Melmelada de tomàquet

Tot i tenir una certa consciència dels productes de cada temporada, sigui pels records de la infantesa, sigui per la seva sobtada abundància a les parades del mercat, no havia estat mai conscient de tot el que representen, fins que ha arribat la primera collita del nostre diminut hort.

En un racó del jardí en Jordi ens ha obsequiat amb un hort, del que té cura amb saviesa i perseverança i, que aquests dies de tanta calor, rega amb aigua de pluja cada dos dies.

Una dotzena de tomateres, unes poques albergínies i pebrots dolços i picants han produït una important collita, si més no pels meus paràmetres.

Així que amb la nostre producció, i amb els regals dels nostres veïns, en Joan i l'Assumpció, hem gaudit de tot un torrent inesgotable de tomàquets: Montserrat, de branca, de la Pera, Cor de Bou, Raf...

Ara comprenc perquè es va inventar la melmelada de tomàquet.

Després de menjar-los sols, amb diferents amanides, en sopa, fer conserves, sofregits, cal imaginar quelcom més per aprofitar-los.

Aquesta preparació es força corrent en aquestes comarques, però crec que encara no ha estat prou reconeguda: no es pas gaire habitual als restaurants, i només es troba, de tant en tant, com a guarnició del Brie arrebossat.

Tampoc la trobem al Corpus, bé, no surt cap melmelada, ni la recull en Domènech, ni el Carmencita, ni a la basta enciclopèdia de cuina de Salvat, en la que participaren, entre d'altres, en Bocuse i en Luján.

Si que apareix al Sabores i al receptari de la Montserrat Seguí, tot i que avui us proposo una versió granadina d'aquest dolç, que apareix a “Nuevas Recetas de Cocina Granadina”, de la Diputació d'aquesta província.

Elegimos dos kilos de tomates rojos, enteros, de carne firme y sanos. Ponemos al fuego una olla con abundante agua a hervir y escaldamos los tomates un minuto, los pasamos a agua fría y los pelamos.

Troceamos los tomates pelados y los vamos disponiendo en una cazuela que no se pegue. Añadimos cuatro clavos de olor y un kilo de azúcar, removemos con una cuchara de palo, tapamos con un paño limpio y seco y dejamos reposar 12 horas en un lugar fresco.

Pasado este tiempo, ponemos a fuego flojo, moviendo de vez en cuando, aproximadamente una hora.

Una vez espesa la mermelada, retiramos los clavos. Llegado a este punto, podemos batirla para que quede uniforme, o dejarla tal cual si lo preferimos.

Recién apartada la mermelada del fuego comenzamos con el envasado, llenando cada tarro hasta dos dedos por debajo del borde. Nos ayudamos con una espátula de palo para sacar todo el aire que pueda contener la conserva, e inmediatamente cerramos el tarro.

Debido al bajo PH del tomate y a la utilización de azúcar como conservante, no es necesario esterilizar con olla a presión, será suficiente con hervir los botes, al baño maría, durante 15-20 minutos.

Una vez esterilizados, los sacamos de la olla, los dejamos enfriar y, pasadas 12 horas (es conveniente esperar por si algún tarro tiene algún problema, no hace el vacío, se casca, etc.) pasamos a etiquetarlos y guardarlos en un lugar oscuro, alejados de olores fuertes.

La recepta no ho diu, però cal treure les llavors del tomàquet.