Sense haver-ho conegut es difícil d’entendre la impressió que causava a finals dels vuitanta la Kurfürstendamm, en comparació amb el nostre Passeig de Gràcia, llavors gris i sense gaire vida, quatre restaurants, quatre botigues i un munt d’oficines bancàries. La Ku'damm estava farcida de vida, de glamour, de luxe.
Travessar el Check point Charlie per arribar al Berlín Oriental feia respecte i travessar el Check point Bravo per endinsar-se en l’Alemanya comunista feia, àdhuc, certa por.
Però era no vull recordar vells temps, vull deixar constància d’una experiència gastronòmicament impactant: pujar a la sisena planta dels magatzems Kaufhaus des Westens, els famosos Ka De We, molt a prop de la Ku'damm.
No només tenen una immensa gamma dels més variats productes dels més variats països, ans que ho complementen amb desenes de petis restaurants temàtics, l’un de pasta fresca, l’altre de marisc, el de més enllà de cuina tailandesa, l’altre japonès o perquè no una amplia selecció de salsitxes alemanyes o bé el Kartoffel-Acker, amb les més variades combinacions al voltant de la patata, que és el que surt a la foto.
1 comment:
En referència a l’ obre de Luisa Miller he tingut una discussió amb un amic sobre la corrent musical al que pertany G. Verdi, el meu amic diu que pertany al verisme però jo no ho tinc tan clar.
Avanç d’ indicar perquè ho veig així com que ja se que aquest es un espai culinari us faré una petita aportació, que es molt probable que ja en sigueu coneixedors.
La meva aportació consisteix en indicar un magnífic espai. Jo el vaig conèixer aquest dissabte passat en motiu d’unes noces d’or. Es diu Hotel Sant Bernat i pertany a la cadena Husa. Esta situat dins el parc natural del Montseny. Em va sorprendre gratament trobar un lloc tan confortable i tant “apartat de la civilització”. Mentre anava conduint pensava com pot arribar aquí el transport de subministrament i recordava que el mes passat navegant per la costa del maresme el Montseny feia impressió de veure tant blanc de la neu que s’ hi va anar acumulant durant varies setmanes, no m´ explico com s´ ho deurien fer no sols l’ Hotel Bernat, si no altres llocs de restauració que estaven curosament senyalitzats però no es veien al llarg de tota l’ estreta i molt ben pavimentada carretera que durant els seus t 20 kilòmetres que pujava amb corbes molt còmodes constantment sorprenia amb una diversitat de planes, d’ arbres, de racons, de grans vistes, ponts i el que l’ imaginació vulgui, semblava que t’ havies perdut... en un lloc de conte . Un cop descrit l’ entorn, el menjar molt original, molt bo i molt ben servit. La resta ho vam fen fer els fills del nuvis, i els comensals i aquí ja finalitzo.
Retornant al meu interès el meu amic diu que verisme si que vol dir “el que es real” però procedeix del mot propi Verdi, jo lo dic que el mot verisme es la finalització del romanticisme i no procedeix de Verdi, sino de “il vero” , “ el que es vert” que vol dir “el que es real”.
Puccino sí que es 100% verisme ( be amb matisos) però Verdi pertany més aviat al romanticisme almenys en els arguments de les primeres obres Luisa Miller, que es la 15 situa l’acció al s. XVII quan les operes veristes situen l’ acció al s. XVIII i l’ altre fet musical que trobo que fa pertànyer a Luisa Miller al romanticisme es que te una obertura i el verisme (segons diu el llibre “Cinc cèntims d’Òpera” en el capítol 23) elimina les obertures.
Finalment, però, hi han 2 detalls que em fan pensar que Verdi potser podria ser verista i es que es ell qui dona realisme al cant i segon segons la Informació del Liceu diu que La Traviata (identifico com a personatge del verisme ) es hereva directa de Luisa Miller (personatge romàntic oi? ).
Com sé que pròximament anireu a veure Kabale und Liebe i haureu mirat tot allò referent a l’ obra de Schiller, Cammarano i Verdi us serà molt fàcil clarificar-nos a en Fer i a mi quan de verisme italià , o de romanticisme italià o de Grande Òpera francesa te Giuseppe Verdi en els seus 90 anys de vida.
Gràcies.
Post a Comment