Friday, November 30, 2012

L’Angolo d’Abruzzo i l’Enoteca Don Gennaro

Pot ser per mandra, per variar o per gaudir del tradicional arrosticini, quelcom inevitable als Abruzzo, anem, després d’avaluar algunes alternatives, cap a una aposta segura:
Trattoria l’Angolo d’Abruzzo
Via Palermo, 29
65122-Pescara
L’Astrid no acostuma a reservar, però avui hauríem d’haver-ho fet, el restaurant està ple i llevat que hi hagi alguna anulació en Terrieri no ens pot oferir cap taula.

Hem d’esperar vint minuts i decidim fer una copa de vi a una de les parades obligades en les meves estades a Pescara:

Enoteca Don Gennaro
Via Cesare Battisti, 116
65100-Pescara
És un local quasi sempre ple, per comprar o prendre dret una considerable varietat de vins. Em deixo guiar i gaudim d’un excel·lent Castellum Vetus, un Montepulciano del 2007, a quatre Euros la copa, amb un grau i un cos que bé serveixen d’aperitiu.

En Terrieri truca. No hi ha taula, però ens ofereix una pasta alla Pecorara i un bon grapat d’arrosticini que la Raffaella ens tindrà preparats en 15 minuts, per menjar a casa. No és el que havíem planejat, però és una bona alternativa.

Saturday, November 24, 2012

Frango com chocolate per l'Helena, la Lurdes i en Fernando

Portugal en general i Lisboa en particular són una de les meves moltes assignatures pendents. Un destí que ha estat sempre present com quelcom proper però que, curiosament, mai he intentat imaginar.

L’Helena ha estar l’espurna que ha fet revifar aquest interès latent, i per això l’esperava amb una barreja de curiositat i neguit, a més, era una espurna per triplicat, doncs venia a Barcelona acompanyada per la Lurdes, dolça i guapa i en Fernando, interessant i simpàtic.

Com quasi tots els homes no puc defugir l’encant de les dones guapes, però en aquest cas hi ha quelcom especial, s’ha produït una mena de química, diferent amb cadascuna d’elles, quelcom que hom no pot definir, un estrany lligam que queda en l’aire, d’aquests curts instants.

Per l’únic sopar que hem pogut fer a casa he improvisat, en el sentit literal i no retòric del terme, un pollastre amb xocolata que, com no podia ser d’altre manera, ha quedat tot just acceptable pel meu exigent paladar, però que en aquesta nit màgica ha semblat extraordinari. De primer una amanida amb fruits secs i panses, de postres una de les meves més habituals combinacions, mozzarella amb codonyat i per les copes he sorprès a la Lurdes amb un clàssic Alexandra.

La recepta del pollastre ja la vaig publicar en català, així que ara, amb l’ajuda de l’Helena i de la Sandra, de qui ja us parlaré un altre dia, la tradueixo al portuguès:

Frite uma fatia de pão em azeite, com três alhos e o fígado de frango e reserve. Corte um frango em pedaços pequenos. Tempere com sal e frite no mesma tacho e depois retire-o . No mesmo azeite, frite bastante cebola picada em pedaços pequenos e quando estiver dourada, adicione o frango e flambeie adicionando um copo de brandy . Acrescente dois copos de vinho branco e um pau de canela, cozinhando durante meia hora em fogo lento, acrescentando um pouco de água ao caldo se ficar seco. Triture num pilão, o pão, o alho, um punhado de amêndoas torradas e 100 gramas de chocolate negro, ao que os catalães chamam fazer uma “picada”. Acrescente este conteúdo no tacho e cozinhe durante cerca de 15 minutos. Deixe repousar durante duas horas, e volte a aquecer para servir, por exemplo, com arroz branco.

Sunday, November 4, 2012

Panellets en família

Tornen els panellets. Aquesta vegada els hem fet a Barcelona, bé els han fets l’Hèctor i l’Alexandre, tot seguint la recepta que us explicava, i jo només he supervisat l’operació. Ho he fet amb nervis, doncs no porto gaire bé controlar la impaciència infantil en un entorn tan complex com la cuina.

Finalment i per casualitat els hem compartit amb la família.

El Fer comenta que ell hi posa menys patata i que el gran secret és deixar la massa a la nevera tres o quatre hores abans de fer els panellets. Jo comento que vaig menjar uns sense patata que va fer l’Encarna i que estaven extraordinaris. I comentant, comentant, ens hem acabat els panellets.