Enguany els canvis familiars ens han portat a traslladar el fi d’any, de la Cerdanya a Barcelona.
Amb els nens he compartit l’hospitalitat del la concorreguda i multicultural festa que acostumen celebrar el Jorge i la Flor.
Per menjar cadascú s’encarrega d’aportar un plat, així hi havia amanides de pasta, d’arròs integral, seguint la recepta macrobiòtica d’en Llorenç, estofat, quiches varies, la inevitable truita de patates, cremes de formatge, focaccia de ceba, pinxos de pollastre, pastís de carn... i empanades, la meva contribució.
Les vaig fer de carn a l’estil argentí, com ja us he explicat a un altre post, i també de tonyina.
Per aquestes darreres vaig fer servir, per manca de temps, la versió exprés que em va explicar l’Encarna. Es tracta de barrejar la llaunes de “fritada” i els ous durs ja preparats que venen al Mercadona, amb olives farcides d’anxova i tonyina, i farcir unes tapes de les argentines, tancar-les amb el seu “repulgue”, pintar-les d’ou i enfornar-les uns quinze, vint minuts, vaja, igual que fem amb les de carn.
El resultat va ser més que correcte, tot i que aquesta “fritada” porta carbassó, que jo no hi poso a les nostres crestes tradicionals, però les de carn em van quedar una mica soses, ja que la carn no era prou gustosa i no tenia l’”ají” argentí.
Malgrat tot, van tenir força èxit, no en va quedar ni una i van rebre moltes felicitacions, segurament més per l’estima dels amics que per la qualitat de les mateixes.
Entre els amics, la Flor, la Amaranta, l’Astrid i la Inés que surten a la foto, l’Amanda, la Lídia i la Sabina, que feia molts anys que no veia i la Yolanda que encara feia més anys que no sabia d’ella.
No comments:
Post a Comment