Per a la revetlla de Sant Joan, a Platja d’Aro, ens varen obsequiar amb un dinar que començava amb els tradicionals antipasti, presidits per dos grans peres de Burrata.
El plat principal va ésser salmó amb patates i nata al forn, del qual ja us parlaré un altre dia.
La Burrata és un formatge dels anomenats filats, com la Mozzarella, el Provolone, el Cashcaval, el Kasseri, el Cacetti i d’altres. Per elaborar-los es deixa que la massa quallada i tallada de llet formi una mena de torta, que s’acidifica. Després es talla aquesta torta i s’escalden els trossos i s’amassen. En el cas de la Burrata, s’amassa al voltant d’un punta de mantega i en el cas de la Burrata di Andria, aquesta mena de pera es recobreix de fulles de Porrassa.
El seu origen és força recent, doncs es va començar a fer a principis del segle XX, a la granja Bianchini del poble d'Andria. La nostra Burrata no portava fulles de Porrassa, ans que unes cintes verdes recordaven la vella tradició, no obstant, amb els tomàquets de l’hort de l’Antonio i l’excel·lent oli d’Arbequina d’en Miquel el resultat va ser incomparable.
3 comments:
Muy buenas, que tal?
T’ escrit per informar-te, que al jardí del teu germà també hi ha a un hort constant d’ arbres fruiters i herbes per cuinar. Hi ha una herba amb sabor tropical que posada a l’ amanida es estupenda, apart també hi han les clàssiques. Respecte als arbres hi han 2 codonyers amb fruits petits i 1 presseguer molt avançat, pobre les seves amb branques amb prou feines suporten el pes de dotzeneta i mitja de préssecs grans i rosats i el tronc es tan primet que en Fer l’ hi ha hagut de posar una pedra gran perquè el vent no el tombés; crec que amb menys d’ un mes els fruits seran comestibles. Seria fantàstic que ni haguessin més i poder fer melmelada per tot l’ hivern, perquè amb tampoc material no es possible, oi?
Respecte els codonys, la meva avia sí que feia codony, però no recordo com es fa, el fruit no es comestible, crec que s´ ha d’ elaborar, potser seria interessant saber quan s´ han de collir i que fer amb ells; be com es fa el codony.
Ah! Per últim creus que valdria la pena que en Fer tingues una figuera, ho dic per poder menjar figues amb pernil i perquè la part del darrera de la seva casa diu que no te utilitat,... be però potser aquest es més tema del jardiner Mr. Felix, sí accedís a plantar més fruiters....
Apa bon cap de Setmana.
Txell.
No sé el motiu però jo associo el codony a la tardor. Només l’he fet una vegada, per a una amanida de verd i fruits secs, vaig consultar, però no seguir, la recepta del Corpus. Crec que els vaig bullir, després de pelar-los amb esforç, fins que van estar tendres, poc més d’una hora, fins que tenen un bonic color vermellós. A mitja cocció vaig afegir sucre, força però menys de l’habitual, doncs el seu destí era una amanida. Es pelen amb esforç, doncs costa un munt fer-ho amb un ganivet normal i corrent com ho vaig fer jo, a banda de contradir l’alquimista Nostradamus, que al segle XVI deia que s’havien de fer amb la pell per conservar el seu olor.
danke.
meritxell
Post a Comment