Cuina a bord

Ja fa massa dies que no publico cap post i tinc algunes excuses. Per començar el pis de Barcelona segueix potes enlaire. El que havia de ser un petita intervenció pictòrica per reparar els desperfectes ocasionats per certes humitats, s’ha convertit en una actuació de gran nivell amb implicacions substancials. La més significativa és la eliminació de tots els elements decoratius, quadres i llibreries auxiliars inclosos.

Això comporta tenir quasi mil llibres escampats per terra i caixes, mobles i trastos ocupant la sala i la biblioteca, el que deixa poc espai i ganes per escriure.

Per altre banda he estat navegant, i d’això us volia parlar. Han estat quatre dies de pràctiques en un Bavaria 46, un veler de quinze metres i quatre cabines.

Abans de salpar no coneixia a cap dels altres tripulants i per prudència no vaig suggerir res per l’avituallament; que va consistir en pasta, salses preparades, truites de patates i pollastres, envasats al vuit, embotits, tomàquets, pa, galetes, magdalenes, aigua, llet, cervesa, vi, rom i whisky. Només vaig insistir en que la meva ració de cerveses fossin Voll Damm i vaig comprar caiena en pols per fer més suportables les truites.

Com podeu veure a la imatge, la cuina del Bavaria 46 és força generosa, i l’espai a les neveres abundant, però calen pràctica i ganes per menjar bé a bord.

A la biblioteca tinc un receptari americà titulat “The One Pan Cookbook”, especialment dedicat en això, receptes amb els mínims materials per fer a bord, i que pren com a base un altre receptari, aquest de campistes, una cuina amb certes semblances.

Se que hi ha en Espanyol un titulat “La Cocina a Bordo y Otros Fogones” de Josep Bermejo, que he tingut a les mans en alguna ocasió, la darrera a la Fira del Llibre, fa dos dies, però que mai m’he decidit a comprar.

Com heu pogut endevinar per la compra, el menjar ha estat molt bàsic i especialment desagradable ha estat menjar pasta amb salsa napolitana de pot. Tant senzill que és fer-la amb mantega i formatge o amb alls, oli i bitxos. Per sort varem dormir dos nits a port, una a l’Estartit i l’altre a Blanes, així que varem poder sopar de restaurant, en el cas de Blanes un arròs negre molt bo. Per cert, aquí varem coincidir amb el XXV aplec d’esbarts de les comarques gironines, on vaig gaudir del preciós espectacle de veure ballar el ball pla amb música moderna.