Alessandro Filippini, Delmonico, el Salisbury Steak i l’hamburguesa

Alessandro Filippini va ésser un dels més famosos chef del Delmonico de Nova York.

El Delmonico, fundat per immigrants Suissos, va ser el primer restaurant de Luxe de la ciutat i va ser el referent de l’alta cuina durant més de cents anys, amb els seus menús en francès, traduïts a l’anglès i posteriorment en anglès a una banda i francès a l’altre.

Al desembre de 1827 Giovanni i Pietro Delmonico van obrir el seu primer cafè, que va prosperar, especialment amb la contractació del chef John Lux i l’arribada de Lorenzo Delmonico, que al 1848, després de la mort de Giovanni i la retirada de Pietro, es va convertir en l’únic propietari del restaurant del carrer South William Street i de l’Hotel de Broadway.

Al 1849 Lorenzo contracta a Alessandro Filippini que probablement treballar a les ordres de Lux. Al 1862 Lorenzo contracta a Charles Ranhofer per dirigir el nou restaurant de la 14th Street. Es possible que Filippini marxes del Delmonico per tornar al 1884 i dirigir el restaurant de Pine Street fins que Charles Delmonico el tanqués al 1888. Cosa que va aprofitat Filippini per dedicar-se a escriure de cuina. La seva primera obra va ser The Table, que citava Szathmary com a origen de l’hamburguesa.

Quan va nèixer el Delmonico el que era habitual als restaurants i hotels americans era oferir un menú sencer a un determinat preu, el Delmonico va introduir a Nova York el concepte d’una carta on escollir diferents plats a diferents preus, força alts habitualment, en un ambient luxós que va congregar als Rockefeller, Goodyear, Vanderbilt, Morgan, Astor i polítics i celebritats de l’època que van possibilitar l’existència de sis Delmonicos, que finalment van sucumbir als nous temps i especialment a la llei seca de 1919.

Doncs aquest The Table de Filippini ha esta un dels meus regals de Sant Jordi.

Ara, amb la font a les mans, crec que el concepte d’hamburguesa, carn picada a la graella, és americà, però que el nom és fusió de conceptes, un altre dia us explicaré els meus motius, mentre us deixo amb la recepta del Salisbury Steak.