Ja han passat masses dies, però volia deixar constància d’un sopar força especial amb el que ens va obsequiar l’Elena per al seu aniversari.
El xef encarregat de fer-nos gaudir va ser en Pedro Monge, el xef sense restaurant, que ha cuinat per l’Spielberg o els Clinton.
Podríem considerar la seva transcendència culinària d’acord a les 25.000 entrades que té al Google, ja que si bé l’Adrià s’acosta al milió, en Santamaria, amb cinc estrelles, en te poc més de 100.000. Però crec que per fer-li justícia cal, òbviament menjar les seves propostes, però fonamentalment conèixer-lo: una persona encantadora que sap transmetre l’amor per la seva feina.
Per l’aperitiu ens va oferir uns xips de patata amb enciam, salmó i una salsa blanca amb una punta quasi imperceptible de wasabi, una galeta amb parmesà ratllat i amanida i una crema quasi crua de pèsols amb ous de guatlla fumats. De primer plat, una crema de tòfona i ceps, sense crema de llet, només amb una mica de llet descremada. De segon, foie a la planxa amb crema de blat de moro i els seu cruixent amb tonyina crua marinada, un minut (en Pedro diu 10 segons) en 1 part de salsa de soja, 1 part d’oli de gira-sol, mitja part de mirim i una gota de wasabi. De tercer, galtes de vedella segellades a la paella i netes d’oli, cuites a foc mínim amb verdures i acompanyades d’escuma de patata i puré de moniato. De postre, tres xocolates amb les seves textures i granissat de cafè.
No comments:
Post a Comment