Wednesday, October 29, 2008

Olives 2

Gin
Tinc la resposta que em mancava al darrer post, ja he parlat amb en Jordi i m'ha donat dues receptes que va aprendre de la seva àvia, la padrina diu ell, que berenava pa amb olives.

Per obtenir unes olives negres com les que s'acostumen a comercialitzar amb l'apel·latiu d'Aragó, cal collir-les ben madures, completament negres, i amb els dits, d'una en una, comprovant que no hi hagi penetrar cap paràsit, doncs ens sortiria una oliva desagradablement tova, les deixem assecar al sol, sobre d'una estora, un parell o tres dies, procurant no deixar-les al ras per la nit, i quan la pell comenci a arrugar-se les introduïm en un gerro amb oli on les deixem reposar un mes i mig.

Si les volem verdes, les agafem madures però verdes, de la mateixa manera, procurant que no hi hagi cap foradet. Les posem en aigua tres dies canviant l'aigua cada dia. Després les fiquem en un pot amb aigua salada, amb prou sal perquè quasi suri un ou fresc. Passat un mes ja les podem menjar.

En Jordi s'ha escandalitzat quan he suggerit que es podria afegir alguna herba aromàtica o uns alls. M'ha contestat que quan vol alls menja alls i quan vol olives menja això, olives, amb gust a oliva.

He de reconèixer que te raó.

A més, una oliva amb gust a oliva és el complement ideal del Dry Martitni, si abans l'hem rentat per treure'n la sal.

No discutiré avui sobre la recepte ideal ni sobre les avantatges del Noilly Prat davant del Martini, però si que us recomano una ginebra : The London Gin. Una delícia per 28 euros; la podeu trobar al Quilez.

2 comments:

Anonymous said...

Aquesta setmana ens han regalat una carbassa autòctona del maresme i dissabte pel matí vaig fer sopa de carbassa pel meu amic ; tallar-la per la meitat i pelar-la va ser el més laboriós ja que el suculent interior està protegit d’ un carcassa molt dura; tallada a trossos i neta de “pepites” es posada a bullir amb aigua, margarina, sal i pebre blanca. El temps de cocció es impossible de saber quan consulto amb la meva mara les receptes; tot ho fa a ull, diu que es segons les aigües.
Un cop va estar, que va ser quan amb l’ espàtula de fusta es va partir en dos, vam retirar del foc la cassola i vam treure un got de líquid d’ebullició de dins la cassola.
Un cop de “túrmix”, un bon torç de mantega i més “túrmix”.
El resultat el podeu comprovar a la nevera del meu amic de Barcelona, previ una minuts de microones i dos ó tres ametlles torrades per sobre.
Ah! Aquesta setmana marxo a Milà i Roma ja estaré al cas per si tenen algun costum culinari interessant per explicar-vos. El pannetone, la grapa, il gelatto i la pizza, no valen ja ho sé.
Adeuuuuuuuuuuu!!!!
Txell.

Sentsovi said...

Per la crema de carbassa la Termomix és fantàstica. Jo també hi poso crema de llet, i pot ser la deixo uns 40 minuts a 90 graus. Si vols probar quelcom especial, has de pasar per la paella uns troços de botifarra negre i servi-los per sobre de la crema. Això també funciona amb la crema de boniato. Que gaudeixis de Roma i no oblidis la Judith de Caravaggio al Barberini, la Madonna dei Plafrenieri i la Fornarina a la Borghese, les fasanes del Gesu, de San Carlo... quina enveja.