El passat diumenge vaig menjar un fricandó, obra de la Maria Àngels i per tant exquisit, fet amb filets de llata i una barreja de bolets, comprats a darrera hora al Intermarche de Platja d’Aro, on no hi havia cama-secs, però si ceps i també rossinyols, que l’Àngels va afegir amb una certa recança.
Del Fricandó, diu Muro en el seu Practicón en edició de 1899: “...este guiso de la antigua cocina espanyola y de la moderna cocina francesa, se hace generalmentes con ternera mechada...”.
Aquest no és, òbviament, el fricandó que nosaltres coneixem i aquesta és una història que algun dia us explicaré, però avui vull deixar a l’aire un dubte que em persegueix des d’aquest diumenge.
La llata és, tal com diu la vikipèdia, una peça de carn de boví de primera B, recoberta d’un tel exterior i amb un nervi intern, situada damunt d’espatlla.
No és pas una peça per la que jo tingui una especial predilecció, però estic convençut d’haver llegit en algun llibre d’en Vazquez Montalban i en boca de Carvalho una lloança aferrissada d’aquest tall.
El problema és que no recordo el llibre ni tampoc al plat al que feia referència, i per això escric aquestes línees.
Hi ha algú que se’n recordi?
No comments:
Post a Comment