"Botillo"

Tot i que el temps, que ja comença a ser definitivament primaveral, no era el propici, en Raül ens ha obsequiat amb un “Botillo”, de la forma més senzilla, el “Botillo”, xoriço i patates.

Era una promesa que per dificultats d’agenda s’havia anat demorant, i que gràcies a la seva generositat ens ha portat fins aquí, a l’Empordà, l’única manera de fer-la realitat.

L’elaboració, en aquest cas, ha estat molt senzilla: fer bullir el “Botillo” una hora i mitja amb aigua que el cobreixi i als darrers quinze minuts afegir les patates i el xoriço i... ja esta.

El més important és la qualitat dels materials, i en Raül ho compra a una botiga al carrer Marina, especialitzada en productes de Galícia.

Si volem treballar més el plat, el tradicional és afegir, també, “grelos”, o col i, menys tradicional, cigrons.

De “botillos” s’en fan, especialment al Bierzo, a Lleó, i a les comarques costaneres de Galícia, es un embotit assecat i fumat, elaborat amb diferents parts del porc, costella, cua, llengua, careta, ben definides les quantitats, si és fa sota l’ampara de la indicació geogràfica protegida “Botillo del Bierzo”, com podeu consultar a la seva pàgina web. Porta, a més a més, pebre i all.

El “Botillo” de Galícia, que és el que hem menjat, porta, crec que exclusivament, costelló, amb els ossos inclosos.

A Barcelona el popular locutor en Luis del Olmo en fa un multitudinari. La darrera vegada que em va convidar va ser a l’Hotel Joan Carles I, però recordo haver anat, fa anys, al Princesa Sofia.

He llegit per la xarxa que “Botillo” deriva de botellus, intestí. No ho crec pas. Botellus-i ho tradueix el Valbuena de 1865, tot referint-ho a botulus, per “salsicha, morcilla o chorizo”, mentre que intestí ho tradueix per intestinum o interanum. En català estaria clar que derivaria de botir, inflar, documentat fa més de vuit-cents anys, la mateixa arrel de la que deriva botifarra o embotit.