El Bubalus bubalis, búfal d’aigua, búfal asiàtic o carabao és el bòvid més important de l’Asia. Malgrat ésser un animal tropical és força sensible al calor i per això es va adaptar bé a les regions menys càlides amb climes més suaus. Els àrabs el van portar al Pròxim Orient cap a l’any 700 d.c. i a l’edat mitjana es va introduir a tota Europa. D’aquesta introducció només queda un vestigi al sud de Roma, a la regió de la Campania.
La llet de búfala té més greix i una mica menys de proteïna que la de vaca i un sabor certament diferenciat, que es trasllada a la mozzarella que es produeix amb aquesta llet, ja que hi ha mozzarella feta amb llet de vaca, com algunes de les italianes i totes les fetes als Estats Units, Dinamarca o Canadà.
Igual que la Burrata, que també s’hauria de fer amb llet de búfala, és un formatge filat.
Tot això us ho explico doncs aquest ha estat el meu sopar: una amanida de tomàquet pelat amb mozzarella, sal, pebre, oli i orenga, res més.
Bé, també he sopat escoltant Brad Mahldau amb el germans Rossy, When I Fall in Love, una gravació feta a la Cova del Drac al 1992 que m’ha deixat en Carlos. Ha servit per treure’m de les orelles la Macy Gray que he sentit en directe aquesta nit. Un bon final per a una nit agradable.
2 comments:
Bon dia chef; tinc un conegut que li encanten les mongetes i finalment m´ he decidit ha prepara-li un plat típic català, l’ EMPEDRAT, he vist 2 receptes ha Internet, una hi posava bacallà i l’ altre no n’ hi posava. De moment aquest matí he anat al mercat i he comprat bona matèria prima; es a dir, res de mongetes bastes, sinó les finetes, les del ganxet i n´ he comprat ½ Kg. Bé dons es tracta de que em proposis una recepta per elaborar aquest refrescant i nutritiu plat estiuenc català.
Em permeto abusant novament del blog, voldria deixar constància de l’ èxitus d’ un gran Home, el nuvi que va celebrar amb la Maria persones les noces d’ Or a l’ Hotel Husa. Segur que el poble de Prats i Sansor et trobarà a faltar i aquest 6 d’ agost l’ Ermita de Sant Salvador ja no comptarà amb la vostre ajut físic per fer l’ aplec, però jo sé que d’ alguna manera hi sereu present. Estaria be que posessin música popular russa, que tan us agradava oi?. Jo us vaig conèixer molt poc, a aquell dinar al Montseny ja sabia que estàveu malalt, però el vostre rostre desbordava tanta felicitat i pau ... , la d’ un Home apunt de marxar però que ho ha pogut fer tot satisfactòriament. No volia mai oblidar aquella mirada, Ton ha estar un gran honor haver-te conegut.
Meritxell Vilaseca Garriga.
Personalment no m'imagino un empedrat sense bacallà. De totes formes et consultaré aquesta nit la biblioteca. Llàstima que hagis comprat les mongetes doncs amb bacallà hi ha una combinació d'en Fer, força original: taronja pelada, bacallà esqueixat i olives negres (amb forma d'olivada queda pot ser millor).
Post a Comment