Hem passat el dissabte a Cadaqués, invitats pel Xavi i sa mare.
A banda de la companyia, el menjar i les precises i amenes històries de la vila que ens va oferir la Teresa, he de deixar constància del plaer amb el que vaig gaudir de la seva conversa en un català deliciós, farcit d'articles salats, que et fa entendre els topònims de Sagaró, Satuna, Sa Riera...
Per dinar, un clàssic mar i muntanya, pollastre amb llagostins.
Fa molts anys, en Josep, el pare de la Judith, pescador en la seva infantesa, m'explicava que per la gent de mar el que era valuós d'aquest plat era el pollastre, no pas el marisc, força corrent en la seva dieta.
No obstant, avui, aquest és un plat de festa per la presència del crustaci. La recepta de la Teresa, si les meves notes i la memòria no em falla, és així:
Rostir el pollastre amb unes fulles de llorer i un cap d'alls al que haurem fet uns talls. Retirar i reservar, sense els alls ni el llor. Fregir les gambes o llagostins a la mateixa cassola, volta i volta. Retirar i reservar. Fregir dos alls i una llesca de pa a la cassola i retirar per la picada. Sofregir ceba i tomàquet ratllat sense pell ni llavors. Per la picada afegim, a més del que teníem reservat, una avellana, dos alls crus i un bon tros de xocolate negre. Ho ajuntem tot i ho deixem coure a foc suau una mitja hora, afegint, si cal, una mica de brou de peix. Retirem el pollastre i els crustacis, pasem la salsa pel xino i ho tornem a ajuntar.Una delícia.
No comments:
Post a Comment