Thursday, August 5, 2010

Entrepans

Bombers
Si us trobeu davant d'una emergència i heu de preparar una muntanya d'entrepans a tota presa, per alimentar un estol de bombers afamats, que us han salvat la casa i part de l'entorn, no compreu pa de pagès.

Les llesques de pa són de mides molt diferents, treballant amb preses, després d'entomatar-les, salar-les i afegir un raig d'oli, ja no trobes la parella corresponent de la llesca, així que l'entrepà queda una mica desequilibrat.

Varem fer 10 pans de pagès, tot el que quedava al forn de Cervià, amb pernil dolç, llonganissa i xoriço i plàtans i pomes i aigua, molta aigua.

Jo només vaig aportar el menjar i col·laborar en la seva elaboració. La Mireia va estar ajudant tot el dia, oferint la nostre piscina, que varen utilitzar de magatzem, tot reomplint-la amb un hidrant, per anar recarregar els camions que treballaven sobre el poble amb més rapides. Tres o quatre dels més de 40, més avions i helicòpters que varen col·laborar per evitar que les 100 hectàrees cremades en fossin més.

Causa una gran pena contemplar el bosc calcinat. Només ens queda el consol que gràcies a la Mireia i a un desconegut voluntari de Madremanya, que va córrer a avisar als bombers que treballaven més amunt, les flames que varen arribar a pocs metres de casa, de la nostre i d'altres veïns, no cremessin un marge d'alzines. Així, ens podem enganyar, tot pensant que no ha passat res, que la pudor de cremat que ho impregna tot no és més que una barbacoa mal apagada.

Gràcias a tots els bombers, especialment pels que treballen a peu de foc, per tota la seva feina.

Moltes gràcies.

El pollastre amb gambes de la Teresa a Cadaqués


Hem passat el dissabte a Cadaqués, invitats pel Xavi i sa mare.

A banda de la companyia, el menjar i les precises i amenes històries de la vila que ens va oferir la Teresa, he de deixar constància del plaer amb el que vaig gaudir de la seva conversa en un català deliciós, farcit d'articles salats, que et fa entendre els topònims de Sagaró, Satuna, Sa Riera...

Per dinar, un clàssic mar i muntanya, pollastre amb llagostins.

Fa molts anys, en Josep, el pare de la Judith, pescador en la seva infantesa, m'explicava que per la gent de mar el que era valuós d'aquest plat era el pollastre, no pas el marisc, força corrent en la seva dieta.

No obstant, avui, aquest és un plat de festa per la presència del crustaci. La recepta de la Teresa, si les meves notes i la memòria no em falla, és així:

Rostir el pollastre amb unes fulles de llorer i un cap d'alls al que haurem fet uns talls. Retirar i reservar, sense els alls ni el llor. Fregir les gambes o llagostins a la mateixa cassola, volta i volta. Retirar i reservar. Fregir dos alls i una llesca de pa a la cassola i retirar per la picada. Sofregir ceba i tomàquet ratllat sense pell ni llavors. Per la picada afegim, a més del que teníem reservat, una avellana, dos alls crus i un bon tros de xocolate negre. Ho ajuntem tot i ho deixem coure a foc suau una mitja hora, afegint, si cal, una mica de brou de peix. Retirem el pollastre i els crustacis, pasem la salsa pel xino i ho tornem a ajuntar.
Una delícia.

Croquetes 1


Un d'aquests dies en que ja es respiren les vacances vaig poder tastar les famoses croquetes de la botiga de menjars preparats d'Hostafrancs, al carrer Consell de Cent 17 (tel. 93.422.38.17), http://www.platscuinatshostafrancs.com.

La germana de la Pili ens va oferir una selecció: carn d'olla, pollastre, roquefort, gambes i rap.

Jo només vaig haver de parar la taula, fregir-les i improvisar uns postres pel David i l'Andreu, que m'acompanyaven .

Totes estaven exquisides, però especialment les de carn d'olla i les de roquefort. Lamentablement em vaig quedar amb les ganes de provar les de xocolata, una de les darreres novetats.

No trobo al Coromines l'etimologia de la paraula, ni al català ni a l'espanyol, tampoc trobo la paraula al Labernia, més modern si que apareix en el Pal·las, que diu: “Del francés croquette. Fregit de carn picada i arrebossada”. No se si l'origen de la paraula és francès, però una breu ullada a l'antic Larousse, em dona una versió que no sembla la nostre croqueta tradicional, tot i que si deixa constància del lligam amb farina i mantega.

Estic massa liat per seguir la recerca, així que ho deixo per un altre dia.

El Carme

Bany
Un altre any, l'Eva, l'Enrique i el Carmelo ens han convidat a la benedicció de la Verge del Carme, enguany quasi coincidint amb la data assenyalada. Aquesta vegada no hem pogut gaudir de les sardines a la brasa, per no repetir les que a càrrec de l'Ajuntament es feien just al costat de la llotja, on, un altre any, varem celebrar el dinar. Vaig trobar-les a faltar, doncs les recordo exquisides, però l'esqueixada de l'Eva i el seitó en vinagre de la mare de l'Enrique, varen compensar-ho prou bé.

La festa va acabar amb un bany al mateix port de Sant Feliu.