No se si us havia explicat la nostre aventura hortícola d’enguany, així que començo per fer-vos cinc cèntims.
Ja fa dos anys que fem un petit hort a l’estiu, el que els francesos i anglesos anomenen de forma totalment il•lustrativa, jardin potagère els uns i kitchen garden els altres.
Enguany hem ampliat considerablement aquest hort i hem multiplicat la quantitat de vegetals: pastanagues, raves, enciams de diverses classes, escaroles, carxofes, rabequets, diverses espècies de tomàquets, patates, alls, albergínies, melons, síndries, pebrots de romesco, per amanir, escalivar, cirerets... i carbassons.
La producció de carbassons ha estat especialment reeixida, així que hem menjat molts, especialment en crema, que és una bona manera de fer que els nens mengin verdura.
La Maia Àngels deixa fer-se a foc molt suau, amb una bona quantitat d’oli, el carbassó i ceba, en una proporció de 4 a 1, i després ho tritura, afegint una mica d’aigua mineral fins a obtenir la textura adequada.
Jo faig el mateix, però en comptes d’aigua i poso llet. Sovint hi afegeixo també algun formatget i en poques ocasions crema de llet. Una vegada vaig provar d’afegir iogurt, però va quedar massa àcid.
La producció de carbassó ha estat tant espectacular que a la que et descuidaves en la recol•lecta et trobaves aquests gegants que veieu a la foto.
Per cert, no he fet cap recerca al respecte, però al Corpus no hi apareix cap recepta, i a mi em sembla quelcom molt nostre.
No comments:
Post a Comment