Encara que no quedi gaire bé dir-ho, ahir, dia de Santa Llúcia, vaig gaudir d’un agradable estona a un funeral.
Cal dir que el difunt, el geni Wolfgang Amadeus Mozart, portava mort 220 anys.
Vaig gaudir per un doble motiu, primer i fonamental perquè es tractava d’una missa cantada, i la veu la posava ni més ni menys que l’Anna, i després per la deliciosa cerimònia que va oficiar el mossèn, a l’església de Santa Maria de Gracia, amb el suport de l’associació d’amics de Mozart.
He de reconèixer que no soc massa objectiu amb l’Anna, a la que dec una mínima millora en la meva més que limitada i frustrant capacitat de fer sonar dues notes seguides al piano. Tot sigui dit que per aconseguir una classe magistral, vaig haver de subornar-la amb uns espaguetis amb foie a l’aroma de ceps i una magret d’ànec amb beixamel de moixernons.
Pels espaguetis només cal una bona pasta al dente, una mica de mantega, una bona quantitat de mi-cuit i, en aquesta ocasió, un punta de ceps en pols.
No cal formatge i es poden substituir els ceps per tòfona negra, en aquest darrer cas, els podríem anomenar amb molta correcció espaguetis Rossini, i hagués estat, doncs, una millor opció pel sopar d’una soprano.
No comments:
Post a Comment