Coques de recapte

El divendres a la nit vam improvisar un sopar amb el Joan Carles i el Santi. Vaig fer una mena de coques de recapte, per variar de les pizzas, quelcom que he repetit massa sovint aquest mesos, pot ser per la comoditat o pot ser perquè surten molt econòmiques.

El secret, en el meu cas, es la massa, que faig amb la Thermomix:

Dos mesures d'aigua, un raig d'oli, set mesures de farina, un sobre de llevat concentrat de forner i sal.
Afegim els líquids i programem un minut a velocitat 2 i temperatura 40.
Afegim la resta d'ingredients i programem dos minuts a velocitat d'espiga.
Ho aboquem tot sobre la fusta de treball i ho dividim en una, dues o tres boles, segons ens agradi de gruixuda la massa.
Deixem reposar fins que dobli el volum.
Estirem la massa sobre un paper de forn i la col·loquem a la safata.
Només resta farcir-la del que més ens agradi.

Per les coques hi vaig afegir una mica més d'oli a la massa i la vaig deixar més fina del que acostumo a fer.

Les vaig fer d'espàrrecs verds amb formatge de cabra i espinacs, de ceba, pebrot, tonyina, tàperes, olives verdes i rúcula en cru i de tomàquet a rodanxes, mozzarela anxoves i olives negres.

Els espàrrecs, la ceba i el pebrot els vaig passar prèviament per la paella i les espinacs les hi vaig afegir als tres darrers minuts.

Les coques van quedar exquisides, del sopar no puc dir el mateix. Però això és quelcom habitual aquests dies.

L’Antic Bocoi del Gòtic

Per tristes circumstàncies em trobo a Barcelona amb temps i sense companyia, i el millor que es pot fer en aquestes situacions es passejar, o més ben dit flanejar, aquest deliciós concepte creat per Baudelaire.

Ho faig pels voltants de la catedral, tot baixant cap al port. Acabo a la plaça dels Traginers, prenent una cervesa a un petit bar, regentat per una parella de noies. Amb gana i sense les idees massa clares, cerco quelcom a l’Iphone, a l’app de TripAdvisor. El resultat més proper i més ben valorat és el Bocoi, a uns pocs metres: :

L’Antic Bocoi del Gòtic
Baixada de Viladecols, 3
08002-Barcelona
(+34) 933 105 067
www.bocoi.net

La seva especialitat són les coques de recapte, al voltant dels 9 €, i les amanides, al voltant dels 5 €.

El local és força agradable i el servei més que correcte.

He menjat la coca de pebrots, ceba i botifarra de perol, tot i que l’elecció ha estat difícil, entre una selecció força interessant: :

- Espàrrecs i formatge de cabra
- Espinacs, cansalada, panses i pinyons
- Camembert, rúcula i nous
- Pebrot vermell, albergínia, sobrassada i llom
- Gorgonzola, xampinyons i nous
- Tomàquet, mozzarella i alfàbrega
- Carbassó, xampinyons, ceba i formatge
- Urgèlia (un formatge del cadí) amb pernil d’ànec
- Sobrassada, mel i formatge
- Bacó fumat, dàtils i formatge
- Albergínia i gorgonzola
- Escalivada amb anxoves i tonyina
- Escalivada amb formatge de cabra
- Escalivada amb bacallà i allioli gratinat
- Pebrots, ceba i arengada

Molt recomanable.

Londres

Hem estat deu dies d’immersió cultural a Londres amb el meu fill gran, tot coincidint durant una setmana amb l’Alícia i els seus fills. Un nen i dos adolescents que només sospiren per un McDonald’s o una pizzeria. Ambdues coses abundants a la ciutat, així que no van patir gaire.

De menjar puc destacar un més que acceptable restaurant Indi, entre Charing Cross i Embankment:

Grand Indian Restaurant
31A Villiers Street
London WC2
020 7930 7663

Un restaurant Libanès, a l’islamitzada Edgwere, al nord de Marble Arch, on varem menjar al costat d’una parella, ella amb niqab. El meu fill, que només va acceptar menjar unes aletes de pollastre, va quedar fascinat de com s’ha de menjar amb un mocador que et tapa la boca:

Maroush
43 Edgewere Road
London W2 2JE
020 7723 5929
www.maroush.com

El Porridge del Pret A Manger de l’aeroport d’Stansted. Un subtil gust a cibada, amb mel, en aquesta ocasió, amb el que quasi, quasi, vaig entendre la perseverança d’aquesta tradició tant britànica.

Prendre un te a l’agradable bar de la Wallace.

Una cervesa al bar de dalt de la Modern Tate.

L’Steak and Ale Pie, tot i que aquesta vegada només vaig poder menjar aquest tradicional pastís de carn a la cervesa anglesa a un senzill restaurant de Camden, relativament recomanable:

Bucks Head
202 Camden High Street
London NW1 8QR

Encara que només sigui per mirar, les botigues de menjar i els restaurants de Harrods, amb el Caviar House Seafood Bar entre ells, a la planta baixa.

Y les delicioses i estranyes combinacions britàniques d’entrepans, aquesta vegada vaig menjar al Borough Market un excel·lent Turkey Breast with Stuffing and Cranberry Sauce i un encara millor Scotch Beef with Creamy Horseradish Sauce.

