Faves amb menta

He de començar demanat disculpes per haver deixat passar tants dies sense cap post. La feina incrementada per la crisi, les exigències inacabables dels meus fills i el jardí de la nova casa m'ho han impedit

Abans que acabi la temporada de les faves vull deixar constància de la senzilla i deliciosa recepte de la Meritxell; que ens va oferir fa dues setmanes per celebrar els 89 anys del pare

Les faves, Vicia faba, són les úniques mongetes que es coneixien a Europa abans de l'arribada de les varietats americanes. Al subconscient català les faves estan íntimament relacionades amb l'aroma de la menta (també amb l'anís, cal dir), per això aquesta senzilla recepte és una de les millors maners de gaudir-les:

Pelar les faves, petites i ben tendres, bullir-les amb unes fulles de menta (uns 5 minuts segons e tipus d’aigua), deixar-les refredar i barrejar-les amb més menta, tallada petita, oli i vinagre de Mòdena concentrat. Servir-les fredes, calentes o tèbies, segons gust i/o temporada.

Aquesta recepte és hereva, sens dubte, de la Escudella de Faves Seques, que té, com a mínim, dos segles, i que reprodueixo en la seva versió més moderna de La Cuynera:

En havent pelat i triat les faves, les posaràs a remullar amb aigua freda en la mateixa olla que les voldràs courer. L'endemà, sense mudar-hi l'aigua, les posaràs a courer amb l'oli corresponent, i al ser cuites, i tiraràs la sal. Les deixaràs bullir una estona, i després, hi tiraràs arròs o fideus, a proporció de la quantitat de faves que hi hagis posat, junt amb un brotet de menta.

Aquest senzillesa contrasta favorablement amb el barroquisme de la recepte de faves a la catalana d'en Domènech a La Teca, que porta, entre d'altres coses: farigola, orenga, llorer, api, menta fresca, canyella, pebre, clavell en pols, aiguardent, vi bo, all i julivert.

Dèiem i hem demostrat que les faves i la menta són una mena de parella inseparable. Per això sobta tant que en Pla, a El que hem menjat, parli només de julivert, farigola, romaní i marduix, aquestes dues darreres no utilitzades ni tan sols per en Domènech i no citi la menta.

Bé, poder no sobte tant, o només sobte per aquells que el citen sense haver-lo llegit.