El Roure Blanch

Aquest dissabte hem estat a Monells, un deliciós poblet de la part alta del baix Empordà.

Hem anat per feina, de camí a Gaüses, per veure els apartaments que en Fèlix i família han fet a la Bisbal i per assortir-nos d'estris de jardineria de segona ma.

Al mig dia hem compartit taula amb els amfitrions al Roure Blanch, a la plaça dels arcs, una delícia medieval especialment atractiva a la tardor, prou buida.

Menjar al petit restaurant ha estat un plaer. Senzill, bo i a bon preu. Jo he menjat una amanida dels avis: ceba tendre, poder un pel picant, conserva casolana de tomàquet i anxoves, amb una llesca de pa i dues d'embotit, a 5€. Després, unes xulles amb seques, 5€ més. Vi amb gasosa, cafè i un xupito. Tot plegat 15€.

Recomanable per aquestes dates (si deixem de banda les patates fregides, congelades):

El Roure Blanch
Plaça Jaume I, 3
Monells, Girona
Telf. 972.63.07.70

Per cert, en Labernia, al 1865, tradueix xulla per costella, llonza, que es el concepte que he sentit més, a Alacant, a la bella comarca de la Marina Baixa. No obstant, en Jordi, de pura arrel empordanesa, entén per xulla, la cansalada a la brasa, el que vaig menjar, del català antic ensunya, a la vegada del llatí axungia, greix. Tot i que va ser la variant de costella, que també te greix, la que va va passar al castellà.