Londres

Hem estat deu dies d’immersió cultural a Londres amb el meu fill gran, tot coincidint durant una setmana amb l’Alícia i els seus fills. Un nen i dos adolescents que només sospiren per un McDonald’s o una pizzeria. Ambdues coses abundants a la ciutat, així que no van patir gaire.

De menjar puc destacar un més que acceptable restaurant Indi, entre Charing Cross i Embankment:

Grand Indian Restaurant
31A Villiers Street
London WC2
020 7930 7663

Un restaurant Libanès, a l’islamitzada Edgwere, al nord de Marble Arch, on varem menjar al costat d’una parella, ella amb niqab. El meu fill, que només va acceptar menjar unes aletes de pollastre, va quedar fascinat de com s’ha de menjar amb un mocador que et tapa la boca:

Maroush
43 Edgewere Road
London W2 2JE
020 7723 5929
www.maroush.com

El Porridge del Pret A Manger de l’aeroport d’Stansted. Un subtil gust a cibada, amb mel, en aquesta ocasió, amb el que quasi, quasi, vaig entendre la perseverança d’aquesta tradició tant britànica.

Prendre un te a l’agradable bar de la Wallace.

Una cervesa al bar de dalt de la Modern Tate.

L’Steak and Ale Pie, tot i que aquesta vegada només vaig poder menjar aquest tradicional pastís de carn a la cervesa anglesa a un senzill restaurant de Camden, relativament recomanable:

Bucks Head
202 Camden High Street
London NW1 8QR

Encara que només sigui per mirar, les botigues de menjar i els restaurants de Harrods, amb el Caviar House Seafood Bar entre ells, a la planta baixa.

Y les delicioses i estranyes combinacions britàniques d’entrepans, aquesta vegada vaig menjar al Borough Market un excel·lent Turkey Breast with Stuffing and Cranberry Sauce i un encara millor Scotch Beef with Creamy Horseradish Sauce.

A banda del menjar, vaig disfrutar del running matinal pels voltants del campus de la Middlesex University, pel Hyde Park i especialment pel Regent’s Park, tot travessant el Queen Mary’s Rose garden

De la pintura conservo perfectament en el record el Joseph’s Coat de Verner, la Lace Maker de Netscher i la Mrs Helen Wills de Rivera que no coneixia, el tríptic de Cione, la batalla d’Uccello, la Magdalen de Weyden, Venus i Mart de Botticelli, el Dogo de Bellini, el tríptic de Memling, la Madona de Manchester de Miquel Àngel, el Swing de Fragonard, el Laughing Cavalier de Hals, el Noli ma Tangere de Tiziano, que conec gràcies a Gombrich, els ambaixadors de Holbein, el cartró de Leonardo, els murals de Rotko, la vista de Delft de Fabritius, els jutges de Roualt, la Fig-Leaf de Picabia, el gran vidre de Duchamp...

Finalment el Soane de Lawrence i la sèrie del Llibertí de Hogarth, en l’increïble entorn de la casa museu de Sir John Soane.

Anar amb nens ens va obligar a renunciar al teatre, així que, encara que no és necessari, tenim una bona excusa per tornar.