A banda del menjar, vaig disfrutar del running matinal pels voltants del campus de la Middlesex University, pel Hyde Park i especialment pel Regent’s Park, tot travessant el Queen Mary’s Rose garden

De la pintura conservo perfectament en el record el Joseph’s Coat de Verner, la Lace Maker de Netscher i la Mrs Helen Wills de Rivera que no coneixia, el tríptic de Cione, la batalla d’Uccello, la Magdalen de Weyden, Venus i Mart de Botticelli, el Dogo de Bellini, el tríptic de Memling, la Madona de Manchester de Miquel Àngel, el Swing de Fragonard, el Laughing Cavalier de Hals, el Noli ma Tangere de Tiziano, que conec gràcies a Gombrich, els ambaixadors de Holbein, el cartró de Leonardo, els murals de Rotko, la vista de Delft de Fabritius, els jutges de Roualt, la Fig-Leaf de Picabia, el gran vidre de Duchamp...

Finalment el Soane de Lawrence i la sèrie del Llibertí de Hogarth, en l’increïble entorn de la casa museu de Sir John Soane.

Anar amb nens ens va obligar a renunciar al teatre, així que, encara que no és necessari, tenim una bona excusa per tornar.

Aplec de Sant Roc 2011

Vaig recuperant el temps, així que amb una mica de retard i només per gaudir de la foto, deixo constància de la visita enguany a l’Aplec de Sant Roc de la Belén i del Jose Antonio.

Tot i les pluges del dissabte, el diumenge, el tercer de maig, va ser un dia esplèndid.

El menú va ser el tradicional: paella, pollastre i brunyols, que varem fer el dia abans amb la recepta que ja coneixeu.

Sonsos

Us proposo un àpat tan conegut, econòmic, com saludable: sonsos amb pa amb tomàquet.

Ho vaig cuinar dissabte al vespre per el meu amic Fer. Es preveia un matí molt mogut, amb l’estressant activitat que acostuma a fer els cap de setmana, consistent en cerveseta, solet i diari.

Però aquest dissabte a les 9.00h ja ens preparàvem per fer una passejada a cavall de 2 hores, dutxar-se i cap a Sabadell, a visitar la Fira del Cavall.

A Sabadell, amb 27º graus a l’ombra i veien un concurs d’Alta Escola vàrem tragar una quantitat considerable de pols. Per tal de compensar-ho una mica, de tornada, vàrem parar al Caprabo d’Arenys on hi venen un bon peix, per tal de fer quelcom per recuperar-nos, ja que a l’ endemà tornàvem a tenir un dia mogudet.

Bé, els sonsos els vaig deixar en paper d’eixugar una estona, i els vaig enfarinat amb una proporció igual de pa ratllat i farina. Amb l’ oli ven calent, a grapadets petits, vaig anar-los fregint. Van quedar fantàstics.

També vaig provar de fer rogers, tot recordant els que vàrem menjar el dia de Sant Jordi a Casa Leopoldo, a mi no em van quedar també, pot ser perquè sobrava l’ espina.

”Aquest post me’l ha fet arribar la Meritxell pel blog. Tinc molta curiositat per provar la barreja de farina i pa ratllat. Gràcies.”

Setmana Santa al Perigord

Enguany, per excés de feina, tinc el blog una mica abandonat, no obstant, i més a títol individual, perdoneu l’egoisme, vull deixar constància de la nostra estància a casa dels Bayet al Perigord, al terme municipal de St. Martial de Nabirat, al costat de Leyssalles, aquesta tardana Setmana Santa.

Varem gaudir de la bellesa del paisatge, de la tranquil•litat, de les petites carreteres que travessen la Dordogne, del foie, del confit, de les nous, dels vins, del riu, dels castells, dels jardins...

A les fires de Sarlat, Saint Cyprien o Les Eyzies podeu trobar a la família Delbos, de la granja Bardenat, un dels molts productors tradicionals de derivats de l’ànec, una bona excusa per acostar-se en aquest recó de paradís:

Famille Delbos
Bardenat
Marquay
24620 Les Eyzies
05 53 29 65 65
fermedebardenat@yahoo.fr

Raviolis de roquefort i tomàquet

Torno, després d’un llarg parèntesi, a omplir de contingut aquest blog. Han estat motius laborals, en part, però també que un cop perduda la rutina, costa més tornar a la feina.

Bé, el millor és començar, sense pensar-ho més i ho faig pel darrer sopar. Ho varem fer a la cuina de Barcelona, doncs amb l’Emilia hi havia poc compromís i prou confiança. De primer uns raviolis amb roquefort i tomàquets assecats.

Per la massa vaig fer servir dos ous, un raig d’oli, sal i la farina de força necessària per que quedi una massa prou consistent. S’ha d’amassar uns quinze minuts i deixar reposar entre mitja hora i un hora. Pel farciment una nou de formatge i una mica de tomàquet prèviament escaldat. S’estiren dues làmines ben fines i a sobre d’una d’elles es col·loca el farciment, es cobreix amb l’altre, es tallen els raviolis i es pressionen per que s’enganxin, si queda aire a dintre es punxen per fer-lo fora. Es fan bullir a foc suau fins que estiguin cuits, cinc o deu minuts, en funció de la mida i el gruix de la pasta. Tres peces grans per persona són suficients.

Ha estat la segona vegada que faig raviolis, aquesta els vaig enganxar amb la forquilla, com si fossin crestes, l’altre, que van quedar millor, vaig mullar els costats amb aigua i vaig pressionar amb els dits.

Ho he d’anar perfeccionat... Ja us explicaré els resultats.

Per la salsa vaig fer una mena de crema de formatge, però una mica de mantega i una olivada hagués estat millor.

I de segon uns daus de tonyina a la planxa amb porro confitat.