Un dilluns, sense mercat, insistia l’Arian, que millor que fer una truita, i la truita de patates de l’Arian és espectacular. Us ho puc jurar. Ja us deia que tot just acabo de provar la millor truita de Madrid.
La truita no surt a la foto, doncs va durar tan poc, que no hi vaig tenir temps.
M’he retrobat amb el xampany, del que feia temps m’havia distanciat. Tot i que poder va ser la companyia, haurè de tornar-ho a provar.
La carta és justa, però la qualitat dels plats és alta, si més no el Salmorejo, la tonyina i els ous amb samfaina que vàrem menjar.
La seva gran avantatge és que pagues el vi a preu de botiga. Per fer una mica de país vaig imposar un vi català, un Brunus 2008, 45% carinyena, 35% garnatxa i 20% Syrah, un vi rodó i sensual, a la vegada fresc i madur, molt equilibrat fruit d’una bona anyada.
Dels preus no en tinc ni idea, doncs no em varen deixar pagar res.
Lavinia
José Ortega y Gasset, 16
Madrid
914 260 604
Una ceba ben dolça, al punt de perceptible, una crosta suau i un interior que es desfeia a la boca amb les patates al punt just de coció.
Sense cap mena de dubte la millor truita de patates de Madrid... Vàrem seguir amb la truita i ja no vàrem passar al restaurant.
Ah!, les canyes exquisítes a 1,6€.
Juana la Loca
Plaza Puerta de Moros,4
28005 Madrid
913 640 525
Ja fa dos anys que fem un petit hort a l’estiu, el que els francesos i anglesos anomenen de forma totalment il•lustrativa, jardin potagère els uns i kitchen garden els altres.
Enguany hem ampliat considerablement aquest hort i hem multiplicat la quantitat de vegetals: pastanagues, raves, enciams de diverses classes, escaroles, carxofes, rabequets, diverses espècies de tomàquets, patates, alls, albergínies, melons, síndries, pebrots de romesco, per amanir, escalivar, cirerets... i carbassons.
La producció de carbassons ha estat especialment reeixida, així que hem menjat molts, especialment en crema, que és una bona manera de fer que els nens mengin verdura.
La Maia Àngels deixa fer-se a foc molt suau, amb una bona quantitat d’oli, el carbassó i ceba, en una proporció de 4 a 1, i després ho tritura, afegint una mica d’aigua mineral fins a obtenir la textura adequada.
Jo faig el mateix, però en comptes d’aigua i poso llet. Sovint hi afegeixo també algun formatget i en poques ocasions crema de llet. Una vegada vaig provar d’afegir iogurt, però va quedar massa àcid.
La producció de carbassó ha estat tant espectacular que a la que et descuidaves en la recol•lecta et trobaves aquests gegants que veieu a la foto.
Per cert, no he fet cap recerca al respecte, però al Corpus no hi apareix cap recepta, i a mi em sembla quelcom molt nostre.
Tot i que aquest estiu el calor ha estat més que suportable, ara be de gust fer un bany a la piscina. Més curt que l'habitual, doncs enguany, les nits són fresques.
Després una peça de xocolate i un didal de whisky, una combinació quasi insuperable.
El whisky és un Glenkinchie, un de la selecció que em va regalar l'Emilia. El xocolate és un Lindt Chili, amb un agradable gust picany, també regal de l'Emilia.
Li havia promès que ens ho menjaríem junts, però en aquests moments necessito regalar-me aquests petits plaers.
Vaig fer un arròs caldós de llamàntol, que no va quedar massa bé. Vaig posar massa arrós, al brou, de rap, li mancaven crustacis, mancava alguna verdura, només hi havia, ceba, pebrot i tomàquet al sofregit i els llamàntols, del nord d'Europa, no eren massa gustosos.
Vaig fer l'experiment d'afegir una picada d'all fregit, nyores i pinyons quasi al final. Va millorar una mica el gust, però no estic segur de si és una bona idea, ho hauré de provar en un altre ocasió.
El dinar va ser molt agradable, tot i que a la tarda es va espatllar, malgrat l'excel·lent companyia de la Cristina.
