Saturday, May 17, 2008

La llata i La Rosa de Alejandría


Sembla ser que al si de la xarxa ningú ha trobat el misteri de la llata. Ha estat el bon amic Raül qui m’ha facilitat la pista. Aquí teniu el fragment de la Rosa d’Alexandria on en Biscuter lloa les meravelles d’aquesta peça de carn, en parlar de la vedella amb bolets:
[...] Yo siempre le pido a la señora Amparo, mi carnicera, que me guarde la llata, no hay nada como la llata para hacer la ternera guisada con bolets, porque la melosidad de la llata, esa melosidad que suelta el tendrum ese que lleva en el centro, pues esa melosidad combina de puta madre, bueno, a las mil maravillas, con la melosidad que suelta el bolet, esa agüilla espesa que suelta el bolet. ¿Me explico?
M’he pres la llicència de substituir l’Amparo per una imatge de la meva carnissera, l’Anna, que també de tant en tant em guarda una peça de llata, tot i que no en soc tan aficionat com en Biscuter.

1 comment:

Anonymous said...
This comment has been removed by a blog administrator.