d'Alexis Lichine, del 1980, que diu que el Cassis més conegut és de Dijon on:
Dans cette ville et aux environs on le prend en apéritif en le mélangeant au vin blanc, selon une recette attribuée à feu la chanoine Kir qui fut maire de Dijon; mais avant que sa vogue se soit répandue sous le nom de Kir, on le consommait sou celui de Rince Cochon.Si que apareix a la versió Espanyola de Larousse i a l'anglesa del 82, i aquesta darrera és la que ens aclareix millor el seu origen:
Originally, a Burgundy mixture of dry white Aligoté wine and Cassis (the blackcurrant liqueur for which Burgundy is famous). Referred to as vin blanc cassis, it became associated with the late Canon Felix Kir, a hero of the French Resistance who, as a Major of Dijon, insisted on its being the only drink offered at official receptions. Kir Royal wa originally made with champagne, but like ordinary Kir is now based on a dry and sparkling wine. Kir Communard is red wine plus Cassis; in the Beaujolais region is know as a rince cochonEn aquesta ocasió, com es pot veure a la foto hi ha massa Cassis, el que no permet gaudir del Taittinger, el Champagne de la carta, i amb el que espero hagin fet el Kir, per justificar, si més no, els deu Euros del seu preu.