Parmentier

De Parmentier diu el diccionari de l’Acadèmia, la francesa clar, que és:

L’Apprêt (ou garniture) à la pomme de terre.

Quasi 30 anys abans el Larousse deia:

Mode de préparation de mets divers dans lesquels entre toujours la pomme de terre sous une forme ou sous une autre.

També deia José Sarrau, director de l’Acadèmia de Gastrónomos de Madrid al seu El Restaurante de 1951:

Puré Parmentier es puré de patatas .

És ben senzill, no, doncs sembla que no.

Escric aquest post després de dinar amb en David i l’Andreu al Mussol, on hi havia a la carta una Crema de Patata amb el seu Parmentier, quelcom així com patata amb patata.

Però això no és pas estrany, només cal que feu la recerca a la xarxa per veure el milers de vagades que apareix el concepte Parmentier de Patata.

Antoine-Augustin Parmentier (1737 – 1813) va ser un farmacèutic francès que va aconseguir popularitzar la patata al seu país, on només era considerada un aliment pel bestiar.

Malgrat les originals idees i l’esforç que va esmerçar en aquesta tasca i d’altres, va ser el responsable de la primera campanya obligatòria de vacunació contra la verola, no apareix a l’Enciclopèdia Catalana.

Si aneu a París podreu trobar la seva tomba a un dels indrets més deliciosos per passejar, el cementir de Pere Lachaise. On trobareu, també, ja que parlem de cuines, la tomba de Brillant-Savarin, al que, per cert no tinc en gaire estima. És més engrescador pensar que passegeu a prop de Wilde, Balzac, Molière, Proust, Bellini, Max Ernts, Corot, Delacroix, Ingres, Doré, David, Caillebotte, Seurat, Modigliani, Gericault, Chopin, Rossini, Bizet, Poulenc, Edith Piaf, Maria Callas, Gay-Lussac, Lesseps, Haussmann, Jean-Baptiste Say, aquell de la llei de Say...

Per cer, la foto és d’un restaurant de Madrid, el Juan Bravo, 25, carrer Juan Bravo 25, com al seu nom indica, al barri de Salamanca de Madrid, on amb la copa de vi amb varen oferir de tapa una deliciosa patata bullida amb un suau allioli, més ben dit, amb una maionesa feta mirant uns grans d’alls.