La mona de Pasqua

La mona de Pasqua és, segons Jaume Castell en el seu “Per què mengem el que mengem”, un coc de pa amb tants ous com anys té el fillol, destinatari de la mona. El coc és de la pasta que es coneix com pa dormit:

“S’ha de treballar amb oli i una mica d’estrella d’anís, i s’ha de deixar dormir unes hores”

Això dels ous ja ho escrivia anys enrere en Nestor Luján al seu “Diccionari de Gastronomia Catalana”. En Luján, a més a més, ens parla de la controvèrsia en l’origen del nom, tot citant l’etimologia llatina, els pastissos de la confiteria Massana al carrer Ferran o el possible origen àrab, derivació de la paraula “muna” que significa proveïment.

Però en Coromines, que no era historiador ans que filòleg, uns quants anys abans, ja havia deixat clar que mona ve del llatí:

“Mona, pastis guarnit d’ous que es menja per pasqua, del llatí munda, plural mundum, panera adornada i plena d’objectes (especialment coques i pastissos), que els romans ofrenaven a Ceres en el mes d’abril. [...] Etimologia segura a desgrat de la curiosa coincidència amb l’àrab muna o mu’na.”

Ara, tot i que encara se’n fan de les clàssiques mones amb ous de gallina, el que triomfa són els ous i les figures de xocolata, que sovint es col·loquen a sobra d’un “Massini”, pastis de nata i xocolata cobert de crema cremada, o d’una “Sara”, pastís fet amb pa de pessic i crema de mantega, recobert amb trossets d'ametlles torrades.

Ahir, aprofitant que el meu fillol, en Marc, s’havia deixat part de la seva mona a casa, la Sara que dèiem, l’he menjat de ressopó, amb el previ permís del pare del meu fillol. L’he menjat amb una mica de Madeira, prou embafador per completar la nit d’òpera al Liceu amb Tannhäuser, del que ja us dirè més coses la setmana vinent, doncs el torno a repetir.

Vuit hores de Wagner en set dies per intentar comprendre com algú pot desitjar abandonar el Venusberg, la montanya de Venus:

“Damunt els coixins més flonjos, dels teus membres assossegats fugirà tot dolor, el teu front ardent serà banyat per l’aire fresc, un foc de voluptuositat et farà vibrà el cor.”