Ahir varem sopar amb en la Michelle i en Carlos. Després d'aquest dies de menjars elaborats varem optar per una selecció de pans i formatges i salmó fumat.
La conversa, agradable e interessant com sempre, es va perllongar fins molt tard, encara que la Michelle ens va deixar abans, ja que havia de matinar per marxar a Toulouse.
Els hi vaig prometre escriure algunes recomanacions per al seu proper i primer viatge a Istambul i això és el que faig, just abans de marxar cap a Girona.
Per Istambul el millor és deixar-se portar, ja que, àdhuc el més típic i tòpic és realment interessant.
A mi m'agradaria començar per menjar a qualsevol restaurant popular, verdures increïbles i julivert en abundància i després fumar un Narghilé a prop del Gran Basar, crec que per Yeniçeriler.
Cal passejar fins al mercat Egipci, Misir Carşisi, i gaudir de les botigues del mercat i de les que l'envolten. Creuar a peu el pont de Gàlata, pujar a la torre, agafar el tramvia d'Istiklal. Entrar a comprar quelcom als luxosos magatzems Vakko i anar a prendre una cervesa al Pera Palas. Perdre's per aquesta deliciosa avinguda i entrar a qualsevol dels petits i moderns cafès abans d'arribar a Taksim.
Per la nit soparia també per Istiklal, però a l'altre banda o potser m'arribaria a la zona que queda més enllà del Dolmabahçe i de l'hotel Kempinski, tot i que ara a l'hivern no se quin ambient hi ha.
És interessant conèixer un banys turcs i fonamental l'experiència de comprar roba interior femenina a alguna de les petites botigues a la vora del mercat egipci.
Comprar, a Istambul, és una gran plaer, però no catifes o quelcom turístic, potser una coberteria, hi ha un carrer ple de botigues especialitzades, o els pràctics vasos en que ens ofereixen el té de poma o els jocs de taula que juguen als cafès, molt especialment a la vora de Gàlata.
Les visites obligades, Topkapi, el Gran Basar, el Dolmabahçe, Aya Sofya, Yerebatan Sarniçi, la Mesquita Blava, Süleymaniye i l'esglèsia de Chora, són realment obligades, sense deixar aquesta darrera, Chora, que queda una mica apartada.
El diumenge, si tenim temps, cal agafar un vaixell per anar a dinar peix a la vora del Mar Negre.
Istambul és sens dubta una ciutat extraordinària.
Per cert, la imatge del post és en Carlos interpretant la peça que està composant per a la Bianca, després de fer-me una clase magistral d'harmonia.
No comments:
Post a Comment