Confit d'Ànec

Enguany hem trencat una tradició que ja tenia 7 anys: celebrar el dia de reis a casa, a Barcelona, en una jornada de portes obertes, que havia arribat a arreplegar a més de 70 persones.

Però aquest reis, la nit de reis, la hem passat a l'Empordà, a casa de l'Hélène i en Joan, que gràcies a misterioses relacions amb el llunyà orient, varen aconseguir que el Rei Baltasar, en persona, portés els regals als nostres petits reis.

La proposta era massa bona com per rebutjar-la, així que demano disculpes als molts amics que altres anys ens havien honrat amb la seva companyia (entre molts d'ells a la Marta i el Javier, que ens varem convidar a tancar l'any, a la Cerdanya).

El menú dels sopar de la nit de reis va ser: foie gras casolà de l'Hélène, amb un gran Sauternes d'en Joan i confit d'ànec amb patates rostides en el greix del confit.

Tot extraordinari.

Per cert, confitar, en aquest cas, és coure a baixa temperatura amb greix. El primer Larousse només cita els confits d'oca i porc, però no pas el d'ànec, que si apareix en les darreres edicions, com l'espanyola. Tampoc el trobem a l'Escoffier, ni a La Cuisine, de Gilbert i Caillard, ni a les primeres edicions de La Veritable Cuisine de Famille, el Tante Marie.

Si que el trobem a La Cuisine Moderne de Guerot, tot i que quasi com una anècdota:

”Dans certes contrées de la France, on conserve la viande dans la graisse, et plus spécialement les porc, l'oie, la dinde, le poulet et le canard.

On fait cuire la viande à feu doux dans le saindoux, puis on la laisse refroidir. On coule ensuite une légère couche de graisse dans le fond d'un pot de grès; on place [...] une couche de viande, puis un autre couche de graisse mi-prise, on laisse encore refroidir, et on continue ainsi jusqu'à ce que le pot soit rempli.

On attend que la dernière couche soit complètement figée; on la recouvre de sel, on bouche hermétiquement [...].Beaucoup de personnes emploient le saindoux, mais la graisse d'oie est préférable.