Escalivar, escalivada i altres meditacions

Malgrat el calendari, el setembre és en moltes àmbits el començament, el curs escolar i les temporades de teatre i d'òpera en son uns exemples.

Passa sovint que començar quelcom es fa una mica costa amunt i és el que sento aquest dies. S’acumula la feina i les forces encara no estan al cent per cent. A més a més, tornem de les vacances i l’entorn ha canviat. La crisi es comença a manifestar amb força i ens agafa sense saber que fer.

Per la meva part, la Mireia ha decidit pintar la casa i està tota potes enlaire, a l’escola dels nens hi ha canvis i com a pare responsable, i que s’involucra (tots ens equivoquem), tinc que dedicar-li més hores de les que voldria, la tasca de constructor, que en mala hora vaig començar, em porta un munt de maldecaps i, encara pitjor, en Paco ens ha deixat. Això relativitza tots els altres problemes.

Bé, si cal parlar de les coses positives he de dir que vaig tastar el pastís de la Txell, el que ens explicava en el comentari del post d’en Carlos i la Michelle. El vaig menjar fred i estava molt bo. Posats a fer algun comentari, potser la patata, si el menges fred, és prescindible i en aquest cas es podrien afegir tàperes, per fer-lo més melós.

També he afegit un nou llibre a la biblioteca, un diccionari, el Labernia, de 1864. Li ensenyava al Fer i per donar-li un exemple he cercat el mot escalivada.

En Pere Labernia no cita el substantiu ans que el verb, que defineix com regirar lo foch. Per en Coromines, escalivar es coure al caliu. El mateix ens diu en Vallés al seu Pal•las. No obstant, a l’edició de 1993 del diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, ja ens parla, a la segona accepció, de:

Menja feta d’albergínies, pebrots, ceba i tomàquets cuits al caliu i després pelats, esbocinats i amanits amb oli i sal.

No tinc gens clar que el tomàquet en sigui un component de l’escalivada ni que s’hagi d’esbocinar, però ja hem anat comprovant que sovint hi manca cultura culinaria.