A principis d’aquest juliol, crec recordar que una setmana abans de la data oficial del dia 16, vaig participar en la benedicció de la Verge del Carme a Sant Feliu, a bord del Costa Daurada II, un tranyinaire amb base en aquest port de la Costa Brava.
No ha estat la primera vegada que ens han convidat en aquesta festa marinera, però ha estat la primera en que el nostre vaixell porta la verge. Adjudicació que segueix una mena de rotació entre els vaixells de la confraria.
El viatge no és massa llarg, uns 15 minuts fins arribar al punt escollit, on el capellà demana l’advocació de la verge per a una bona pesca.
Enguany la pesca no ho ha estat massa de bona. No ha entrat gaire seitó, que es paga millor que la sardina, però aquesta s’ha pagat molt i molt bé. La sardina, ni petita ni gran que s’ha agafat, té molta demanda, especialment a Andalusia, per fer-la amb broquetes de canya a la brasa.
Sospito que també bé del sud aquesta tradició de beneir la verge. En Joan Amades ens explica que si bé hi havia a Catalunya veneració per la verge del Carme, ho era molt menys que d’altres advocacions marianes.
És a principis d’estiu quan la sardina està al seu punt just, sense massa greix, al punt ideal per fer-la a la brasa. D’aquesta manera l’hem menjat, improvisant un menjador a la llotja del port on es subhasta el peix. Gaudint d’un dels àpats més simples i exquisits, unes sardines a la graella, no massa fetes, i una llesca de pa amb tomàquet.
3 comments:
A mi les tradicions m’agraden molt i soc de les que opinen que no “s’han de deixar perdre”. Ahir a la tarda mentre el meu amic descansava, com que tinc quelcom d’ hiperactivitat desprès d’endreçar-li l’ habitació de la rentadora amb un nou prestatge amb va fer molta il•lusió preparar la taula per els convidats que tenia aquell vespre.
Sobre preparar la taula es el tema que us volia consultar, ja que crec que un bon àpat requereix el previ ritual de una taula posada, m’atreveixo a dir que existeix un protocol de l’acte en qüestió. Tot i que hi han una sèrie de normes bàsiques que es poden extrapolar a totes les celebracions. Jo, si em permeteu, us comentaré quatre cosetes que vaig aprendre fa anys, que crec que faig correctament i que son les que vaig fer ahir i de fet m’ho vaig passar “pipa”, tot i que el meu amic quan es va despertar va rondinar, perque ell si no rondina no es ell. No sé que tal va anar al sopa, el meu amic deu estar dormint, ja i preguntaré més tard. Us agrairia molt que m’aportéssiu tot allò que poguéssiu sobre com posar una taula, quan us vagi be, es clar, no tinc pressa.
De primer selecciono la vaixella, plats i fonts, la coberteria i la cristalleria i ho repasso tot. A mi m’havien ensenyat a repassar el coberts amb alcohol, però com que no en tenia ho faig amb un paper de cel•lulosa, els mateix amb les copes, gots i plats.
A continuació preparo la cafetera, pet tal de que un cop acabin el sopar sols engegar el foc ja tinguin el cafè fet.
Una font amb tres tasses de cafè, tres gots de digestiu i sobres individuals de sucre. La cafetera la deixo als fogons i la font amb les tasses a la taula al costat dels licors i tabac.
A continuació procedeixo a muntar la taula. Decideixo fer-ho al jardí, ja que el meu amic disposa de jardí per gaudir d’ una bona vetllada al aire lliura. Poso estovalles de roba, com crec ha de ser, i el fixo amb pinces especials per que no les aixequi l’ aire. Després centro els tres plats; dos puntes pels invitats, que son parella i al centre de cara a la casa l’ amfitrió. Els tovallons no hi ha més remei que siguin de paper, entre tres tipus selecciono els de més qualitat i acordes amb la vaixella, grocs. Els col•loco centrats sota els plats ensenyant la punta per lat de que no es volin, tot i que sé que s’ han de col•locar a l’ esquerra. Desprès porto els covers. M’ he arriscat escollint 3 forquilles, 3 ganivets de carn, 3 forquilles de postra i 3 culleretes de cafè, tots col•locats curosament estre mig d’ un tovalló com els de la taula sobre d’ un plat també com els de la taula. A continuació els peons; els gots ( que no farà servi ningú) centrats i les copes un pel enredera i cap a la dreta, a la banda del ganivet, que si hi fos hauria de mirar cap a dintre oi?
