La tija de la carxofa

Aquest diumenge hem acomiadat la vella barbacoa de Raset.

Ja ha complert amb escreix la seva vida útil. Un petit estri de disseny sofisticat, elaborat pel ferrer i ja massa foradat, que ens ha donat molts bons apats.

Però això no és el que us volia explicar.

Per acompanyar el tall em fet carxofes a la brasa, però això tampoc és el motiu del post, ans que us volia parlar de la tija de la carxofa.

Si, aquest afegitó que ens fan passar i pesar, i que fins ara llençava maleint la cobdícia del botiguer, és una delícia. Només cal pelar-lo i bullir-lo. Amb unes patates o d’altres verdures és extraordinaria.

Per cert, ja que els nens son molt donats a portar la contrària, el meu fill gran va decidir que volia tastar les carxofes, ell que no és gaire partidari de les novetats, i vet aquí que li van agradar. En Jordi li va fer beure, després de menjar-la, una mica d'aigua, per ensenyar-li el curiós efecte de sentir-la dolça.

La cynarina, un dels fenols que porten les carxofes, a banda de l'efecte antioxidant, bloquegen certs receptors de les papil·les, que en tornar a ser actius augmenten la sensació de dolçor.