Bloody Mary

Aquest dissabte hem anat de boda. La Pili i en David s'han casat amb tots els ingredients d'aquests esdeveniments, encara que a l'hivern.

El sopar ha estat a l'Hotel Joan Carles I, bé en diuen Juan Carlos, pot ser per què no saben que els noms dels reis es tradueixen a l'idioma local.

L'aperitiu i el sopar han estat obra dels de Prats Fatjó. El primer abundant, pot ser massa, i molt atractiu. A destacar la barra de begudes que, a més del tradicional cava, vi i altres líquids, oferien mojitos, caipirinhas i uns bloody marys molt correctes.

En els canapès he gaudit, especialment, d'una crema de mongetes amb nata i he trobat fluixeta la crema de bacallà.

El menú:

Sacottis de Txangurro amb Llàgrima d'Alfàbrega, Salsa de Ceps i Mariscs (pel meu gust la salsa era massa forta)

Filet de Vedella amb Rissotto d'Albergínies i Tomàquet Confitat amb Cruixent de Parmesà

Amanida de Fruits Vermells amb Sopa de Xocolata Blanca i Gelat de Maduixa

Gran Pastís Nupcial

Mignardises Prats Fatjó

Tot en general i especialment la companyia i la generosa amabilitat dels amfitrions, han aconseguit una vetllada molt especial.

Per cert, en Trader Vic, un dels pocs xefs que cita la Fisher, un enamorat del rom, no va poder evitar caure en la temptació del Bloody Mary, meravella que va descobrir al Vapor Matsonia camí de Honolulu, just després de la Segona Guerra Mundial. A la seva simpatica obra del 1946 ens ofereix una recepta més que elemental: una unça i mitja de vodka, poc més d'un raig, suc de tomàquet ben fresc i un tall de llimona, tot servit en copa de cava. Jo personalment hi afegeixo una mica més de vodka, un raig de suc de llimona, unes gotes de Worcestershire, unes gotes generoses de Tabasco i sal i pebre.

A la versió anglesa de la Wikipedia podeu trobar una bona aproximació a la història d'aquest cocktail, jo només he d'afegir que Pedro Chicote, al 1933, no el cita. Si en parla, però, de la combinació Mary Pickford, marrasquino, granadina, rom i clara d'ou.