Finalment per decorar i alhora il•luminar 3 potets de vidre forats de palla on a banda els deixo les 3 espelmes ( que van dintre) dins d’ una terrina que els servirà de cendrer juntament amb un encenedor per tal de que quan comencin a sopar s’adonin de que han d’ encendre-les.
Ah! M’oblidava les cadires que poso al voltant de la taula estan a la mateixa distancia del les estovalles que pengen de totes bandes igual i com son de plàstic (les cadires) hi poso els coixinets que els meu amic té en les cadires del menjador.
Espero haver-me explicat am suficient claredat i espero que un dia d’ aquests m’expliqueu el fonamental per quedar bé posant una taula, he sentit ha dir que hi ha un numero prohibit de comensals, i que si es dona el cas has de convidar alguna persona més o desconvidar-ne alguna.
Moltes gràcies per la vostra atenció i interès.
MERITXELL.
Ja començava a estar preocupada en no veure res escrit en el blog i li deia al meu amic li ha passat quelcom el coach, ja que fa dies que no escriu res al blog, el meu amic em va dir no ho se estic enfadat amb ell perquè m’ha dit que no vindrà a la meva festa i ves per on vas aparèixer!
Be anant al gra volia informar-vos sobre la publicació d’un interessant reportatge culinari (o almenys m’ho ha assemblat a mi) en el diari “EL Pais” aquest dissabte 30 d’agost en l’ apartat “Revista de Verano”, bé jo l’ he trobat interessat però una mica difícil pels que no hi entenem gaire; ja que conté motes referències d’ autors i llibres que si no coneixes no saps de que s’ està parlant, vaig pensar en vos, ja que habitualment utilitzeu moltes referències quan escriviu potser aquest reportatge seria del vostre interès. El reportatge consta de 4 parts l’ introducció “EL ARTE DE LOS FOGONES” on acaba comparant la cuina amb l’ alta costura i indica 9 llibres de referència escrit per Amelia Castilla. 1 article de Rosa Rives “Recetas en el estante y la consola”, 1 article de Joan E. Garcia “Los sabores Medievales “ amb tres bibliografies y finalment un últim article de “los elegidos” “Las lecturas del gourmet - ocho libros ayudan a disfrutar, aprender y hasta reís con la gastronomía” por Fietta Jarque, val a dir que l’ ultima foto m’ha agradat molt; al peu de foto hi posa “La mafia se sienta a la mesa”.
Suposo que ja esteu al corrent d’ aquest reportatge, però per si un cas se us ha passat, ja que em consta que sou subscriptor de La Vanguardia, he guardat el reportatge per si tinguéssiu interès en repassar-lo.
Em consta que avui dilluns el meu amic anirà a la ciutat comtal per acompanyar al seu para a un encàrrec, a veure si es possible que us el faci arribar, si més no que us el guardi.
Bona setmana.
Estimada Txell. M’obliga a superar-me, la qual cosa, donades les meves limitacions és difícil. Bé, com ja he escrit lamento que marxés amb tanta presa, però això són temes particulars, pel que fa a l’article encara no l’he llegir i l’espero amb impaciència. Del que cita només tinc el de la Màfia, que he començat però no acabat. És una aplec d’històries curioses, obra d’un periodista, del interès d’aquests delinqüents per la cuina i d’àpats que van acabar banyats en sang. A banda, hi ha un restaurant amb aquest nom al carrer Pau Clarís de Barcelona, que no he provat, davant de la Maison del Languedoc Roussillon i al costat del Bufala, els quals si he tastat.
Post a Comment