Pa de pessic o pastis de iogurt

Vaig començar a fer el conegut pa de pessic o pastis de iogurt amb una certa assiduïtat fa molt anys gràcies a la recepta que em va proporcionar el desaparegut Fede, Feede pel amics. El personatge que apareix a la foto sobre el Xip-xap, que és com crec recordar es deia la barca.

(Ha passat molt de temps d’ençà aquesta foto, com podeu comprovar La Vanguardia llavors era "Espanyola").

En Fede es va dedicar a fer totes les variacions possibles, dels vuit elements que segons ell té la recepta: iogurt, ou, farina, sucre, bicarbonat, ametlles, pell de llimona i oli, tot i que finalment es va quedar amb la combinació un iogurt, una mida de iogurt de sucre, tres de farina, i mitja d’oli, tres ous, un sobre de Royal, una mica de pell de llimona ratllada i un grapar d’ametlles torrades triturades amb la pell inclosa.

He recordat aquesta preparació gràcies al meu cosí, Javier, que n’és un gran aficionat, tot i que ell i afegeix mitja mida més de sucre i no hi posa ametlles. Amb el dubte de la composició més correcte he fet una mirada a aquest immens receptari que és Internet, i com és habitual quan fas aquestes cerques, surts amb més dubtes que al principi.

Llavors he trobat la recepta d’en Ramon, que segons el meu fill és el millor cuiner del mon, que només afegeix una mica més de sucre i un xic de mantega, i proposa canviar una mida de farina per una d’ametlla molta, o de nous, o de panses, o de cacau en pols.

Finalment aquesta nit m’he decantat per la proposta d’en Fedee, potser ha estat una mena d’homenatge per aquest bon amic que ens va deixar massa aviat. Només he afegit una mica de sucre per sobre per decorar-ho i he fet servir un motlle de plum cake, folrat amb paper de forn.

Per acabar, que millor homenatge que un fragment d’un poema d’en Fede:

"Por el camino mustio del olvido llevas delicada mi recuerdo,
mas yo no aceptaré muy lejos tu sonrisa
si no la transforma nuestro viento en nuestra."