Coca de Sant Joan

Diu en Coromines de coca:

“A molts parlars locals cóc, mot que amb variants en la vocal, i amb certes discrepàncies en la mena de pastís, reapareix en altres llengües, especialment romàniques i germàniques. Hi ha ben poc fonament per creure que en català, occità, etc., sigui d’origen germànic; les considerables divergències donen a entendre que pertot es tracta d’una creació paral•lela, i no ben coincident del llenguatge infantil.”

Nosaltres la vàrem menjar de crema, fruita confitada i llardons, acompanyada d’un Recaredo, després de gaudir dels focs d’artifici a la platja de Platja d’Aro.

La vaig portar de Barcelona, encarregada a darrera hora, així que no vaig poder escollir gaire i vaig anar a Chez Paul del carrer València. No en quedaven gaires mides però vaig poder reunir una mostra de les tres preparacions.

Tot i que prefereixo no criticar, he de dir que tinc la sensació de que la qualitat d’aquest forn ja no és la que era. Esperem que sigui només una qüestió temporal per culpa d’aquest cabàs on tot i cap que és la crisi.

Per cert, l’Amades ens diu que les coques de Sant Joan eren sovint rodones i foradades pel centre, en cita de pinyons i de fruita confitada, àdhuc, a Mallorca, alguna mena d’ensaïmada, però no pas de crema ni de llardons.