Saturday, September 1, 2012

Paella de marisc...

No soc pas un gran expert en el mon de l’arròs i encara menys i en subtil àmbit de les paelles, però darrerament me l'han demanat sovint, així que he decidit suplir les meves mancances amb una mica de pràctica.

Ahir, a la Boqueria, em vaig proveir del material necessari, i avui, després d’una petita excursió matinal per descobrir el retaule de Sant Baldiri, m’hi poso a la feina

En començar, jo que soc bàsicament intuïtiu en la cuina, m’he posat obsessivament a pesar els ingredients, en un estrany exercici d’auto pedagogia que em permetés reproduir un resultat encara desconegut. Així que puc transcriure’ls amb precís detall. Lamentablement, el més important pel que fa a la mida, el brou, en haver fet alguns ajustos sobre la marxa no en tinc la absoluta certesa de la seva correcció.

Per a dues persones:

73 gr de ceba
24 gr de pebrot
170 gr de dos escamarlans
115 gr de quatre gambes
80 gr de tomàquet
100 gr d’un calamar
40 gr de pèsols
180 gr d’arròs
500 gr de brou
120 gr de musclos
Per començar cal escollir a quina tradició ens encomanem, si posar l’arròs abans que l’aigua o després, jo avui m’he decidit, per seguretat personal per la segona opció.

Cal dir que aquesta opció, malgrat el que puguin penar certs puristes valencians, té una llarga tradició, però això ho deixaré per un altre dia.

Així la descripció de la recepta podria ser això:

Fregir dos alls i reservar-los (aquests no els vaig pesar), passar per la paella els escamarlans i les gambes, tot just que canviïn el color i retirar-los. Sofregir la seva i el pebrot al mateix oli, el pebrot era de l’hort de l’Empordà, exquisit, afegir el calamar en rodanxes i quan es tornin blanques incorporem l’arròs que torrarem tres minuts, després els pèsols i els musclos nets, i llavors afegim el brou calent, tot reservant una mica per la picada. El brou, aquesta vegada, era un de ben senzillet d’un Tetrabrik. Als 8 minuts afegim la picada, feta amb els alls apartats, una mica de julivert i la carn d’una nyora, hi posem a sobre els crustacis i quan s’hagi begut tot el brou, uns 10 o 12 minuts després, l’acabem de coure al forn, precalentat a 160 graus.
Crec que he superat la prova amb escreix, però com indiquen els punts suspensius del títol del post, aquest només és el començament d’una llarga aventura.

No comments: