La col amb poma de la Wilma

Us parlava en un altre post d’una guarnició de col i poma, doncs aquí teniu una proposta.

L’escric en agraïment a uns nous amics i amigues, malgrat que elles no en siguin gens partidàries de la cuina del seu país.

Els vull donar públicament les gràcies, especialment a la Wilma, per una deliciosa vetllada, que va acabar amb una passejada inoblidable pels canals d’Amsterdam, en una poc habitual càlida nit de tardor.

Sofregir, en força mantega, una ceba de Figueres i una poma gran, Fuji per exemple, o qualsevol que no es desfaci, quant les ceba comenci a canviar de transparent a daurat, afegiu mitja col vermella tallada a làmines, ho deixeu fregir uns cinc o deu minuts i afegiu un quart de got de suc de taronja o de cervesa, si no en teniu, una cullerada de sucre i sal i pebre, una branca de canyella i sis claus d’olor, si en teniu els podeu clavar a un quart de taronja, ho deixeu al foc, mig tapat, durant 30 o 45 minuts, quant la col ja hagi canviat del color lila al vermell.

La podeu menjar com a guarnició d’una bona salsitxa de “frankfurt”, bullida no pas fregida, amb una sopa de tomàquet de primer, tot acompanyat per una La Trappe Tripel, una gran cervesa d’abadia, i ja teniu un menú holandès.