Canelons 2011

Enguany, i com altres anys, hem fet el Sant Esteve a casa d’en Xavier i la Montse i, com els tres anteriors, he estat el responsable exclusiu del canalons.

Els he fet, si fa no fa com l’any passat, que vaig rostir la carn a la cassola i no al forn, com al 2009

Aquesta vegada he pesat amb més cura els ingredients del farcit, que han estat:

420 gr d’entrecot de vedella
540 gr de bistec de vedella
600 gr de secret de porc
450 gr de pits de pollastre
150 gr de fetges de pollastre
120 gr de mi cuit de fetge d’ànec
2 petits cervellets de porc
270 gr de pastanaga
250 gr de ceba
180 gr d’api
150 cl de brandy
15 gr de tòfona negra
Tres llesques de pa de motlle sense crosta
3 quarts de litre de llet

No hi vaig posar porro perquè em vaig oblidar, els cervells eren de porc, doncs a darrera hora no vaig trobar de xai i ho vaig rostir només amb oli doncs vaig perdre el llar que havia comprat.

Es tracta de rostir la carn tallada a daus i les verdures amb unes fulles de llor, quan està daurada hi aboquem el brandy, ho deixem reduir, afegim els fetges quan ja està quasi fet i poc després els cervells. Retirem el llor i ho triturem tot, verdures incloses, aquesta vegada ho vaig fer amb la trituradora manual. Ho tornem a la cassola i afegim el foie i el pa remullat amb llet i esmicolat. Rectifiquem de sal i pebre negre. Afegim la tòfona tallada ben petita. Durant uns 10 minuts anem remenant i afegint llet fins que ens quedi una pasta no massa consistent, jo vaig afegir també 50 gr de mantega per donar una mica de gust.

Deixem reposar i refredar la massa, com a mínim quatre hores. Llavors bullim la pasta i farcim els canalons. Jo els vaig fer força plens i varen sortir uns noranta. Els col•loquem a una safata amb una beixamel molt líquida al fons, hi tirem per sobre una miquet de sofregit de tomàquet, molt poc, i ho cobrim d’aquesta beixamel ben líquida, emmental ratllat per sobre i uns bocins de mantega, gratinem i ja està.

Tot i que no està bé dir-ho, van quedar exquisits i tan suaus que en podies menjar un munt sense quedar-te embafat.

Per cert, quant vaig explicar la recepta a la taula vaig obviar els cervells, hi ha persones aprensives amb les visceres.