Brunyols 2

Fa unes setmanes vaig proposar-me, seriosament, intentar fer uns brunyols, crec que era per Setmana Santa, una data força propícia per aquests dolços, de fet em sembla recordar que va coincidir amb una fira de brunyols i ratafia a Cervià, a la que no vaig poder assistir.

El primer problema va ser trobar una recepta que em sembles adient.

No vaig poder escollir gaire, ja que, a l’Empordà només tinc una petita part de la biblioteca i no tinc connexió a Internet. Així que la única alternativa va ser la versió que apareix a La Cuina Comarca a Comarca, de Ciro.

El segon problema vaig pensar que seria trobar unes espècies tant poc habituals com la matafaluga o les llavors de coriandre.

El cert és que encara no sabia que fer brunyols a casa, a l’Empordà , és una tradició força viva. Així que a Sant Jordi, a la botiga on trobes de tot i a tota hora, hi havia sacs sencers, bé en pols, bé en gra, farina a l’engròs, llevat, anís... tot el necessari.

La meva versió de la recepta és més o menys així:

Treballar dues cullerades de farina en un bol amb un pols de sal, tres nous de llevat de forner i mig got de llet, fer una bola i deixar-ho pujar, fins doblar la mida. Treballar 750 grams de farina amb mig litre d’oli, mig got de llet, tres ous, 300 grams de sucre, la pell rallada d’una llimona, un polsim de canyella, una cullerada i mitja de matafaluga, una de llavors de coriandre en pols i un got petit d’anís. Barrejar-ho amb la pasta anterior i deixar-ho reposar fins que creixi un mínim de tres hores i millor quatre o sis, les primeres a la nevera per alentir la fermentació. Fer boletes amb els dits sucats amb oli tot foradant el centre i fregir-les amb oli de gira-sol a mida que les fem. Finalment empolsar-los amb sucre.

El resultat va ser prou reeixit com per que en Jordi afirmés, sense saber que els havia fet jo, que eren com el que feia la padrina a la seva infantesa. Per mi va ser una loteria trobar la consistència de la massa i per això vaig esperar amb impaciència l’aplec de Sant Roc.