Ronyons a la planxa per Bloom's Day

Malgrat que l’Ulises de Joyce comença a una torre Martello a Sandycove, on ara hi ha un petit museu que té la mala costum de tancar als migdies, el llibre és l’odisea d’un dia en la vida d’en Leopold Bloom, el 4 de juny de 1904, que comença preparant l’esmorzar per a la seva dona Molly, pa amb mantega i té amb llet, mentre que per a ell, a més a més, hi fregeix amb mantega un ronyo de porc, que acaba de comprar a Dlugacz i que quasi se li crema.

Per aquest motiu, tots els fanàtics d’en Joyce, com jo mateix, comencem el 4 de juny, el Bloom’s Day, esmorzant ronyons, que és el que acabo de fer, tot i que els meus són de xai i fets a la planxa i en comptes de té he aixecat una copa de vi a la salut d’en Leopold:

El señot Leopold Bloom comía con deleite los órganos internos de las bestias y aves. Le gustaba la sopa espesa de menudillos, las mollejas, de sabor a nuez, el corazón relleno asado, tajadas de hígado rebozadas con migas de corteza, huevas de bacalao fritas. Sobre todo, le gustaban los riñones de cordero a la parrilla, que daban a su paladar un sutil sabor de orina levemente olorosa.