Oriol Rosell

Ha estat polèmica aquest dies el comentari del conseller Saura sobre la seva preferència del Champagne sobre el Cava. En Quim Monzò ha deixat constància a La Vangiardia de que a ell també li agrada més el Campagne, tot defensant la postura del conseller.

Doncs jo no estic gens d’acord. Primerament crec que el senyor Saura, en tant que membre del govern Català i en aquest tema, que té certes connotacions afegides, hauria d’haver estat més “polític”.

En segon terme crec que ambdós fan una comparació molt poc lògica, donat que té poc sentit fer-ho sense acotar els termes de la dicotomia. Hem de definir quins son els paràmetres a tenir en compta per fer la comparació i què és el que hem de comparar. Dos productes del mateix preu, de les mateixes característiques d’envelliment, de la mateixa gamma?

Jo, personalment, a igualtat de preu sempre preferiré un Cava Català. Això no obsta per apreciar, i molt, el producte francès. Tinc encara al paladar una copa d’Heidsieck, un Brut Réserve sense anyada, que vaig prendre a Vichy amb una Heidsieck, extraordinària jugadora de golf. Llàstima que les caves ja no eren ni son de la seva família.

Amb això del Cava sembla que no soc l’únic, docs també ha estat notícia, no tanta, que el Cava Oriol Rosell Reserva de la Propietat 2002, ha guanyat en una cata a cegues al Dom Pérignon 1999 i al Clos du Mesnil 1996, entre d’altres Champagne de pedigrí com el Bollinger R.D. 1996 i el Pierre Paillard Grand Cru 2000.

Vet aquí que fa dies us parlava d’aquest cava tot ressenyant el restaurant Can Bosch. També us parlava d’un vi del Monsant, una denominació a seguir amb molta cura, i poc després en Robert Parker, el crític més influent del món i l’editor de la prestigiosa “The wine Advocate”, col·locava, amb 99 punts i entre els sis millors, a un vi d’aquesta denominació, i a 29 més els hi concedia més de noranta punts en la darrera llista dels millors vins espanyols.

Encara pensaré que tinc un bon paladar.

(Per cert, la foto és d'unes Mignardises de Can Bosch)