Sant Patrici, Joyce i els cuiners

Avui, 17 de març, és el dia de Sant Patrici, Patricius Magonus Sucatusés, el patró d'Irlanda, i això em porta records de Dublín i de Joyce.

A Dublín podem trobar uns dels poc més de 20 Vermeers que es troben a Europa, a la National Gallery of Ireland, on també hi ha un extraordinari Caravaggio, The Taking of Christ o la darrera i inacabada obra de John Butler Yeats. A la Hugh Lane Gallery hi ha el caòtic estudi londinenc de Francis Bacon, transportat en un curiós exercici d’arqueologia moderna. A l’Irish Museum of Modern Art hi trobem uns jardins encisadors i interessants exposicions.

A Dublín podem gaudir de les vistes i d’una pinta de Guiness al The Gravity Bar a la setena planta de la Guinness Storehouse a St. James’s Gate Brewery, o la mateixa pinta i una conversa agradable a qualsevol dels milers de pubs de la ciutat.

O passejar vorejant la costa de Sandycove per davant del Forty Foot fins arribar a la torre Martello on comença l’Ulises, i llegir, a l’empara d’aquesta sòbria construcció, qualsevol capítol d’aquesta genialitat, pot ser el vuitè on Joyce parla de menjar.

"Me gustaría unas pocas aceitunas si las tuvieran. Italianas las prefiero. Un buen vaso de borgoña quita allá eso. Lubrifica. Una buena ensalada, fresca como un pepino; Tom Kernan sabe aliñar. Le da el toque. Puro aceite de oliva. Milly me sirvió aquella chuleta con una ramita de perejil. Tomar una cebolla española. Dios hizo la comida, y el diablo, los cocineros."